Una política per a les persones
És prou clar que cal modificar la manera com s’ha desenvolupat l’urbanisme a la nostra Vila. Però també és car que cal apostar per polítiques destinades directament a les persones. Una ampliació dels serveis socials, una potenciació del teixit associatiu i un control de les pràctiques abusives de relloguer d’habitacions suposarien un pas endavant cap a la desitjada cohesió social.
Són diverses les experiències i els treballs que han posat damunt la taula la nova situació social. En primer lloc, voldria destacar el Premi Tarragonès L’Altra Riba: trajectòries de vida i migració de dones d'origen marroquí al Camp de Tarragona (Arola, 2002) de l’antropòloga Marta Alonso a partir del treball de camp realitzat a municipis com el nostre. En segon lloc, el treball “Els moviments migratoris” de la Magda Solé inclòs dins L’Aventura Democràtica: Torredembarra 1979-2004, que quantifica objectivament el canvi que tots copsem de manera subjectiva. Aquests dos llibres els podeu cosultar a la Biblioteca Municipal. En tercer lloc, el treball dels serveis socials municipals, que fan tot el que poden per atendre a tots els ciutadans que arriben. En quart lloc, el protocol de benvinguda als nousvinguts, fet que demostra la regularitat de les entrades. En cinquè lloc, les aules d’acollida dels centres educatius impulsades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Són unes aules molt dinàmiques que ajuden als alumnes a integrar-se al grup. Finalment, cal destacar l’aparició d’entitats impulsades per grups d’immigrants per a fer activitats de lleure i de formació.
En tot cas, caldrà reforçar totes les iniciatives que funcionen però sobretot garantir un bon finançament dels projectes socials. Cal que els pressupostos municipals reflecteixin aquestes necessitats que, al cap i a la fi, revertirà a la llarga a tothom. És cert que les inversions més visibles són les infraestructures però si no vetllem per la cohesió social les problemàtiques lligades a les conductes de risc, la integració i la convivència poden anar en augment. Cal donar suport també a les entitats culturals, de lleure i esortives de la Vila ja que són elements actius d’integració. Cal proposar al Consell Municipal de Sostenibilitat la necessitat de fer visible a l’aportació de la immigració ja sigui a la Comissió de Benestar Social o en una de nova creació que assessori en aquesta matèria a l’administració municipal.
És prou clar que cal modificar la manera com s’ha desenvolupat l’urbanisme a la nostra Vila. Però també és car que cal apostar per polítiques destinades directament a les persones. Una ampliació dels serveis socials, una potenciació del teixit associatiu i un control de les pràctiques abusives de relloguer d’habitacions suposarien un pas endavant cap a la desitjada cohesió social.
Són diverses les experiències i els treballs que han posat damunt la taula la nova situació social. En primer lloc, voldria destacar el Premi Tarragonès L’Altra Riba: trajectòries de vida i migració de dones d'origen marroquí al Camp de Tarragona (Arola, 2002) de l’antropòloga Marta Alonso a partir del treball de camp realitzat a municipis com el nostre. En segon lloc, el treball “Els moviments migratoris” de la Magda Solé inclòs dins L’Aventura Democràtica: Torredembarra 1979-2004, que quantifica objectivament el canvi que tots copsem de manera subjectiva. Aquests dos llibres els podeu cosultar a la Biblioteca Municipal. En tercer lloc, el treball dels serveis socials municipals, que fan tot el que poden per atendre a tots els ciutadans que arriben. En quart lloc, el protocol de benvinguda als nousvinguts, fet que demostra la regularitat de les entrades. En cinquè lloc, les aules d’acollida dels centres educatius impulsades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Són unes aules molt dinàmiques que ajuden als alumnes a integrar-se al grup. Finalment, cal destacar l’aparició d’entitats impulsades per grups d’immigrants per a fer activitats de lleure i de formació.
En tot cas, caldrà reforçar totes les iniciatives que funcionen però sobretot garantir un bon finançament dels projectes socials. Cal que els pressupostos municipals reflecteixin aquestes necessitats que, al cap i a la fi, revertirà a la llarga a tothom. És cert que les inversions més visibles són les infraestructures però si no vetllem per la cohesió social les problemàtiques lligades a les conductes de risc, la integració i la convivència poden anar en augment. Cal donar suport també a les entitats culturals, de lleure i esortives de la Vila ja que són elements actius d’integració. Cal proposar al Consell Municipal de Sostenibilitat la necessitat de fer visible a l’aportació de la immigració ja sigui a la Comissió de Benestar Social o en una de nova creació que assessori en aquesta matèria a l’administració municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada