“LLEI DE LA PARITAT”
Des que aquesta llei va entrar en vigor, les dones les hem hagut que sentir de tots els colors, d’injusta, de poc temps per modificar les candidatures, fins i tot he sentit a dir que està mal redactada, que d’acord que hi ha d’haver més participació femenina, però que la llei hauria d’haver especificat dones “preparades”, que no val només el fet de ser dona per poder entrar a formar part d’una llista electoral. I jo pregunto, és que als homes els hi fan una prova d’aptituds per accedir a una candidatura? O és que el fet de ser homes ja implica aquesta preparació?. O és que estan ferits perquè pensaven estar en posicions més davanteres a les precioses llistes i s’han vist desplaçats per persones que ni tan sols tenien en compte?. Però aquesta llei només s’ha d’aplicar a les poblacions de més de 5.000 habitants i què passa a les de menys?, que passa al meu poble, la Pobla de Montornès?. Si mirem les diferents candidatures per percentatges perd ERC amb un 21% de participació femenina i guanya ABG-EPM amb un 54%, la resta de candidatures estan entre el 27% i el 35%, cap d’elles arriba a la xifra del 40% que marca la llei per a les poblacions grans. Però si no ens quedem només amb els percentatges i mirem les posicions que ocupen aquestes dones, la cosa ja no és tan bonica. Per obtenir una majoria al nostre Ajuntament son necessaris sis regidors, si aquesta quantitat la traslladem a cadascú dels partits ens troben que guanyant les eleccions amb majoria absoluta entrarien a formar part del consistori una dona per cada partit, exceptuant CIU que entrarien dos i evidentment ABG-EPM que entrarien tres, aconseguiria 3 dones i 3 homes, això sí que és paritat.
Ara, volen saber que pensem, tenen atencions amb nosaltres fins i tot ens organitzen reunions, però a l’hora de la veritat la nostra presència és mínima, i per que? Perquè som diferents, veiem les coses des d’un altre punt de vista, però això no ens ha d’avergonyir ben al contrari ens hem de sentir orgulloses. Qualsevol diria que amb el tarannà polític dels homes li ha anat meravellosament bé a la humanitat, que no hi ha guerres, ni fam, ni escalfament del planeta, ni violacions dels drets humans, i un llarg etcètera. Jo crec que ja està bé que només siguin ells els que decideixen el futur del nostre poble, que li convé una mica de mà femenina, que posi flors en lloc de ciment, que els carrer estiguin nets, les façanes restaurades que facin goig, que poguem passejar pels nostres boscos, ensenyar als nostres fills a estimar la natura, a reciclar, que acabi amb els abocadors descontrolats de runa, que faci coincidir l’horari dels autobusos amb l’horari dels nostres fills que van a l’institut, que es preocupi per la gent gran i persones amb dependència, que tingui sensibilitat per als problemes de la ciutadania. No vull dir que els homes no estan preparats, ni que ho hagin fet tot malament, dic que històricament ens han ignorat, no han tingut en compte el nostre parer, per bledes, sensibles, sempre pensat en els altres, etc. I el millor no és ni la seva ni la nostra manera d’actuar , el millor sempre és l’equilibri.
Montse García, dona, d’esquerres, ecologista i orgullosa de ser-ho.
Candidata de l'ABG a la Pobla de Montornès
Des que aquesta llei va entrar en vigor, les dones les hem hagut que sentir de tots els colors, d’injusta, de poc temps per modificar les candidatures, fins i tot he sentit a dir que està mal redactada, que d’acord que hi ha d’haver més participació femenina, però que la llei hauria d’haver especificat dones “preparades”, que no val només el fet de ser dona per poder entrar a formar part d’una llista electoral. I jo pregunto, és que als homes els hi fan una prova d’aptituds per accedir a una candidatura? O és que el fet de ser homes ja implica aquesta preparació?. O és que estan ferits perquè pensaven estar en posicions més davanteres a les precioses llistes i s’han vist desplaçats per persones que ni tan sols tenien en compte?. Però aquesta llei només s’ha d’aplicar a les poblacions de més de 5.000 habitants i què passa a les de menys?, que passa al meu poble, la Pobla de Montornès?. Si mirem les diferents candidatures per percentatges perd ERC amb un 21% de participació femenina i guanya ABG-EPM amb un 54%, la resta de candidatures estan entre el 27% i el 35%, cap d’elles arriba a la xifra del 40% que marca la llei per a les poblacions grans. Però si no ens quedem només amb els percentatges i mirem les posicions que ocupen aquestes dones, la cosa ja no és tan bonica. Per obtenir una majoria al nostre Ajuntament son necessaris sis regidors, si aquesta quantitat la traslladem a cadascú dels partits ens troben que guanyant les eleccions amb majoria absoluta entrarien a formar part del consistori una dona per cada partit, exceptuant CIU que entrarien dos i evidentment ABG-EPM que entrarien tres, aconseguiria 3 dones i 3 homes, això sí que és paritat.
Ara, volen saber que pensem, tenen atencions amb nosaltres fins i tot ens organitzen reunions, però a l’hora de la veritat la nostra presència és mínima, i per que? Perquè som diferents, veiem les coses des d’un altre punt de vista, però això no ens ha d’avergonyir ben al contrari ens hem de sentir orgulloses. Qualsevol diria que amb el tarannà polític dels homes li ha anat meravellosament bé a la humanitat, que no hi ha guerres, ni fam, ni escalfament del planeta, ni violacions dels drets humans, i un llarg etcètera. Jo crec que ja està bé que només siguin ells els que decideixen el futur del nostre poble, que li convé una mica de mà femenina, que posi flors en lloc de ciment, que els carrer estiguin nets, les façanes restaurades que facin goig, que poguem passejar pels nostres boscos, ensenyar als nostres fills a estimar la natura, a reciclar, que acabi amb els abocadors descontrolats de runa, que faci coincidir l’horari dels autobusos amb l’horari dels nostres fills que van a l’institut, que es preocupi per la gent gran i persones amb dependència, que tingui sensibilitat per als problemes de la ciutadania. No vull dir que els homes no estan preparats, ni que ho hagin fet tot malament, dic que històricament ens han ignorat, no han tingut en compte el nostre parer, per bledes, sensibles, sempre pensat en els altres, etc. I el millor no és ni la seva ni la nostra manera d’actuar , el millor sempre és l’equilibri.
Montse García, dona, d’esquerres, ecologista i orgullosa de ser-ho.
Candidata de l'ABG a la Pobla de Montornès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada