17.- BAIX GAIÀ
El Baix Gaià i la ciutat difusa
La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està
reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa (fuzzy city). Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. Es tracta d’un urbanisme car, poc sostenible i que dificulta l’eficiència de l’administració. Ocupa molt de territori i exigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ». (Oriol Nel·lo, Ciutat de ciutats) A Catalunya hi ha unes 1.100 urbanitzacions, xifra que supera els 900 municipis que tenim.
Davant d’aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població a
Catalunya està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.
D’altra banda, la mitjana de persones que vivien en un habitatge al Baix Gaià l’any 1996 era de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya era de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%). El 2005 es van començar a l’Estat espanyol 820.107 habitatges, que representa un augment del 4% respecte l’any anterior. D’uns anys ençà moltes segones residències s’han convertit en primera.
Cal tenir en compte l’”exemple” donat per Torredembarra: mentre que la densitat d’habitants per km² a Catalunya és de 192, a Torredembarra és de 1430 (any 2005). També són paradigmàtics els casos de Creixell i de Roda de Berà pel que fa a l’ús extensiu del territori per a
urbanitzar. Cal tenir present que Roda no va tenir un marc normatiu fins el 1988, després d’haver iniciat el procés urbanitzador l’any 1962.
El mes de juny d’enguany ha aparegut un estudi que indica que 9 de cada 10 economistes catalans pensen que l’economia catalana, en dos o tres anys vista, pot entrar en crisi pel seu excessiu recolzament en la construcció. O sigui ens carreguem el territori, creem problemes ecològics i, a més a més, posem l’economia al servei del totxo. I questa dependència ens pot portar problemes quan la construcció entri en crisi.
La resposta del Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, davant la publicació d’un estudi sobre la massiva construcció del litoral, va ser espectacular. Segons Nadal, i seguint la tradició filosòfica dels seus predecessors en el càrrec, la costa catalana no està saturada i permet, encara, que s’hi construeixin 100.000 habitatges més. Aquestes declaracions ens han tornat a fer present les ombres de la seva gestió.
Nadal té a les seves mans capgirar el procés previsible de convertir el Baix Gaià en una gran urbanització. Els casos d’Ardenya, Muntanyans II, Brises del Mar i altres són al seu calaix.
Davant d’aquest futur incert, s’imposa la necessitat de tenir clar un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.
+ L’ABG PROPOSA LA mancomunació dels serveis que afectin als municipis del Baix Gaià. Amb la imminència de grans canvis en l’organització territorial de Catalunya hem cregut oportú recollir i repensar les idees i les experiències que funcionen a nivell de comarca. Creiem que si no movem fils i no surt aquest debat als mitjans de comunicació perdrem el tren de la unió d’esforços i de l’estalvi econòmic que pot representar la futura comarca del Baix Gaià. És per això que hem editat una proposta de 20 pàgines que assumim com a programa electoral. Aquests són alguns dels retalls que volem destacar:
- Sanitat
Actualment ja compartim l’ Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra. Malgrat tot, els espais han quedat petits i obsolets per la gran demanda i per l’oscil·lació de la població (caps de setmana, estius, etc.). Ajuntant esforços podríem pressionar per tal d’aconseguir noves infraestructures i descentralitzar aquests serveis sanitaris.
- Comunicacions
Els dèficits en la xarxa de comunicacions són evidents. Necessitem transport públic i una racionalització de les carreteres. S’ha badat massa i tenim una variant absurda i mal pensada.
L’autopista AP-7 ha de ser gratuïta des del Vendrell fins a l’Hospitalet, sense haver de recollir tiquet. Si no continuaran les situacions de perill dels conductors que fan la picaresca de sortir, girar en llocs il.legals i tornar a entrar per agafar el tiquet. L’antiga N-340 (Altafulla-Torredembarra) ha de ser una gran Rambla amb aparcaments, zones arbrades, etc.
La xarxa de carreteres interiors està obsoleta. Les carreteres de La Riera a El Catllar i de La Riera a Salomó estan en mal estat i sovint ens hem preguntat si s’han d’arreglar i com: s’han proposat dues alternatives, la primera és reparar l’asfalt danyat conservant la carretera original, i l’altre es fer una nova carretera que sigui més recta. Però aquesta opció, que sembla llaminera a primera vista, presenta greus problemes al nostre entendre. Torredembarra, especialment, ha estat un niu d’especuladors, arribats o apareguts els darrers 10 anys, que ara busquen fortuna als pobles del voltant. Fer la carretera nova podria atreure de forma massiva els especuladors cap aquestes poblacions, afavorint encara més el creixement descontrolat d’urbanitzacions. El que potser ens hauríem de plantejar és si podem assumir el ritme en què ho estem fent. Per altra banda, aquest tipus de carretera seria molt menys respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, està clar que s’ha d’aplicar alguna d’aquestes solucions però tenint en compte la voluntat i l’interès dels ciutadants dels pobles afectats. Cal planificació i debat “mancomunat” per arribar a la millor solució.
El ferrocarril és un mitjà que ha esdevingut primordial. Només cal tenir en compte dades com aquesta: En el període 1986-1996 els fluxos de desplaçaments cap a Barcelona des del Baix Gaià han augmentat, amb tendència a accelerar-se, un 731,6%. Cal arranjar les estacions, ibntegrant-les als pobls, amb aparcaments i arbrat. Plegats podrem pressionar amb més força perquè RENFE garanteixi els serveis que ens pertoca.
Pel que fa a l’autobús hem d’esmentar les necessitats creades amb el creixement. Com hem dit, la evolució demogràfica del Baix Gaià està condemnada a un gran creixement en poc temps, degut també als Plans Generals que hem heretat dels anteriors governs i que alguns d’ells no es podran revisar per llei fins d’aquí uns anys. Això ens obliga a oferir un transport públic que garanteixi la fàcil circulació per la comarca, a través de les seves poblacions. La relació que els ciutadans han tingut i tenen entre ells, tot i ser de diferents pobles, crea la necesitat social d’aquest tipus de transport, que haurà de ser garantida, especialment aconseguint interconectar els serveis bàsics i altres punts d’especial interés per als ciutadans com: el CAP, el “mercadillo”, col·legis i instituts, estacions de tren i urbanitzacions.
Algunes possibles solucions:
· Que l’actual línia del Penedès que possa per la costa garanteixi les parades que siguin necessàries.
· Que les línies locals que ja existeixen i les que es volen crear es converteixin en una Xarxa que tingui parada a tots els pobles del Baix Gaià: Torredembarra, Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, Roda de Berà, Bonastre, Creixell, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornés, Ferran, Ardenya, La Móra i els Molnars.
La xarxa de camins garanteix l’arribada als llocs de treball dels pagesos, però també són emprats per passejar, com alternativa a alguna carretera embossada, etc. És a dir, que ens trobem davant uns espais multiusos i una sèrie de desperfectes que cal arreglar. Però com els arreglem? Ens trobem altre cop davant contradiccions de necessitats, doncs els pagesos necessiten tenir els camins asfaltats per tal d’evitar accidents mortals però per altra banda pretindre un turisme més sostenible i de més qualitat, faria necessaria la preservació de camins per tal de crear les rutes i excursions necessàries. La solució, sembla que passa, per analitzar quins camins necessiten ser asfaltats degut a la activitat agrícola sense oblidar que se n’ha de preservar una altre part que estigui lliure de tal activitat per al gaudi i el foment d’un turisme que no sigui agressiu per al entorn en els que vivim totes i tots: els boscos del Baix Gaià. I una altra vegada arribem al mateix punt: El debat i la planificació “mancomunada” poden una bona sortida.
Via verda Roda-Reus
Transport comarcal urbà, transport escolar,
- Turisme
A nivell de turisme podem aconseguir una etiqueta pròpia basada en e nostre propi potencial: patrimoni històric, natural i social. A l’hora podríem ajuntar esforços per fer una promoció fora que s’digui al que podem oferir. Actualment, els diners que des de la Diputació s’inverteixen en la promoció de l’etiqueta “Costa Daurada” després no reverteixen en els pobles del Baix Gaià, ja que és un turisme que busca grans hotels i serveis que no tenim aquí. Per tant hem de crear una sèrie d’instrument per atreure el turisme però mai ens podrem semblar en estil a places com Salou o Cambrils.
A més, les dinàmiques del turisme nacional i internacional canvien i si el que volem és una economia forta ens caldrà diversificar l’oferta i apostar per un turisme diferent. És clar que la nostra base poden ser les platges. Són un atractiu per si mateixes. Caldrà garantir places per dormir, per aparcar, llocs d’esbarjo etc. Però creiem que cal apostar fort per oferir activitats i possibilitats a tot el territori. Així mateix, es podrien editar guies gastronòmiques comarcals, rutes de camins, rutes dels castells, rutes de restes romanes, rutes per les esglésies i ermites,
etc. Caldria coordinar tots els espais d’interès per oferir conjuntament serveis de guies, de visites, etc. Estem pensant en El castell de Tamarit, la Muntanya de Sant Joan i la Punta de la Móra, El Bosc de la Marquesa, el Mas de Grimau, El Mèdol i els boscos de Mas Cusidó, Mas Rabassa, Gurugú, Mas Rafel, Mas Enric, l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla, el Massís d'Albinyana – Bonastre, els Salats i Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda, Roc de Sant Gaietà i Roquer de Torredembarra, Franja marina litoral (les Antines de Torredembarra, els fons de la Punta de la Móra), etc.
- Mitjans de comunicació
Després de diversos intents, dels quals alguns encara continuen, aquest espai comunicatiu propi que podrien ser els nostres pobles no s’acaba de consolidar.
Proposem mancomunar mitjans de comunicació per dos motius principals: un de tipus práctic i l’altre de tipus costumista. Sería útil i més económic mancomunar serveis de comunicació a nivell de Baix Gaià, que no pas deixar que vagin apareixen propostes petites que emeten en paral.lel continguts semblants. En aquest sentit, es podria impulsar la ràdio d’Altafulla com Ràdio del Baix Gaià, aconseguint així un millor finançament per si mateixa. Per altra banda, donaria una millor resposa a les necessitats d’uns serveis informatius que abarquessin l’espai del Baix Gaià, que, curiosament, no acostumen a ser notícia de la premsa Tarragonina. En el mateix sentit, proposem també la creació d’una televisió local pròpia, que es podria tirar endavant amb la col·laboració de tots els pobles. Aquestes dues iniciatives i altres es podrien gestionar des d’un patronat conjunt.
- Residus
Amb la premisa que cal corresposabilitat en la gestió del territori els nostres propis residus s’haurien de gestionar des d’aquí. Així mateix es podria fer amb un procés el màxim d’ecològic possible, intentant arribar a la creació únicament de l’anomenat residu mínim. En aquest sentit es podria gestionar una planta de triatge i una planta compostatge, donant així un servei global a la brossa.
Amb tot, la població es veuria més implicada amb una problemàtica que actualment desapareix a cop de talonari. La realitat però amaga una gestió deficient que va en detriment de la nostra qualitat de vida i del medi natural.
- Ocupació, Treball
A nivell de treball, les borses que gestionen empreses i aturats a nivell municipal es podrien ajuntar i serien molt més útils i àmplies. A partir d’aquí les possibilitats que s’obren són moltes: crear un viver d’empreses, un ens d’assessorament, etc. D’altra banda es podrien coordinar i planificar millor les zones industrials.
- Urbanisme i habitatge
La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa. Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. També cal destacar les dificultats d’un bon finançament, la poca sostenibilitat ecològica i els problemes per a que hi hagi una bona eficiència de l’administració. És un urbanisme que ocupa molt de territori i que exhigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ».
Davant aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.
D’altra banda la mitjana de persones que viuen en un habitatge al Baix Gaià és de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya és de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%).
Aquesta situació demana un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.
- Joventut
Des de la perspectiva de la joventut es podrien impulsar multitud de cursos de formació, projectes de lleure, processos de participació per impulsar habitatges socials, xarxes d’intercanvis, etc.
- Cultura
De la mateixa manera, amb els aspectes culturals hi hauria molta feina a fer. Apuntem algunes possibilitats:
· Coordinar els espais, fent un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. i fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.
· Crear un espai virtual a internet com a punt de trobada i d’agenda de les activitats
· Coordinar agendes d’activitats.
· Impulsar una xarxa de biblioteques a nivell de comarca.
· Restaurar patrimoni i fer activitats per difondre’l.
- Esports
A nivell d’esports es podrien compartir i impulsar infraestructures. Pel que fa campionats cal tenir com a referent el que ja s’està fent de futbol, cada pretemporada.
- Educació
Davant la notícia de la futura creació de districtes escolars a tota Catalunya per potenciar la cooperació entre els municipis, creiem que val la pena plantejar la possibilitat que el Baix Gaià es constituís en un districte. D’aquesta manera es podrien engegar plans conjunts per lluitar contra el fracàs escolar o l’absentisme, per planificar, per gestionar l’educació infantil, etc.
Cal pensar en serveis educatius com centre de recursos pedagògics, formació permanent, cursos, etc.
- Benestar Social
Programa d’atenció i assessorament a la família dirigit a famílies en situació de crisi (dificultats de relació, de comunicació, violència, etc.). Atenció psicològica, assessorament, derivació a altres serveis, etc.
Celebració coordinada del dia de la dona treballadora (8-març).
- Agricultura
Els pagesos abandonen el camp. Es vénen els terrenys que durant generacions han cultivat les seves famílies. El paisatge es deteriora. Els especuladors compren barat i vénen car. S’amplien les hectàrees urbanitzables. El sòl rústic s’omple de malesa i es produeixen incendis com el de Vespella. Qui ha de gestionar el paisatge? Mai havia hagut un problema així perquè del defora s’aprofitava tot. Però com ho farem ara?
Nosaltres creiem que cal incentivar que les noves generacions també es puguin dedicar a viure de la terra. Seran un incentiu per a frenar la construcció massiva i aprofitaran els recursos que ens dóna el nostre entorn. En el context del desenvolupament sostenible, es podria impulsar de manera conjunta l’agricultura ecològica i respectuosa amb el medi, cosa que repercutiria amb l’entorn i beneficiaria el projecte de comarca saludable i de qualitat.
- Medi ambient
Aquest punt creiem que hauria de ser un dels pilars bàsics del tarannà i de la identitat de la nostra comarca. N’hem parlat una mica més amunt, amb l’apartat de turisme i el de residus. A continuació veurem algunes de les oportunitats que tindríem si ajuntéssim esforços.
En aquest sentit veiem bàsic la preservació dels espais d’interès natural (PEINs) però també la seva conexió entre si a través de zones boscoses, rústiques o de conreu. Si aïllem aquests espais estem sentenciant la seva vida a pocs anys vista.
Una de les propostes que hi ha sobre la taula ens servirà per concretar força termes. Es tracta de la “Proposta de LIC per a la regió mediterrània – El riu Gaià i el litoral associat” redactat per Toni Bara amb la col.laboració d’una colla de gent.
Aquest document, entregat a la Generalitat el mes de juliol, és una proposta per integrar l’espai a Xarxa Natura 2000, que promou la Unió Europea.
La idea força és promoure el riu Gaià com un conector biològic entre la costa tarragonina i la serralada prelitoral, amb una gestió global del patrimoni natural, històric i social. Les potencialitats són moltes. Diguem-ne algunes:
· Protecció de les grans unitats biogeogràfiques.
· Establiment del cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià, respectant els drets adquirits pels regants.
· Promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
· Introducció d’espècies autòctones: flora i fauna que no tingui un comportament invasor
· Planificació per aturar l’aparició d’urbanitzacions difoses que progressivament van acabant amb el territori.
· Preservació de les hortes de Tamarit.
· Desaparició dels abocadors incontrolats d’escombreries.
· Instal.lació de depuradores urbanes a tots els municipis.
· Control de les explotacions sobredimensionades de pedreres
· Protecció de l’espai agrari,
· Promoció d’alternatives als camps de golf en matèria de lleure i d’urbanisme.
· Promoció de parcs naturals locals, parcs agraris, parcs eco-històrics, parcs arqueològics, etc.
· Establiment del Parc Natural del Massís i Corredor del Baix Gaià.
La potencialitat d’una gestió del territori diferent a la que s’imposa és immensa. No parlem només d’aspectes ambientals sinó també dels turístics i econòmics.
El Baix Gaià i la ciutat difusa
La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està
reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa (fuzzy city). Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. Es tracta d’un urbanisme car, poc sostenible i que dificulta l’eficiència de l’administració. Ocupa molt de territori i exigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ». (Oriol Nel·lo, Ciutat de ciutats) A Catalunya hi ha unes 1.100 urbanitzacions, xifra que supera els 900 municipis que tenim.Davant d’aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població a
Catalunya està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.D’altra banda, la mitjana de persones que vivien en un habitatge al Baix Gaià l’any 1996 era de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya era de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%). El 2005 es van començar a l’Estat espanyol 820.107 habitatges, que representa un augment del 4% respecte l’any anterior. D’uns anys ençà moltes segones residències s’han convertit en primera.
Cal tenir en compte l’”exemple” donat per Torredembarra: mentre que la densitat d’habitants per km² a Catalunya és de 192, a Torredembarra és de 1430 (any 2005). També són paradigmàtics els casos de Creixell i de Roda de Berà pel que fa a l’ús extensiu del territori per a
urbanitzar. Cal tenir present que Roda no va tenir un marc normatiu fins el 1988, després d’haver iniciat el procés urbanitzador l’any 1962.El mes de juny d’enguany ha aparegut un estudi que indica que 9 de cada 10 economistes catalans pensen que l’economia catalana, en dos o tres anys vista, pot entrar en crisi pel seu excessiu recolzament en la construcció. O sigui ens carreguem el territori, creem problemes ecològics i, a més a més, posem l’economia al servei del totxo. I questa dependència ens pot portar problemes quan la construcció entri en crisi.
La resposta del Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, davant la publicació d’un estudi sobre la massiva construcció del litoral, va ser espectacular. Segons Nadal, i seguint la tradició filosòfica dels seus predecessors en el càrrec, la costa catalana no està saturada i permet, encara, que s’hi construeixin 100.000 habitatges més. Aquestes declaracions ens han tornat a fer present les ombres de la seva gestió.
Nadal té a les seves mans capgirar el procés previsible de convertir el Baix Gaià en una gran urbanització. Els casos d’Ardenya, Muntanyans II, Brises del Mar i altres són al seu calaix.
Davant d’aquest futur incert, s’imposa la necessitat de tenir clar un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.
+ L’ABG PROPOSA LA mancomunació dels serveis que afectin als municipis del Baix Gaià. Amb la imminència de grans canvis en l’organització territorial de Catalunya hem cregut oportú recollir i repensar les idees i les experiències que funcionen a nivell de comarca. Creiem que si no movem fils i no surt aquest debat als mitjans de comunicació perdrem el tren de la unió d’esforços i de l’estalvi econòmic que pot representar la futura comarca del Baix Gaià. És per això que hem editat una proposta de 20 pàgines que assumim com a programa electoral. Aquests són alguns dels retalls que volem destacar:- Sanitat
Actualment ja compartim l’ Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra. Malgrat tot, els espais han quedat petits i obsolets per la gran demanda i per l’oscil·lació de la població (caps de setmana, estius, etc.). Ajuntant esforços podríem pressionar per tal d’aconseguir noves infraestructures i descentralitzar aquests serveis sanitaris.
- Comunicacions
Els dèficits en la xarxa de comunicacions són evidents. Necessitem transport públic i una racionalització de les carreteres. S’ha badat massa i tenim una variant absurda i mal pensada.
L’autopista AP-7 ha de ser gratuïta des del Vendrell fins a l’Hospitalet, sense haver de recollir tiquet. Si no continuaran les situacions de perill dels conductors que fan la picaresca de sortir, girar en llocs il.legals i tornar a entrar per agafar el tiquet. L’antiga N-340 (Altafulla-Torredembarra) ha de ser una gran Rambla amb aparcaments, zones arbrades, etc.
La xarxa de carreteres interiors està obsoleta. Les carreteres de La Riera a El Catllar i de La Riera a Salomó estan en mal estat i sovint ens hem preguntat si s’han d’arreglar i com: s’han proposat dues alternatives, la primera és reparar l’asfalt danyat conservant la carretera original, i l’altre es fer una nova carretera que sigui més recta. Però aquesta opció, que sembla llaminera a primera vista, presenta greus problemes al nostre entendre. Torredembarra, especialment, ha estat un niu d’especuladors, arribats o apareguts els darrers 10 anys, que ara busquen fortuna als pobles del voltant. Fer la carretera nova podria atreure de forma massiva els especuladors cap aquestes poblacions, afavorint encara més el creixement descontrolat d’urbanitzacions. El que potser ens hauríem de plantejar és si podem assumir el ritme en què ho estem fent. Per altra banda, aquest tipus de carretera seria molt menys respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, està clar que s’ha d’aplicar alguna d’aquestes solucions però tenint en compte la voluntat i l’interès dels ciutadants dels pobles afectats. Cal planificació i debat “mancomunat” per arribar a la millor solució.
El ferrocarril és un mitjà que ha esdevingut primordial. Només cal tenir en compte dades com aquesta: En el període 1986-1996 els fluxos de desplaçaments cap a Barcelona des del Baix Gaià han augmentat, amb tendència a accelerar-se, un 731,6%. Cal arranjar les estacions, ibntegrant-les als pobls, amb aparcaments i arbrat. Plegats podrem pressionar amb més força perquè RENFE garanteixi els serveis que ens pertoca.
Pel que fa a l’autobús hem d’esmentar les necessitats creades amb el creixement. Com hem dit, la evolució demogràfica del Baix Gaià està condemnada a un gran creixement en poc temps, degut també als Plans Generals que hem heretat dels anteriors governs i que alguns d’ells no es podran revisar per llei fins d’aquí uns anys. Això ens obliga a oferir un transport públic que garanteixi la fàcil circulació per la comarca, a través de les seves poblacions. La relació que els ciutadans han tingut i tenen entre ells, tot i ser de diferents pobles, crea la necesitat social d’aquest tipus de transport, que haurà de ser garantida, especialment aconseguint interconectar els serveis bàsics i altres punts d’especial interés per als ciutadans com: el CAP, el “mercadillo”, col·legis i instituts, estacions de tren i urbanitzacions.
Algunes possibles solucions:
· Que l’actual línia del Penedès que possa per la costa garanteixi les parades que siguin necessàries.
· Que les línies locals que ja existeixen i les que es volen crear es converteixin en una Xarxa que tingui parada a tots els pobles del Baix Gaià: Torredembarra, Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, Roda de Berà, Bonastre, Creixell, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornés, Ferran, Ardenya, La Móra i els Molnars.
La xarxa de camins garanteix l’arribada als llocs de treball dels pagesos, però també són emprats per passejar, com alternativa a alguna carretera embossada, etc. És a dir, que ens trobem davant uns espais multiusos i una sèrie de desperfectes que cal arreglar. Però com els arreglem? Ens trobem altre cop davant contradiccions de necessitats, doncs els pagesos necessiten tenir els camins asfaltats per tal d’evitar accidents mortals però per altra banda pretindre un turisme més sostenible i de més qualitat, faria necessaria la preservació de camins per tal de crear les rutes i excursions necessàries. La solució, sembla que passa, per analitzar quins camins necessiten ser asfaltats degut a la activitat agrícola sense oblidar que se n’ha de preservar una altre part que estigui lliure de tal activitat per al gaudi i el foment d’un turisme que no sigui agressiu per al entorn en els que vivim totes i tots: els boscos del Baix Gaià. I una altra vegada arribem al mateix punt: El debat i la planificació “mancomunada” poden una bona sortida.
Via verda Roda-ReusTransport comarcal urbà, transport escolar,
- Turisme
A nivell de turisme podem aconseguir una etiqueta pròpia basada en e nostre propi potencial: patrimoni històric, natural i social. A l’hora podríem ajuntar esforços per fer una promoció fora que s’digui al que podem oferir. Actualment, els diners que des de la Diputació s’inverteixen en la promoció de l’etiqueta “Costa Daurada” després no reverteixen en els pobles del Baix Gaià, ja que és un turisme que busca grans hotels i serveis que no tenim aquí. Per tant hem de crear una sèrie d’instrument per atreure el turisme però mai ens podrem semblar en estil a places com Salou o Cambrils.
A més, les dinàmiques del turisme nacional i internacional canvien i si el que volem és una economia forta ens caldrà diversificar l’oferta i apostar per un turisme diferent. És clar que la nostra base poden ser les platges. Són un atractiu per si mateixes. Caldrà garantir places per dormir, per aparcar, llocs d’esbarjo etc. Però creiem que cal apostar fort per oferir activitats i possibilitats a tot el territori. Així mateix, es podrien editar guies gastronòmiques comarcals, rutes de camins, rutes dels castells, rutes de restes romanes, rutes per les esglésies i ermites,
etc. Caldria coordinar tots els espais d’interès per oferir conjuntament serveis de guies, de visites, etc. Estem pensant en El castell de Tamarit, la Muntanya de Sant Joan i la Punta de la Móra, El Bosc de la Marquesa, el Mas de Grimau, El Mèdol i els boscos de Mas Cusidó, Mas Rabassa, Gurugú, Mas Rafel, Mas Enric, l’entorn de l’Ermita de Sant Antoni d’Altafulla, el Massís d'Albinyana – Bonastre, els Salats i Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda, Roc de Sant Gaietà i Roquer de Torredembarra, Franja marina litoral (les Antines de Torredembarra, els fons de la Punta de la Móra), etc.- Mitjans de comunicació
Després de diversos intents, dels quals alguns encara continuen, aquest espai comunicatiu propi que podrien ser els nostres pobles no s’acaba de consolidar.
Proposem mancomunar mitjans de comunicació per dos motius principals: un de tipus práctic i l’altre de tipus costumista. Sería útil i més económic mancomunar serveis de comunicació a nivell de Baix Gaià, que no pas deixar que vagin apareixen propostes petites que emeten en paral.lel continguts semblants. En aquest sentit, es podria impulsar la ràdio d’Altafulla com Ràdio del Baix Gaià, aconseguint així un millor finançament per si mateixa. Per altra banda, donaria una millor resposa a les necessitats d’uns serveis informatius que abarquessin l’espai del Baix Gaià, que, curiosament, no acostumen a ser notícia de la premsa Tarragonina. En el mateix sentit, proposem també la creació d’una televisió local pròpia, que es podria tirar endavant amb la col·laboració de tots els pobles. Aquestes dues iniciatives i altres es podrien gestionar des d’un patronat conjunt.
- Residus
Amb la premisa que cal corresposabilitat en la gestió del territori els nostres propis residus s’haurien de gestionar des d’aquí. Així mateix es podria fer amb un procés el màxim d’ecològic possible, intentant arribar a la creació únicament de l’anomenat residu mínim. En aquest sentit es podria gestionar una planta de triatge i una planta compostatge, donant així un servei global a la brossa.
Amb tot, la població es veuria més implicada amb una problemàtica que actualment desapareix a cop de talonari. La realitat però amaga una gestió deficient que va en detriment de la nostra qualitat de vida i del medi natural.
- Ocupació, Treball
A nivell de treball, les borses que gestionen empreses i aturats a nivell municipal es podrien ajuntar i serien molt més útils i àmplies. A partir d’aquí les possibilitats que s’obren són moltes: crear un viver d’empreses, un ens d’assessorament, etc. D’altra banda es podrien coordinar i planificar millor les zones industrials.
- Urbanisme i habitatge
La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa. Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. També cal destacar les dificultats d’un bon finançament, la poca sostenibilitat ecològica i els problemes per a que hi hagi una bona eficiència de l’administració. És un urbanisme que ocupa molt de territori i que exhigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ».
Davant aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.D’altra banda la mitjana de persones que viuen en un habitatge al Baix Gaià és de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya és de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%).
Aquesta situació demana un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.
- Joventut
Des de la perspectiva de la joventut es podrien impulsar multitud de cursos de formació, projectes de lleure, processos de participació per impulsar habitatges socials, xarxes d’intercanvis, etc.
- Cultura
De la mateixa manera, amb els aspectes culturals hi hauria molta feina a fer. Apuntem algunes possibilitats:
· Coordinar els espais, fent un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. i fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.
· Crear un espai virtual a internet com a punt de trobada i d’agenda de les activitats
· Coordinar agendes d’activitats.
· Impulsar una xarxa de biblioteques a nivell de comarca.
· Restaurar patrimoni i fer activitats per difondre’l.
- Esports
A nivell d’esports es podrien compartir i impulsar infraestructures. Pel que fa campionats cal tenir com a referent el que ja s’està fent de futbol, cada pretemporada.
- Educació
Davant la notícia de la futura creació de districtes escolars a tota Catalunya per potenciar la cooperació entre els municipis, creiem que val la pena plantejar la possibilitat que el Baix Gaià es constituís en un districte. D’aquesta manera es podrien engegar plans conjunts per lluitar contra el fracàs escolar o l’absentisme, per planificar, per gestionar l’educació infantil, etc.
Cal pensar en serveis educatius com centre de recursos pedagògics, formació permanent, cursos, etc.
- Benestar Social
Programa d’atenció i assessorament a la família dirigit a famílies en situació de crisi (dificultats de relació, de comunicació, violència, etc.). Atenció psicològica, assessorament, derivació a altres serveis, etc.
Celebració coordinada del dia de la dona treballadora (8-març).
- Agricultura
Els pagesos abandonen el camp. Es vénen els terrenys que durant generacions han cultivat les seves famílies. El paisatge es deteriora. Els especuladors compren barat i vénen car. S’amplien les hectàrees urbanitzables. El sòl rústic s’omple de malesa i es produeixen incendis com el de Vespella. Qui ha de gestionar el paisatge? Mai havia hagut un problema així perquè del defora s’aprofitava tot. Però com ho farem ara?
Nosaltres creiem que cal incentivar que les noves generacions també es puguin dedicar a viure de la terra. Seran un incentiu per a frenar la construcció massiva i aprofitaran els recursos que ens dóna el nostre entorn. En el context del desenvolupament sostenible, es podria impulsar de manera conjunta l’agricultura ecològica i respectuosa amb el medi, cosa que repercutiria amb l’entorn i beneficiaria el projecte de comarca saludable i de qualitat.
- Medi ambient
Aquest punt creiem que hauria de ser un dels pilars bàsics del tarannà i de la identitat de la nostra comarca. N’hem parlat una mica més amunt, amb l’apartat de turisme i el de residus. A continuació veurem algunes de les oportunitats que tindríem si ajuntéssim esforços.
En aquest sentit veiem bàsic la preservació dels espais d’interès natural (PEINs) però també la seva conexió entre si a través de zones boscoses, rústiques o de conreu. Si aïllem aquests espais estem sentenciant la seva vida a pocs anys vista.
Una de les propostes que hi ha sobre la taula ens servirà per concretar força termes. Es tracta de la “Proposta de LIC per a la regió mediterrània – El riu Gaià i el litoral associat” redactat per Toni Bara amb la col.laboració d’una colla de gent.
Aquest document, entregat a la Generalitat el mes de juliol, és una proposta per integrar l’espai a Xarxa Natura 2000, que promou la Unió Europea.
La idea força és promoure el riu Gaià com un conector biològic entre la costa tarragonina i la serralada prelitoral, amb una gestió global del patrimoni natural, històric i social. Les potencialitats són moltes. Diguem-ne algunes:
· Protecció de les grans unitats biogeogràfiques.
· Establiment del cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià, respectant els drets adquirits pels regants.
· Promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
· Introducció d’espècies autòctones: flora i fauna que no tingui un comportament invasor
· Planificació per aturar l’aparició d’urbanitzacions difoses que progressivament van acabant amb el territori.
· Preservació de les hortes de Tamarit.
· Desaparició dels abocadors incontrolats d’escombreries.
· Instal.lació de depuradores urbanes a tots els municipis.
· Control de les explotacions sobredimensionades de pedreres
· Protecció de l’espai agrari,
· Promoció d’alternatives als camps de golf en matèria de lleure i d’urbanisme.
· Promoció de parcs naturals locals, parcs agraris, parcs eco-històrics, parcs arqueològics, etc.
· Establiment del Parc Natural del Massís i Corredor del Baix Gaià.
La potencialitat d’una gestió del territori diferent a la que s’imposa és immensa. No parlem només d’aspectes ambientals sinó també dels turístics i econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada