ARTICLE

Avinguda Catalunya

Sóc una veïna de l'Avinguda de Catalunya. Fa poc que hi visc, sis mesos, més o menys. Quan hi vaig arribar em va semblar un carrer tranquil i ben comunicat, em vaig sentir ben satisfeta, però..., no comptava que arribat l'estiu, davant mateix de casa, -aquesta casa on jo em sentia a gust i feliç, protegida i tranquil•la- hi ha la fabrica Laik, a mi no em molesten els treballadors, que casi bé ni se'ls sent, però quan arriba la tarda allò és horrorós, hi ha un grup de xiquets de no sé ben bé quines edats posem-hi que siguin catorze anys de mitjana, que es dediquen a ballar, cridar, escopir, i tot això amb la musica a tota pastilla.

És, tan gran el soroll, que em veig obligada a tancar-me a casa, i tot i això sembla que els tingui dins de l'habitatge. Ara, a l'estiu, és horrible. Imagineu-vos amb la calor i tancats dins a casa per culpa d'aquestes mal educades criatures.

Vaig trucar a la policia local, amables, servicials, que de seguida van enviar un parell de números, i allò va baixar de to. Però amics, això cada dia va a més. I a mi ja em sap fins greu trucar cada dia a la policia. Però em veuré obligada a fer-ho, o si no he pensat en posar una denúncia on calgui.

Tot això ho he parlat amb alguns veïns del carrer i molta gent n'està fins dalt de tot, però ningú no fa res. Doncs bé, ja començo jo. Res més amics, només dir-vos que si voleu, passeu qualssevol tarda a partir de les quatre, i des de la cantonada del carrer els escoltareu sense necessitat de Sonotone.

Agnès