CRÒNICA D’UNA NEGOCIACIÓ FRUSTRADA PER UN AJUNTAMENT D’ESQUERRES
Abans de res volem posar de manifest que la voluntat de l’Assemblea de l’ABG va ser escoltar tothom i prioritzar un pacte d’esquerres.
L’interès per aquest pacte es va concretar amb la confecció d’un document on es deixava constància escrita dels acords de govern, de legislatura i d’organització municipal, perquè un cop discutits i consensuats amb tots el grups, es signés i fos el referent que guiés la gestió dels propers 4 anys.
Com a punt de partida, el document proposat recollia el nostre ideari filosòfic: transparència, participació ciutadana, planificació de la gestió i coordinació del treball de l’equip govern. L’objectiu no era altre que corresponsabilitzar tots els membres de l’equip de govern en la gestió i, per això, era imprescindible consensuar les actuacions a portar a terme emmarcades en aquests principis i compartir tots els projectes abans d’endegar res.
La veritat és que a les dues primeres reunions amb els negociadors del PSC, malgrat ja es van plantejar algunes diferències importants, es van constatar coincidències en la major part de les propostes. Sols quedava polir la redacció i centrar-nos ens els punts de desacord. Aquests darrers punts eren: l’adjudicació de l’aigua tal com s’havia plantejat, la implicació en el tema de Muntanyans II, la participació ciutadana, els sistemes de control en la contractació del personal laboral i la reorganització necessària de les diferents àrees de l’Ajuntament i, en especial, en la d’urbanisme.
Que ha succeït doncs ?
Cal dir d’entrada que quan una negociació no avança és responsabilitat de tots els negociadors. Però en aquest cas no hi ha dubte que certes actituds han portat les converses a una mena de carreró sense sortida. Per negociar s’han de respectar una sèrie de principis no escrits com són: el respecte i la lleialtat entre els negociadors, mantenir sempre les mateixes persones a la comissió, no posar límits en el temps ni en els temes a discutir i no trencar ponts de diàleg en cap tema.
Al nostre entendre, i pel que fa a les darreres reunions, els companys del PSC, per tàctica, per estratègia o per ignorància, no han respectat cap d’aquest principis. Cal dir que els companys d’ERC, per tàctica, per estratègia o per ignorància, tampoc han posat massa de la seva part amb l’espantada que van protagonitzar el dimarts 19.
Recapitulem cronològicament :
Les converses, com hem dit, s’han produït al voltant d’un text que vam confeccionar nosaltres. En una segona reunió el PSC va portar un altra document que nosaltres vam recollir per estudiar. Nosaltres vam procedir a sintetitzar i fusionar el text amb el nostre i amb el que ERC havia lliurat al socialistes. En aquest document de “fusió” es van mantenir les nostres propostes a discutir, però ja amb un redactat més obert per aconseguir apropar posicions.
El divendres 15 ja no apareixen a la reunió els mateixos companys del PSC que havien format la comissió negociadora i, en canvi, comptem amb la presència del Sr. Alcalde en funcions. En aquesta reunió, l’alcalde ens va dir que no hi havia temps per arribar a acords abans de la constitució del nou Ajuntament. Malgrat això, Manuel Jiménez va manifestar la seva prioritat pel pacte amb les forces d’esquerra. D’aquella reunió vam sortir amb una nova convocatòria sota el braç de cara al dimarts dia 19 per a continuar parlant.
Nosaltres assistim a la reunió de dimarts amb la voluntat de revisar, conjuntament amb PSC, ERC i GIT, punt per punt tot el document i deixar pel final el tema de les regidories.
Com ja hem exposat, ERC decideix deixar la reunió al·legant que no volen interferir en les discussions entre el PSC i l’ABG (?). Vol dir això que ells ja tenen un acord tancat per governar amb el PSC? Si és així, que tinguin molta sort, la necessitaran per treballar en minoria, amb els companys socialistes, que són incapaços de fer autocrítica.
Per part del PSC, la sorpresa és que s’estrena Ramón Ripoll, actual regidor d’urbanisme, com nou interlocutor. Després d’una breu recapitulació de les anteriors converses, és ell qui pren la paraula i sentencia que el document ja es podia discutir, que el problema era que no compartia la nostra filosofia, que ja no quedava marge per a la negociació, que la sobirania és del regidor i no dels ciutadans i que les carteres dels seus regidors les decidien ells. El seu company de partit va rematar la intervenció dient que l’acord es signava en aquell moment o no hi havia pacte.
El GIT escolta i calla.
Qui són els intransigents ?
Des de L’ABG no hem demanat res, ni càrrecs de confiança, ni aquesta o aquella cartera. La nostra voluntat és, si ens volen, implicar-nos amb la governabilitat de la Vila i aportar el capital humà de dos regidors amb ganes de treballar, governar per fer coses, amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar. Volem desenvolupar els grans projectes de la Vila així com dotar d’efectivitat els serveis socials. Provenim i som moviment ciutadà. Necessitem a la gent i estarem al seu servei, treballant perquè se senti representada. Per tant, que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat. No serem la comparsa de ningú, ni uns convidats de pedra. Nosaltres no ens vendrem, ni decebrem als que ens han donat suport amb el seu vot. Si no ens volen: treballarem des de l’oposició fent d’altaveu del moviment ciutadà i defensant i explicant el nostre ideari. Això, senyors, no és intransigència, és lleialtat i coherència.
Que els ciutadans ho sàpiguen, sinó hi ha pacte d’esquerres, la principal responsabilitat serà dels socialistes, que hauran prioritzat els interessos personals per sobre d’impulsar un govern fort amb majoria suficient.
Enric B
Abans de res volem posar de manifest que la voluntat de l’Assemblea de l’ABG va ser escoltar tothom i prioritzar un pacte d’esquerres.
L’interès per aquest pacte es va concretar amb la confecció d’un document on es deixava constància escrita dels acords de govern, de legislatura i d’organització municipal, perquè un cop discutits i consensuats amb tots el grups, es signés i fos el referent que guiés la gestió dels propers 4 anys.
Com a punt de partida, el document proposat recollia el nostre ideari filosòfic: transparència, participació ciutadana, planificació de la gestió i coordinació del treball de l’equip govern. L’objectiu no era altre que corresponsabilitzar tots els membres de l’equip de govern en la gestió i, per això, era imprescindible consensuar les actuacions a portar a terme emmarcades en aquests principis i compartir tots els projectes abans d’endegar res.
La veritat és que a les dues primeres reunions amb els negociadors del PSC, malgrat ja es van plantejar algunes diferències importants, es van constatar coincidències en la major part de les propostes. Sols quedava polir la redacció i centrar-nos ens els punts de desacord. Aquests darrers punts eren: l’adjudicació de l’aigua tal com s’havia plantejat, la implicació en el tema de Muntanyans II, la participació ciutadana, els sistemes de control en la contractació del personal laboral i la reorganització necessària de les diferents àrees de l’Ajuntament i, en especial, en la d’urbanisme.
Que ha succeït doncs ?
Cal dir d’entrada que quan una negociació no avança és responsabilitat de tots els negociadors. Però en aquest cas no hi ha dubte que certes actituds han portat les converses a una mena de carreró sense sortida. Per negociar s’han de respectar una sèrie de principis no escrits com són: el respecte i la lleialtat entre els negociadors, mantenir sempre les mateixes persones a la comissió, no posar límits en el temps ni en els temes a discutir i no trencar ponts de diàleg en cap tema.
Al nostre entendre, i pel que fa a les darreres reunions, els companys del PSC, per tàctica, per estratègia o per ignorància, no han respectat cap d’aquest principis. Cal dir que els companys d’ERC, per tàctica, per estratègia o per ignorància, tampoc han posat massa de la seva part amb l’espantada que van protagonitzar el dimarts 19.
Recapitulem cronològicament :
Les converses, com hem dit, s’han produït al voltant d’un text que vam confeccionar nosaltres. En una segona reunió el PSC va portar un altra document que nosaltres vam recollir per estudiar. Nosaltres vam procedir a sintetitzar i fusionar el text amb el nostre i amb el que ERC havia lliurat al socialistes. En aquest document de “fusió” es van mantenir les nostres propostes a discutir, però ja amb un redactat més obert per aconseguir apropar posicions.
El divendres 15 ja no apareixen a la reunió els mateixos companys del PSC que havien format la comissió negociadora i, en canvi, comptem amb la presència del Sr. Alcalde en funcions. En aquesta reunió, l’alcalde ens va dir que no hi havia temps per arribar a acords abans de la constitució del nou Ajuntament. Malgrat això, Manuel Jiménez va manifestar la seva prioritat pel pacte amb les forces d’esquerra. D’aquella reunió vam sortir amb una nova convocatòria sota el braç de cara al dimarts dia 19 per a continuar parlant.
Nosaltres assistim a la reunió de dimarts amb la voluntat de revisar, conjuntament amb PSC, ERC i GIT, punt per punt tot el document i deixar pel final el tema de les regidories.
Com ja hem exposat, ERC decideix deixar la reunió al·legant que no volen interferir en les discussions entre el PSC i l’ABG (?). Vol dir això que ells ja tenen un acord tancat per governar amb el PSC? Si és així, que tinguin molta sort, la necessitaran per treballar en minoria, amb els companys socialistes, que són incapaços de fer autocrítica.
Per part del PSC, la sorpresa és que s’estrena Ramón Ripoll, actual regidor d’urbanisme, com nou interlocutor. Després d’una breu recapitulació de les anteriors converses, és ell qui pren la paraula i sentencia que el document ja es podia discutir, que el problema era que no compartia la nostra filosofia, que ja no quedava marge per a la negociació, que la sobirania és del regidor i no dels ciutadans i que les carteres dels seus regidors les decidien ells. El seu company de partit va rematar la intervenció dient que l’acord es signava en aquell moment o no hi havia pacte.
El GIT escolta i calla.
Qui són els intransigents ?
Des de L’ABG no hem demanat res, ni càrrecs de confiança, ni aquesta o aquella cartera. La nostra voluntat és, si ens volen, implicar-nos amb la governabilitat de la Vila i aportar el capital humà de dos regidors amb ganes de treballar, governar per fer coses, amb un nou estil, escoltant a la gent i fen-la participar. Volem desenvolupar els grans projectes de la Vila així com dotar d’efectivitat els serveis socials. Provenim i som moviment ciutadà. Necessitem a la gent i estarem al seu servei, treballant perquè se senti representada. Per tant, que no ens busquin en un govern que no estigui disposat a fer autocrítica i realitzar els canvis que facin falta per millorar la gestió i esmenar els errors del passat. No serem la comparsa de ningú, ni uns convidats de pedra. Nosaltres no ens vendrem, ni decebrem als que ens han donat suport amb el seu vot. Si no ens volen: treballarem des de l’oposició fent d’altaveu del moviment ciutadà i defensant i explicant el nostre ideari. Això, senyors, no és intransigència, és lleialtat i coherència.
Que els ciutadans ho sàpiguen, sinó hi ha pacte d’esquerres, la principal responsabilitat serà dels socialistes, que hauran prioritzat els interessos personals per sobre d’impulsar un govern fort amb majoria suficient.
Enric B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada