Diverses entitats i moviments socials han començat a parlar la necessitat de coordinar d’alguna manera els pobles que envolten el riu Gaià, des del seu naixament a la desenvocadura. En cada trobada s’ha redactat un manifest o declaració. L’ABG s’hi adhereix i treballarà per a desenvolupar la seva filosofia. A continuació annexem un fragment del Manifest de Querol:
“Aplegats per primera vegada al Casal de Renau el 6/5/06, diverses persones i representants d'entitats en una jornada de debat i reflexió global vam acordar de seguir aglutinant les més diverses sensibilitats il·lusionades en treballar plegats vers els anhels comuns manifests de preservació global i integral de la Conca del riu Gaià, el litoral associat i la seva mar.
D’aquesta manera, s’iniciaven les subsegüents trobades obertes en d’altres pobles de les Terres del Gaià, i, llavors, seguint doncs amb el procés iniciat amb la Declaració de Renau -el document marc inspirat en la primera trobada, a Renau-, el proppassat dissabte 30 de setembre a la Casa del Poble de Querol, fèiem la IIa. TAULA-FORUM de persones i d'entitats, amb il·lusió i responsabilitat de treballar per la nostra causa comuna, el Gaià. Vam trobar-nos i acordàrem estratègies vers el nostre futur comú veïns de tota la Conca, persones i representants d'entitats des de Santa Coloma de Queralt fins a Tamarit, amb un ampli ventall d'idiosincràsies, des d'ecologistes a caçadors, passant per pagesos i artistes, excursionistes i escriptors, científics i estudiosos, professors, ciutadans...
El Gaià ha dibuixat al llarg del temps un extens espai natural el qual encara acull importants espècies de flora i fauna bioindicadores, on és sabut que les llúdrigues i els linxs hi persistiren fins fa ben poc: àligues daurades i cuabarrades, ducs i torlits, turons i escanyapolls, orquídies i baladres, perelloners i agrassons...; un mosaic de gran diversitat d’ambients i paisatges, el riu i torrents, barrancs i penya-segats, costers i comellars, horts i cultius de secà, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes, platges i la mar...
Tanmateix aquestes Terres han jugat un paper important en la història: fóra país de frontera del Comtat de Barcelona, Marca Hispànica a l’Edat Mitjana; prova d’això en són els castells i torres que acompanyen el Gaià des del seu naixement, a la Baixa Segarra, fins a la seva pretèrita desembocadura, a Tamarit; i no menystenibles són també l’immens llegat de barraques i marges de pedra seca, pous i aljubs, masos i pobles, ermites i monestirs, pintures rupestres, creus discoïdals, císter i modernisme...
Sóm conscients d’ésser part intrínseca d’un paisatge, i també hereus d’una història que l’ha forjat, un patrimoni comú que també comparteix una problemàtica diversa, però ensems amb possibilitats de desenvolupament sostenible, de conservació, protecció, gestió, i promoció conjunta tant dels seus valors biològics i mediambientals, com paisatgístics, històrics i antropològics. La Conca del riu Gaià no sols ens interrelaciona hidrològicament pel seu drenatge i pel transport de sediments fins les seves platges, sinó que també s’hi interrelaciona el paisatge i la vegetació, i els animals hi ronden des de la costa vers les planes i la muntanya, i en relliga la història, la cultura, i el treball de la terra...
Encara ara una part significativa d’aquestes Terres no està afectada per les transformacions urbanístiques insostenibles o degradants del paisatge que arreu fan estralls; això ha permès de conservar-hi valors naturals d’interès excepcional. Ara ja però, el desconeixement i la desconsideració que tanmateix ha preservat aquestes terres fins el present, ja no es pot obviar, i la febre transformadora, depredadora, ja comença a deixar-se notar: ha arribat l’hora, doncs de dotar a les Terres del Gaià del reconeixement que es mereixen.
Cal protegir el seu patrimoni natural tot promocionant-les culturalment, corregint actuacions altament impactants com la presa de Repsol al Catllar -el riu Gaià segueix sense cap cabal ecològic circulant aigües avall de l’embassament del Catllar-; solucionant les mancances i greus problemes ambientals -depuradores, pedreres, empobriment forestal...-; recuperant el patrimoni natural, antropològic i històric -plantes, animals, camins, marges, masos, castells, etc.-; refermant la pagesia i l’economia local; i, preveient i planificant el seu desenvolupament, sostenible, és clar! (...)”
LES IMATGES SÓN D'AHIR DISSABTE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada