UNA MIRADA ENRERE

0.- MAIG 2007, UNA MIRADA ENRERE
L’estat de la qüestió
Segurament recordareu encara les sirenes de les fàbriques del passeig de l’Estació que indicaven els canvis de torn. Torredembarra va arribar tenir grans fàbriques com la del Llovet o la del Mercadé. Igualment els terrenys agrícoles eren conreats fins al racó més rocós. El paisatge que tots plegats tenim en l’imaginari col·lectiu ha canviat. Aquest fet no ha provocat un creixement de l’atur. El que si ha provocat, sens dubte, és un cert trauma pel canvi ràpid i radical d’un poble més o menys cohesionat a una mena de macro urbanització plena d’apareats, blocs de pisos, piscines i places de dubtós gust estètic. A nivell econòmic, la construcció i el sector terciari s’han imposat pel damunt de la pesca, l’agricultura i la indústria.

Diferents propostes
Durant els anys de democràcia han estat diverses les respostes polítiques per adaptar-se als nous temps. Sense entrar a analitzar cadascuna de les opcions polítiques, podem valorar negativament la manca de valentia política a l’hora de fer valdre els criteris que marquen les lleis. El bloc de partits que representarien les idees conservadores no han fet gairebé res per conservar el paisatge, el patrimoni històric i el teixit econòmic divers que gaudia la Torre. Reiterem la idea: els conservadors no han fet res per a conservar. De fet, podríem dir que aquests partits, que sovint han estat envoltats d’una aureola de patriotisme, aquí i fora la Torre, han estat els impulsors de la construcció massiva, la destrossa del litoral i l’amenaça de mort al petit comerç. Els defensors de la pàtria han permès que el gris del ciment s’escampi arreu del país. I les esquerres? Després de la dècada del 1980, quan quasi van desaparèixer del mapa, van retornar amb diferents marques polítiques. El punt culminant del seu ascens no ha arribat però ha comès greus errors en el procés. Un d’aquests errors té noms i cognoms: l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbanística (2001) i el suport a la destrucció de la platja del Canyadell.

Transició
La dreta va abdicar del poder municipal l’any 2004. Va ser llavors quan el PSC, ERC i el GIT van formar un nou equip de govern. L’Alternativa entraria llavors en un procés de debat intern i de negociacions per acabar entrant, al cap d’un mes, al govern. Aquest quatripartit ha tingut la virtut de donar estabilitat a l’Ajuntament, redactar els projectes necessaris per a construir infraestructures i serveis i tirar endavant amb grans obres com el poliesportiu. Les ombres d’aquest govern són conegudes: opinions diferents sobre el futur de muntanyans II, incapacitat política per garantir uns criteris urbanístics i una manca de diàleg amb els veïns pels grans temes candents (peatonalització del carrer Antoni Roig, etc.). Aquest ha estat un govern de transició que pot portar a una clarificació del pes polític de cada candidatura en un context de creixement poblacional. Si CiU ha estat el partit que ha sabut capitalitzar el vot en les àrees rurals i de comarques en general, el PSC és el principal partit de l’àrea metropolitana. Torredembarra ha deixat de ser una Vila de 4500 habitants i ara és una petita ciutat inserida en les dinàmiques de mobilitat i dormitori de l’àrea de Barcelona.

Propera legislatura
El maig de 2007 Catalunya tornarà a viure una festa de participació per renovar els seus Ajuntaments. A Torredembarra la dreta es prepara per unir forces i plantar cara al PSC. Els socialistes viuen des de fa anys un creixement de vots lent però imparable. En segon terme, ERC sembla haver tocat el seu sostre electoral però tot és possible. L’ABG es presenta amb una agrupació d’electors que no veia representada la seva sensibilitat catalanista i ecologista a l’Ajuntament. És per això que des de l’ABG ens vam donar per satisfets quan vam assolir l’objectiu de ser presents, amb un regidor, a l’Ajuntament. El que hem pogut veure amb l’experiència d’aquesta legislatura és el següent: En primer lloc, hem vist que la nostra tasca ha estat positiva i necessària. En segon lloc, cal més suport a l’ABG per donar resposta als reptes de la nostra Vila i garantir alternatives al pensament únic defensat per la majoria de candidatures.

Als veïns i veïnes
Sempre s’ha dit que en unes eleccions el que compta són les persones. Segurament és cert. Però fem una crida que exigiu a les candidatures el seu projecte per a Torredembarra. Què és el que volen, més enllà de les sigles i les persones. Feu aquest exercici i, llavors, lliurement decidiu. Ah! i no us oblideu de preguntar quins interessos urbanístics tenen els candidats...