La Pobla de Montornès per a atletes o temeraris
Així es veu La Pobla a simple vista des d'una cadira de rodes, ja que les dues opcions possibles d'anar pels carrers són o s'és un paralímpic, amb una musculatura potent on el moviment està conservat, o s'és un imprudent i es passa per on passen els cotxes.
Això no només passa als que van en cadira de rodes; també a la gran majoria de vianants: a qui va amb carro de la compra, amb un nen petit amb cotxet, amb un carretó, ..., o senzillament ja no va prou lleuger. Les voreres de la Pobla no permeten passar-hi còmodament, ni travessar carrers; tampoc es pot accedir a la majoria d'edificis. Ni tant sols l’Ajuntament és accessible.
La llibertat de moviment de les persones i la seva autonomia va molt lligada, no només a les seves capacitats, sinó a les oportunitats que li ofereix l'entorn. L'accessibilitat de l'entorn fa que les persones amb mobilitat reduïda tinguin les mateixes possibilitats d'accedir on vulguin sense dependre de l'ajuda de ningú. Si bé és bo estimular la solidaritat i el civisme entre els ciutadans, ho és també, i molt, reduir les dependències a la mínima expressió.
Des de l'any 1991 Catalunya té una llei que obliga a l'adaptació de les zones urbanes fent accessible el que es fa nou i endegant plans per suprimir paulatinament les barreres arquitectòniques existents. L'ABG-EPM de La Pobla té com a un dels objectius del seu programa convertir La Pobla en un lloc accessible per a tothom, tant per als seus habitants com per als seus visitants.
No s'hi val fer algun gual de vianants per complir la llei i ni tant sols dissenyar-los amb les característiques necessàries per facilitar el seu ús. Les adaptacions, ben realitzades, són totalment necessàries per a algunes persones i una millora per a tothom.
Així es veu La Pobla a simple vista des d'una cadira de rodes, ja que les dues opcions possibles d'anar pels carrers són o s'és un paralímpic, amb una musculatura potent on el moviment està conservat, o s'és un imprudent i es passa per on passen els cotxes.
Això no només passa als que van en cadira de rodes; també a la gran majoria de vianants: a qui va amb carro de la compra, amb un nen petit amb cotxet, amb un carretó, ..., o senzillament ja no va prou lleuger. Les voreres de la Pobla no permeten passar-hi còmodament, ni travessar carrers; tampoc es pot accedir a la majoria d'edificis. Ni tant sols l’Ajuntament és accessible.
La llibertat de moviment de les persones i la seva autonomia va molt lligada, no només a les seves capacitats, sinó a les oportunitats que li ofereix l'entorn. L'accessibilitat de l'entorn fa que les persones amb mobilitat reduïda tinguin les mateixes possibilitats d'accedir on vulguin sense dependre de l'ajuda de ningú. Si bé és bo estimular la solidaritat i el civisme entre els ciutadans, ho és també, i molt, reduir les dependències a la mínima expressió.
Des de l'any 1991 Catalunya té una llei que obliga a l'adaptació de les zones urbanes fent accessible el que es fa nou i endegant plans per suprimir paulatinament les barreres arquitectòniques existents. L'ABG-EPM de La Pobla té com a un dels objectius del seu programa convertir La Pobla en un lloc accessible per a tothom, tant per als seus habitants com per als seus visitants.
No s'hi val fer algun gual de vianants per complir la llei i ni tant sols dissenyar-los amb les característiques necessàries per facilitar el seu ús. Les adaptacions, ben realitzades, són totalment necessàries per a algunes persones i una millora per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada