Seguim oferint fragments del treball "Baix Gaià és comarca" editat per l'Alternativa. El podeu trobar en paper al Cafè.
Antecedents històrics
Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada. Per posar un exemple podríem parlar de l’època en que el Gaià era la frontera amb la zona musulmana i es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions. Un altre exemple és la seva pertinença conjunta, a partir del segle XI i fins el segle XVIII, al Penedès.
Torredembarra és un dels punts de trobada més importants de la comarca: és la població més gran i rep moltes vies de comunicació. Històricament, Torredembarra tenia duana marítima i, a partir de 1865, accés a la línia de ferrocarril Tarragona-Martorell. Tal com explica Anguera, “A començaments del segle XX es mantenia la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”
I com explica Nel·lo “La idea que, quan Catalunya assolís alguna forma d’autogovern, caldria establir una organització territorial pròpia, adaptada a les necessitats del país i dels seus ciutadans, fou, des dels seus inicis, una de les constants del catalanisme polític”.
Així és que, quan es va poder, a Catalunya es va establir una divisió territorial pròpia basada en les comarques i, més tard, amb les vegueries.
Va ser durant la dècada de 1930 quan la necessitat d’organitzar Catalunya en comarques es va imposar per si sola. Es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis, partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el lloc on anaven a mercat, etc- per tal de descobrir com podria ser aquesta nova organització comarcal. Es tragueren conclusions: es trobaven davant d’un panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran dispersió de llocs a on la gent anava al mercat, per exemple.
Així i tot, durant la II República es va aconseguir. I en el procés dues de les poblacions de la rodalia, Torredembarra i Vespella, es van manifestar a favor de crear una comarca pròpia. A la il·lustració podeu veure la carta que enviava l’alcalde de Torredembarra, Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.
El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. Però, com diuen, “el nom no fa la cosa”, i la “cosa” feia temps que funcionava de manera natural. El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova però vinculada històricament amb el Penedès. Posteriorment, amb la reorganització administrativa se’ns va ubicar al Camp de Tarragona i més concretament dins el Tarragonès. Malgrat tot, el nostre partit judicial continua sent el del Vendrell. Aquesta unitat natural hi era i es va demostrar en el debat esmentat.
Com a referències històriques de la nostra vinculació amb el Penedès trobem que des del segle XI, en temps de Ramon Berenguer III, els musulmans no pogueren passar la frontera de Tamarit de Mar, lloc on començava el comtat de Barcelona, i acabada la reconquesta (1304), al reconstruir el país, la zona del Baix Gaià quedà dintre de la vegueria de Vilafranca, fent frontera amb la de Tarragona. Aquesta vegueria es mantingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments, quedant la costa del Baix Gaià (Altafulla Torredembarra i Roda-Mar) al Corregiment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sembla ser que el motiu que va fer incloure el nostre tram de costa a Tarragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu territori i, és clar, no adients a una capital de província.
Més enllà de factors político-organitzatius, hi ha autors que es plantegen el tema des d’un vessant geogràfic. És el cas d’Albert Virella que defensa que no hi ha límits geogràfics prou clars entre el Penedès i el Camp de Tarragona i s’acaba plantejant el perquè no s’empra el Gaià com a “frontera”.
En el procés de transició cap a l’actual monarquia parlamentària el carrer va viure un moment d’ebullició i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80 del segle XX diversos ciutadans vinculats a la recuperació esmentada, i impulsors dels centres d’estudis d’Altafulla i de Torredembarra, van començar a ubicar els seus treballs en el context del Baix Gaià, anomenant aquest espai del món amb aquest terme. D’aquesta manera doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles i la conseqüent necessitat d’impulsar recerques en aquest àmbit.
La primera entitat, de la qual en tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del 1985-1986.
El terme i la idea va rebre l’impuls definitiu a partir del 1994 amb l’aparició de diversos moviments socials que han partit d’aquesta realitat comarcal. Alguns exemple podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, la Coordinadora Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac, Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.
A nivell polític, els moviments han estat força tímids. Cal destacar la trobada d’alcaldes per aturar l’enllaç al TGV i alguns dels serveis que ja funcionen a nivell de Baix Gaià, com ara la deixalleria, els instituts, el Centre d’Antenció Primària o la ZER Baix Gaià. També cal destacar els projectes a mig fer com ho són Altafulla Ràdio, la ràdio del Tarragonès Nord; la Mostra de Circ al Baix Gaià Pleniluni; o la coordinació de les regidories de turisme per demanar a la Diputació finançament per promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada (2005).
A principis de l’any 2002 va aparèixer a la premsa que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per incloure’l dins el pla territorial del Camp de Tarragona, per veure quines prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries. No hem tingut cap altra notícia al respecte.
Últimament sembla que es mouen fitxes. S’ha creat la primera regidoria específicament per treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Ha estat a la Nou i el seu regidor impulsor és Xavier Vila Purtí, que també s’encarrega de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient.
Cal destacar la reunió dels alcaldes d’Altafulla i Torredembarra del mes de gener de 2005 on van tractar diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià. Això suposaria un pas endavant i pioner.
Malgrat hem esmentat referències històriques, lligams socials i unitats geogràfiques, com veureu, la nostra proposta es basa en qüestions econòmiques, en l’eficiència i en la lliure associació. Són, doncs, raons polítiques: buscar solucions, arbitrar el creixement, planificar, cooperar. Aquests termes, i altres d’aquest tarannà, són els que trobareu en aquest text. Per tant, tampoc és « qüestió de noms ». El que és ’important, creiem, és el fet de mancomunar-se.
Els pobles del Baix Gaià han tingut una relació històrica i natural continuada. Per posar un exemple podríem parlar de l’època en que el Gaià era la frontera amb la zona musulmana i es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions. Un altre exemple és la seva pertinença conjunta, a partir del segle XI i fins el segle XVIII, al Penedès.
Torredembarra és un dels punts de trobada més importants de la comarca: és la població més gran i rep moltes vies de comunicació. Històricament, Torredembarra tenia duana marítima i, a partir de 1865, accés a la línia de ferrocarril Tarragona-Martorell. Tal com explica Anguera, “A començaments del segle XX es mantenia la seva condició de capital de rodalia amb notari, oficial de duanes, guàrdia civil, carrabiners, subaltern de marina de guerra i administració de loteries.”
I com explica Nel·lo “La idea que, quan Catalunya assolís alguna forma d’autogovern, caldria establir una organització territorial pròpia, adaptada a les necessitats del país i dels seus ciutadans, fou, des dels seus inicis, una de les constants del catalanisme polític”.
Així és que, quan es va poder, a Catalunya es va establir una divisió territorial pròpia basada en les comarques i, més tard, amb les vegueries.
Va ser durant la dècada de 1930 quan la necessitat d’organitzar Catalunya en comarques es va imposar per si sola. Es va obrir un procés on es realitzaren diferents estudis, partint de diversos criteris, –denominacions que la gent usava popularment, el lloc on anaven a mercat, etc- per tal de descobrir com podria ser aquesta nova organització comarcal. Es tragueren conclusions: es trobaven davant d’un panorama molt fragmentat, degut a una gran abundància de denominacions localistes amb potencialitat de comarca (més de dues-centes) i també una gran dispersió de llocs a on la gent anava al mercat, per exemple.
Així i tot, durant la II República es va aconseguir. I en el procés dues de les poblacions de la rodalia, Torredembarra i Vespella, es van manifestar a favor de crear una comarca pròpia. A la il·lustració podeu veure la carta que enviava l’alcalde de Torredembarra, Josep Rius, l’any 1931, als altres alcaldes de la zona per preguntar l’opinió que tenien sobre la possibilitat de crear una comarca pròpia.
El nom de “Baix Gaià”, però, encara no apareixia per enlloc. Però, com diuen, “el nom no fa la cosa”, i la “cosa” feia temps que funcionava de manera natural. El Baix Gaià forma part de la Catalunya Nova però vinculada històricament amb el Penedès. Posteriorment, amb la reorganització administrativa se’ns va ubicar al Camp de Tarragona i més concretament dins el Tarragonès. Malgrat tot, el nostre partit judicial continua sent el del Vendrell. Aquesta unitat natural hi era i es va demostrar en el debat esmentat.
Com a referències històriques de la nostra vinculació amb el Penedès trobem que des del segle XI, en temps de Ramon Berenguer III, els musulmans no pogueren passar la frontera de Tamarit de Mar, lloc on començava el comtat de Barcelona, i acabada la reconquesta (1304), al reconstruir el país, la zona del Baix Gaià quedà dintre de la vegueria de Vilafranca, fent frontera amb la de Tarragona. Aquesta vegueria es mantingué fins l’arribada de Felip V, quan es van substituir les vegueries per corregiments, quedant la costa del Baix Gaià (Altafulla Torredembarra i Roda-Mar) al Corregiment de Tarragona i la part interior al Corregiment de Vilafranca. Sembla ser que el motiu que va fer incloure el nostre tram de costa a Tarragona era augmentar els ingressos del corregidor de Tarragona, molt minsos per la petitesa del seu territori i, és clar, no adients a una capital de província.
Més enllà de factors político-organitzatius, hi ha autors que es plantegen el tema des d’un vessant geogràfic. És el cas d’Albert Virella que defensa que no hi ha límits geogràfics prou clars entre el Penedès i el Camp de Tarragona i s’acaba plantejant el perquè no s’empra el Gaià com a “frontera”.
En el procés de transició cap a l’actual monarquia parlamentària el carrer va viure un moment d’ebullició i, a l’hora, de recuperació de la història i de les tradicions. A principis dels anys 80 del segle XX diversos ciutadans vinculats a la recuperació esmentada, i impulsors dels centres d’estudis d’Altafulla i de Torredembarra, van començar a ubicar els seus treballs en el context del Baix Gaià, anomenant aquest espai del món amb aquest terme. D’aquesta manera doncs, s’havien observat les connexions entre aquests pobles i la conseqüent necessitat d’impulsar recerques en aquest àmbit.
La primera entitat, de la qual en tenim constància, que va emprar el terme de Baix Gaià a la seva denominació va ser el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià, per allà els voltants del 1985-1986.
El terme i la idea va rebre l’impuls definitiu a partir del 1994 amb l’aparició de diversos moviments socials que han partit d’aquesta realitat comarcal. Alguns exemple podrien ser el Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc, la Coordinadora Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, la revista El Timbal, les Bitlles del Baix Gaià, la Comissió Correllengua Baix Gaià, la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern del Baix Gaià, la Penya Enduro Baix Gaià Drapsasac, Joventuts Socialistes Tarragonès-Gaià, etc.
A nivell polític, els moviments han estat força tímids. Cal destacar la trobada d’alcaldes per aturar l’enllaç al TGV i alguns dels serveis que ja funcionen a nivell de Baix Gaià, com ara la deixalleria, els instituts, el Centre d’Antenció Primària o la ZER Baix Gaià. També cal destacar els projectes a mig fer com ho són Altafulla Ràdio, la ràdio del Tarragonès Nord; la Mostra de Circ al Baix Gaià Pleniluni; o la coordinació de les regidories de turisme per demanar a la Diputació finançament per promocionar la comarca dins el context de l’etiqueta Costa Daurada (2005).
A principis de l’any 2002 va aparèixer a la premsa que 8 municipis del Baix Gaià preparaven amb l’Ajuntament de Tarragona i amb el Consell Comarcal un estudi conjunt, per incloure’l dins el pla territorial del Camp de Tarragona, per veure quines prioritats urbanístiques i turístiques havien de ser les prioritàries. No hem tingut cap altra notícia al respecte.
Últimament sembla que es mouen fitxes. S’ha creat la primera regidoria específicament per treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Ha estat a la Nou i el seu regidor impulsor és Xavier Vila Purtí, que també s’encarrega de Promoció Econòmica, Turisme i Medi Ambient.
Cal destacar la reunió dels alcaldes d’Altafulla i Torredembarra del mes de gener de 2005 on van tractar diverses problemàtiques comunes i van llençar la idea de tirar endavant amb la creació del Consell d’Alcaldes del Baix Gaià. Això suposaria un pas endavant i pioner.
Malgrat hem esmentat referències històriques, lligams socials i unitats geogràfiques, com veureu, la nostra proposta es basa en qüestions econòmiques, en l’eficiència i en la lliure associació. Són, doncs, raons polítiques: buscar solucions, arbitrar el creixement, planificar, cooperar. Aquests termes, i altres d’aquest tarannà, són els que trobareu en aquest text. Per tant, tampoc és « qüestió de noms ». El que és ’important, creiem, és el fet de mancomunar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada