Cal revisar el creixement
Hi ha certa expectativa. S’ha produït un canvi de govern a Tarragona i han aparegut fronts d’oposició, a diferents municipis de l’entorn, a les forces polítiques que estan a favor de la construcció massiva del territori. Damunt la taula tenim els plans d’ordenació urbanística de Tarragona ciutat, La Riera de Gaià, El Catllar i altres. Tots ells, sens dubte, són un atemptat al medi i una aposta per un urbanisme que no promou la cohesió i el desenvolupament sostenible. L’anhelada corona verda, el darrer pulmó verd de la ciutat, el coixí de les terres del Gaià, el corredor biològic del litoral tarragoní amb l’interior, desapareixeria. Cal que els ciutadans prenguem consciència dels canvis projectats: S’urbanitzarà la Platja Llarga, Mas Rabassa, Mas d’en Sorder, Mas d’en Jover, etc.
Des de fa mesos, al Baix Gaià s’està madurant una idea que entra en contradicció amb aquesta nova onada del ciment. Es tracta de vendre un producte turístic dinàmic basat en un litoral molt potent (Muntanyans, desembocadura del riu Gaià, etc.), un patrimoni arquitectònic (ruta de Castells, construccions de pedra seca, etc.), una gastronomia, un paisatge, unes festes, etc. En aquest sentit els Ajuntaments dels 11 municipis ja treballen de manera conjunta amb la col·laboració de la Diputació. En aquesta línia es va presentar a finals d’octubre de l’any passat l’estudi Territori i societat al Baix Gaià a La Nou de Gaià. I el mes de febrer es va fer públic l’encàrrec realitzat a la URV per a desenvolupar un estudi sobre les possibilitats del turisme en aquesta zona. De la mateixa manera des del Baix Gaià, diverses entitats han estat presents en el procés participatiu per a desplegar la directiva marc de l’aigua referent als rius. I també està sent nombrosa la participació en els fòrums itinerants per parlar del futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Cal, doncs, revisar els plans d’ordenació urbanística. Cal preservar les hortes de Tamarit i la Muntanya de Sant Joan i Muntanyans II. Calen plans tècnics de gestió de l’entorn natural i del patrimoni històric. Cal sistematitzar la vigilància dels espais lliures. Cal apostar per aquests espais com a font de benestar i com a atractiu turístic. Cal impulsar el Tramcamp i altres sistemes de transport públic. Cal recuperar l’antiga de Roda-Reus i si no és possible convertir-la en una via verda. Cal regular les activitats extractives. Cal connectar tota la xarxa d’aigües residuals a depuradores. Etc.
Greenpeace ha fet públic el seu informe “Destrucció a tota costa 2007”. En ell s’explica que Catalunya té 39% de terreny a 1 km de la costa urbanitzat. És la dada més elevada de l’Estat. La costa tarragonina és la més amenaçada de Catalunya. Entre els seus punts negres cal destacar la Platja Llarga i Muntanyans II. Igualment, l'eurocambra ha tornat a condemnar aquest mes de juny els abusos urbanístics que s’estan produint al País Valencià.
Les sensibilitats estan canviant. Els canvis en els governs ho demostren. I és prou evident que una diversificació de l’economia no passa pas per cimentar tot el territori. Ara, els governs també han de canviar de política.
Jordi S.
Hi ha certa expectativa. S’ha produït un canvi de govern a Tarragona i han aparegut fronts d’oposició, a diferents municipis de l’entorn, a les forces polítiques que estan a favor de la construcció massiva del territori. Damunt la taula tenim els plans d’ordenació urbanística de Tarragona ciutat, La Riera de Gaià, El Catllar i altres. Tots ells, sens dubte, són un atemptat al medi i una aposta per un urbanisme que no promou la cohesió i el desenvolupament sostenible. L’anhelada corona verda, el darrer pulmó verd de la ciutat, el coixí de les terres del Gaià, el corredor biològic del litoral tarragoní amb l’interior, desapareixeria. Cal que els ciutadans prenguem consciència dels canvis projectats: S’urbanitzarà la Platja Llarga, Mas Rabassa, Mas d’en Sorder, Mas d’en Jover, etc.
Des de fa mesos, al Baix Gaià s’està madurant una idea que entra en contradicció amb aquesta nova onada del ciment. Es tracta de vendre un producte turístic dinàmic basat en un litoral molt potent (Muntanyans, desembocadura del riu Gaià, etc.), un patrimoni arquitectònic (ruta de Castells, construccions de pedra seca, etc.), una gastronomia, un paisatge, unes festes, etc. En aquest sentit els Ajuntaments dels 11 municipis ja treballen de manera conjunta amb la col·laboració de la Diputació. En aquesta línia es va presentar a finals d’octubre de l’any passat l’estudi Territori i societat al Baix Gaià a La Nou de Gaià. I el mes de febrer es va fer públic l’encàrrec realitzat a la URV per a desenvolupar un estudi sobre les possibilitats del turisme en aquesta zona. De la mateixa manera des del Baix Gaià, diverses entitats han estat presents en el procés participatiu per a desplegar la directiva marc de l’aigua referent als rius. I també està sent nombrosa la participació en els fòrums itinerants per parlar del futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Cal, doncs, revisar els plans d’ordenació urbanística. Cal preservar les hortes de Tamarit i la Muntanya de Sant Joan i Muntanyans II. Calen plans tècnics de gestió de l’entorn natural i del patrimoni històric. Cal sistematitzar la vigilància dels espais lliures. Cal apostar per aquests espais com a font de benestar i com a atractiu turístic. Cal impulsar el Tramcamp i altres sistemes de transport públic. Cal recuperar l’antiga de Roda-Reus i si no és possible convertir-la en una via verda. Cal regular les activitats extractives. Cal connectar tota la xarxa d’aigües residuals a depuradores. Etc.
Greenpeace ha fet públic el seu informe “Destrucció a tota costa 2007”. En ell s’explica que Catalunya té 39% de terreny a 1 km de la costa urbanitzat. És la dada més elevada de l’Estat. La costa tarragonina és la més amenaçada de Catalunya. Entre els seus punts negres cal destacar la Platja Llarga i Muntanyans II. Igualment, l'eurocambra ha tornat a condemnar aquest mes de juny els abusos urbanístics que s’estan produint al País Valencià.
Les sensibilitats estan canviant. Els canvis en els governs ho demostren. I és prou evident que una diversificació de l’economia no passa pas per cimentar tot el territori. Ara, els governs també han de canviar de política.
Jordi S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada