GEPEC
Ecologistes de Catalunya
versus
el POUM de Tarragona i la seva AGENDA 21
¯
GEPEC-EdC insisteix en la necessitat d’incorporar al nou POUM les directrius subsegüents,
no només a nivell de l’informe de sostenibilitat ambiental,
sinó com a part integrant de la Memòria del nou POUM i dels seus Annexes,
i, com també, lògicament a priori, en la seva AGENDA 21,
i al corresponent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
i el seu Pla Director Urbanístic, ensems el Pla de Connexions Biològiques.
¯
El planejament urbanístic aprovat per l’anterior equip de govern del consistori tarragoní resulta patèticament depredador, per la qual cosa insistim al nou consistori que es replantegi des de zero el POUM, tenint en compte els canvis radicals que precisa aquest esborrany de planejament i, les demandes d’un sector considerable de la ciutadania, que vol alguna cosa més que ciment i totxo.
CONSIDERACIONS RESPECTE LA CORONA / ANELLA VERDA.
Observant el propi informe de sostenibilitat ambiental que acompanya al POUM de Tarragona, constatem que les previsions d’expansió urbanística de Tarragona mosseguen la Corona Verda del llevant agroforestal, deixant una ferida que esdevindrà, sens cap mena de dubte, terminal.
La opció més intel·ligent seria redactar un nou POUM que permeti créixer a la ciutat sense comprometre les darreres àrees verdes ben preservades del llevant, el darrer connector ecològic entre la costa tarragonina i l’interior de Catalunya a través de la Conca del riu Gaià, i també amb continuïtat directa entre la Vall del Francolí i les Terres del Gaià, entre el Baix Gaià i el Baix Francolí.
No ho diem només nosaltres, com a associació ecologista compromesa amb la preservació dels valors naturals del territori, sinó també el propi informe de sostenibilitat ambiental adverteix que determinats plans parcials posen en greu risc la connectivitat biològica, la riquesa natural i el paisatge de la Corona Verda.
Concretament les Àrees d’Afectació Significativa a la Corona Verda on l’impacte del POUM es qualifica com a “moderat” o “sever” són les següents:
· PPU-30, Rec Major – Accés nord a Tarragona
· PPU-41, Terres Cavades
· PPU-58, Equipament sanitari assistencial a Sant Pere i Sant Pau
· PPU-50, Aqüeducte Les Ferreres - Pont del Diable
· PPU-23, Mas Sanromà
· PPU-24, Els Paranys – la Budallera
· PPU-27, Platja Llarga – Mas de l’Hereuet
· PPU-40, Cruïlla carretera de Barcelona amb carretera del Catllar.
· PPU-28, Mas Rabassa - Torre dels Escipions
· PPU-42, Ponent Mas d’en Sorder – Part de Mas de la Creu
· PPU-43, Mas d’en Sorder
· PPU-51, Mas d’en Jover
· PPU-52, Eixample del nucli de Ferran
Creiem que en els Plans Parcials Urbanístics 27, 28, 42, 43 i 52, l’impacte no només pot qualificar-se com a “sever” sinó més aviat “crític” per la profunda transformació dels usos del sòl previstos, i pels efectes netament negatius sobre el medi natural. Per tant, no es poden deixar els objectius ambientals pendents de les fases posteriors del planejament urbanístic, sinó que ha de ser el propi POUM, acompanyat dels Plans Directors i Plans Territorials d’àmbit supramunicipal, els que defineixin sense ambigüitats les figures de protecció precises per aquells elements naturals del territori prioritaris pel seu interès estratègic i ambiental. Tanmateix pot ser una molt bona ocasió per delimitar l’àmbit de protecció establint-hi una normativa bàsica específica de conservació, preveure els corresponents Plans d’Ús i Gestió, els equipaments necessaris, pressupostos, equip tècnic de gestió i manteniment, etc.
Cal doncs alliberar la zona de Mas d'en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover-la Móra 2, la Budellera, Mas Rabassa, i els ja Plans Parcials 27 i 28 rera la Platja Llarga, i tots aquells espais agro-forestals sobre els que actualment es planifica la seva urbanització, tot integrar-los lògicament a la CORONA VERDA, en coherència lògica amb el conveni signat recentment “Compte enrere 2010” entre l’Ajuntament de Tarragona i la UICN, i d’acord amb altres entitats ambientalistes.
Són diverses les àrees, actualment encara veritables espais naturals d’interès, que es troben en el moment històric que pot significar la seva conversió en simples jardins constrenyits entre urbanitzacions; un cas molt significatiu pot esdevindre amb el Parc Eco-històric del Pont del Diable!
En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis confrontats amb el medi natural, així com l’extensificació d’algunes urbanitzacions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles també el recreixement pretès de la urbanització del Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb pendents superiors al 20%, i amb una part considerable afectada pel darrer incendi de la zona, fets que n’impossibiliten la seva requalificació segons la legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des de l’anterior equip de govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis de transport als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, el seu fi no justifica els medis.
ALTRES CONSIDERACIONS
(...)
Cal preservar les hortes de Tamarit i redissenyar els espais lliures romanents de la muntanya de Sant Joan reclamats pels veïns, tot fent acomplir estrictament les normatives de protecció del sòl i del paisatge vigents, i si és el cas, elaborar-ne d'altres de noves a tal efecte; és molt preocupant en aquest sentit les noves construccions a tocar del paratge del Castell de Tamarit.
(...)
Cal consolidar la preservació de la Conca del riu Gaià, el litoral associat i la seva mar, el nostre segon riu, tot reclamant el seu cabal i règim ecològic, valoritzant la seva funció com a oasi natural que ordena i fa de frontera urbanística amb la regió metropolitana de BCN, i com el principal connector biològic de les comarques de TGN, de primer ordre, entre el litoral i l'interior del país: connecta la Mediterrània, a través del Tarragonès-Alt Camp-Baixa Segarra-Solsonès, amb el Pirineu mateix!
Cal subscriure i impulsar el Parc Natural de les Terres del Gaià, tal i com ja una munió d’entitats i persones estem implementant mitjançant les Declaracions de Renau, Querol, Vila-rodona i Tamarit acordades recentment, amb l’horitzó de continuar el procés iniciat de cerca de consens arreu dels pobles de les Terres del Gaià; Tarragona no hi pot faltar!
VEURE: www.quelcom.net/terresdelgaia
(...)
Cal evitar l'innecessari passeig projectat a la platja Llarga i, per contra, naturalitzar el seu paisatge tot restaurant els hàbitats naturals, tant de duna com de reraduna i d’aiguamolls -muntanyans, savinars i jonqueres-, tot arranjant els accessos i les zones d’aparcament precises: la Platja Llarga de Tarrgona doncs, encara manté la seva idiosincràsia com a espai natural, i cal conservar-lo coherentment tal i com es reclama, desclassificant els Plans Parcials annexos per tal d’assegurar-ne la seva pervivència com a tal.
VEURE: www.moviments.net/platjallarga
Ni formigó ni pedra ni fusta, cap passera de cap tipus de forma paral·lela a la línia de mar, o sigui, CAP PASSEIG al llarg de la costa, ja que JA ESTÀ FET: és la pròpia sorra prop de l'aigua per on ja passeja la gent, cercant, per lògica, el microclima que hi confereix la brisa marina a primera línia de mar!¡!
Cal deslliurar la zona d'aparcament prevista sobre el reducte de la rara "jonquera amb cesquera" situs rera les dunes de la platja Llarga, entre el Iot i el Mirall d'Estiu, i, entre d’altres zones tipificades com a inundables de Tarragona segons l’INUNCAT, hi caldrà recuperar coherentment com a tals els aiguamolls inundables temporalment.
Cal traslladar l’aparcament previst a la Llarga a la part interior, entre el FFCC i la N340 on certament hi ha prou espai per gran nombre de vehicles (tot conservant l'arbrat prexistent per ombra, ensems algunes illes de vegetació natural és clar), reservant però sí unes poques places en la part sud d'ús per a minusvàlids, serveis públics d'urgències, i de possible ús minoritari durant els mesos d'hivern.
No s’ha de possibilitar l'accés ni amb cotxe, NI AMB "SABATES", ni a la platja Llarga, ni al Bosc de la Marquesa; per anar a qualsevol espai natural cal caminar sobre el terra natural, i cal poder gaudir de trepitjar directament el sòl... Tot i que sí que cal arranjar urgentment els accessos al Bosc de la Marquesa, però de manera molt minimalista i integrada.
Sí que fóra encertat però d’arranjar un, o dos, itineraris naturalístics, localitzats vora les zones principals d'accés a la Platja Llarga, entornant els hàbitats naturals recuperats, amb retolació educativa i sensibilitzadora, amb passeres de fusta i/o encordats delimitants, petits recorreguts de disseny sinusoïdal i molt localitzats, etc.
Calen suficients accessos dignes a la platja Llarga, des de les zones d'aparcament i d'arribada a la platja, de forma sempre perpendicular a la línia de costa, amb encordats i/o passeres amb parts elevades sobre les dunes, delimitades per evitar la dispersió de la gent sobre els ecosistemes dunars, etc.
Cal compatibiltzar la conservació de l'entorn natural del morrot de la Rabassada-Savinosa-Cala Romana amb un ús social, ordenant i recuperant ambientalment i paisatgística tot l’espai, preservant com a àrea de serveis alguna de lers edificacions de la part més interior, arranjant dignament les zones d’aparcament...
(...)
SOBRE LA CONTINUÏTAT DE LA CORONA VERDA A LA ZONA DE PONENT
(...)
Cal preservar i recuperar els màxims corredors biològics possibles, restablint els passos de fauna necessaris a través de les nombroses infrastructures lineals que fragmenten i aïllen les poblacions animals (AP7, N340, FFCC...); és especialment preocupant en aquest sentit l’aïllament del Bosc de la Marquesa i la Platja Llarga, on caldria adaptar diversos drenatges i construir falsos túnels o ecoductes.
(...)
Cal endegar Plans Tècnics de Gestió de Fauna de les espècies exigües, en especial conills i llebres, perdius i guatlles, rapinyaires, mamífers carnívors i rats-penats, amfibis i rèptils, etc.
Cal endegar urgentment Plans de Conservació del Patrimoni Històric Agrícola i Antropològic; barraques de pedra seca, marges, cucons i aljubs, masos...
Cal arranjar convenientment el conjunt de pintures rupestres localitzades en l’entorn del Mèdol, equipat amb un tancat restrictiu, rètols interpretatius...
Cal recuperar basses i crear-ne de noves, que naturalitzades poden oferir múltiples objectius: servei contra incendis, pel reg de goteig i l’abeurada de bestiar, pels amfibis -amenaçats a escala mundial- i la fauna en general.
Pel cas fóra estratègic de crear un estany de recollida d’aigües pluvials al Mur Verd, constituint aquesta una interessant actuació d'implementació de la diversitat ecològica de la zona.
Cal ordenar i potenciar el lleure arreu de les zones forestals de la Corona Verda, amb arranjament d’itineraris de BTT, treeking, footing i altres usos no motoritzats, amb programes específics d’educació ambiental dirigits a les escoles i a la població en general, amb personal especialitzat, restaurant els masos –molts protegits ja en l’actualitat- com a equipaments d’ús públic divers... I, d’aquesta manera, descongestionar altres zones més sensibles ecològicament de les Terres del Gaià.
Cal sistematitzar la vigilància dels espais lliures, tant els jardins com els espais naturals, amb Consergeria de Camp, personal amb perfil adequat per a desenvolupar ensems les funcions de vigilants i educadors ambientals, i de realitzar tanmateix el precís seguiment naturalístic dels nostres espais naturals.
Cal adquirir com a patrimoni públic del Bosc de la Marquesa i el Mas Grimau, amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l’Ajuntament, ensems de fundacions...
D’aquesta forma es podria, factiblement, reconstruir i rehabilitar el Mas Grimau com a equipament públic de referència per a l'espai protegit del Bosc de la Marquesa, esdevenint un immillorable ecomuseu i centre d'interpretació, equipat amb un jardí botànic situs a la nau adjunta –on s’hi conserva la savina litoral més gran de Catalunya, catalogada a tal efecte com a monumental per la Generalitat-, recuperant la torre de defensa annexa com a mirador paisatgístic i punt de guaita contra incendis, podent acollir tanmateix l’oficina de gestió de l'espai, i una estació biològica...
Cal impulsar l’endegament del Tramcamp i/o la promoció clara d’altres sistemes col·lectius alternatius de transport, com la creació d’una moderna xarxa de carrils-bici... Establiment tanmateix d’un servei de transport públic mancomunat per a tots pobles del Baix Gaià i rodalies, estudiant-se les possibilitats d’un mitjà tipus Tramcamp, autobús ecològic...
Cal promocionar la recuperació de l’antic FFCC de Roda-Reus com a via verda, esdevenint una nova eina d’unió i promoció per tal de vitalitzar socialment i turística la zona del Baix Gaià-Baix Francolí, conferint-li una marca significativa de qualitat de vida i mediambiental.
Cal restringir les activitats extractives arreu del terme municipal, i/o prohibir-ne obrir de noves; pel cas, Reus i altres municipis ja ho contemplen.
Cal encara connectar de TOTA la xarxa aigües residuals vers les pertinents depuradores, i creació si cal, de noves per tal de possibilitar el seu sanejament en origen i la seva reutilització. És realment patètic comprovar com en ple s.XXI, a Europa, la Riera de la Boella, pel cas, resta com una simple claveguera a l’aire lliure que, travessant impunement la N340 i el Complex Educatiu de la Universitat Laboral, desemboca a la mar Mediterrània; paradoxalment, increïblement, la platja de la Pineda de Vila-seca recull guardons i mèrits, i...
Ecologistes de Catalunya
versus
el POUM de Tarragona i la seva AGENDA 21
¯
GEPEC-EdC insisteix en la necessitat d’incorporar al nou POUM les directrius subsegüents,
no només a nivell de l’informe de sostenibilitat ambiental,
sinó com a part integrant de la Memòria del nou POUM i dels seus Annexes,
i, com també, lògicament a priori, en la seva AGENDA 21,
i al corresponent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
i el seu Pla Director Urbanístic, ensems el Pla de Connexions Biològiques.
¯
El planejament urbanístic aprovat per l’anterior equip de govern del consistori tarragoní resulta patèticament depredador, per la qual cosa insistim al nou consistori que es replantegi des de zero el POUM, tenint en compte els canvis radicals que precisa aquest esborrany de planejament i, les demandes d’un sector considerable de la ciutadania, que vol alguna cosa més que ciment i totxo.
CONSIDERACIONS RESPECTE LA CORONA / ANELLA VERDA.
Observant el propi informe de sostenibilitat ambiental que acompanya al POUM de Tarragona, constatem que les previsions d’expansió urbanística de Tarragona mosseguen la Corona Verda del llevant agroforestal, deixant una ferida que esdevindrà, sens cap mena de dubte, terminal.
La opció més intel·ligent seria redactar un nou POUM que permeti créixer a la ciutat sense comprometre les darreres àrees verdes ben preservades del llevant, el darrer connector ecològic entre la costa tarragonina i l’interior de Catalunya a través de la Conca del riu Gaià, i també amb continuïtat directa entre la Vall del Francolí i les Terres del Gaià, entre el Baix Gaià i el Baix Francolí.
No ho diem només nosaltres, com a associació ecologista compromesa amb la preservació dels valors naturals del territori, sinó també el propi informe de sostenibilitat ambiental adverteix que determinats plans parcials posen en greu risc la connectivitat biològica, la riquesa natural i el paisatge de la Corona Verda.
Concretament les Àrees d’Afectació Significativa a la Corona Verda on l’impacte del POUM es qualifica com a “moderat” o “sever” són les següents:
· PPU-30, Rec Major – Accés nord a Tarragona
· PPU-41, Terres Cavades
· PPU-58, Equipament sanitari assistencial a Sant Pere i Sant Pau
· PPU-50, Aqüeducte Les Ferreres - Pont del Diable
· PPU-23, Mas Sanromà
· PPU-24, Els Paranys – la Budallera
· PPU-27, Platja Llarga – Mas de l’Hereuet
· PPU-40, Cruïlla carretera de Barcelona amb carretera del Catllar.
· PPU-28, Mas Rabassa - Torre dels Escipions
· PPU-42, Ponent Mas d’en Sorder – Part de Mas de la Creu
· PPU-43, Mas d’en Sorder
· PPU-51, Mas d’en Jover
· PPU-52, Eixample del nucli de Ferran
Creiem que en els Plans Parcials Urbanístics 27, 28, 42, 43 i 52, l’impacte no només pot qualificar-se com a “sever” sinó més aviat “crític” per la profunda transformació dels usos del sòl previstos, i pels efectes netament negatius sobre el medi natural. Per tant, no es poden deixar els objectius ambientals pendents de les fases posteriors del planejament urbanístic, sinó que ha de ser el propi POUM, acompanyat dels Plans Directors i Plans Territorials d’àmbit supramunicipal, els que defineixin sense ambigüitats les figures de protecció precises per aquells elements naturals del territori prioritaris pel seu interès estratègic i ambiental. Tanmateix pot ser una molt bona ocasió per delimitar l’àmbit de protecció establint-hi una normativa bàsica específica de conservació, preveure els corresponents Plans d’Ús i Gestió, els equipaments necessaris, pressupostos, equip tècnic de gestió i manteniment, etc.
Cal doncs alliberar la zona de Mas d'en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover-la Móra 2, la Budellera, Mas Rabassa, i els ja Plans Parcials 27 i 28 rera la Platja Llarga, i tots aquells espais agro-forestals sobre els que actualment es planifica la seva urbanització, tot integrar-los lògicament a la CORONA VERDA, en coherència lògica amb el conveni signat recentment “Compte enrere 2010” entre l’Ajuntament de Tarragona i la UICN, i d’acord amb altres entitats ambientalistes.
Són diverses les àrees, actualment encara veritables espais naturals d’interès, que es troben en el moment històric que pot significar la seva conversió en simples jardins constrenyits entre urbanitzacions; un cas molt significatiu pot esdevindre amb el Parc Eco-històric del Pont del Diable!
En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis confrontats amb el medi natural, així com l’extensificació d’algunes urbanitzacions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles també el recreixement pretès de la urbanització del Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb pendents superiors al 20%, i amb una part considerable afectada pel darrer incendi de la zona, fets que n’impossibiliten la seva requalificació segons la legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des de l’anterior equip de govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis de transport als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, el seu fi no justifica els medis.
ALTRES CONSIDERACIONS
(...)
Cal preservar les hortes de Tamarit i redissenyar els espais lliures romanents de la muntanya de Sant Joan reclamats pels veïns, tot fent acomplir estrictament les normatives de protecció del sòl i del paisatge vigents, i si és el cas, elaborar-ne d'altres de noves a tal efecte; és molt preocupant en aquest sentit les noves construccions a tocar del paratge del Castell de Tamarit.
(...)
Cal consolidar la preservació de la Conca del riu Gaià, el litoral associat i la seva mar, el nostre segon riu, tot reclamant el seu cabal i règim ecològic, valoritzant la seva funció com a oasi natural que ordena i fa de frontera urbanística amb la regió metropolitana de BCN, i com el principal connector biològic de les comarques de TGN, de primer ordre, entre el litoral i l'interior del país: connecta la Mediterrània, a través del Tarragonès-Alt Camp-Baixa Segarra-Solsonès, amb el Pirineu mateix!
Cal subscriure i impulsar el Parc Natural de les Terres del Gaià, tal i com ja una munió d’entitats i persones estem implementant mitjançant les Declaracions de Renau, Querol, Vila-rodona i Tamarit acordades recentment, amb l’horitzó de continuar el procés iniciat de cerca de consens arreu dels pobles de les Terres del Gaià; Tarragona no hi pot faltar!
VEURE: www.quelcom.net/terresdelgaia
(...)
Cal evitar l'innecessari passeig projectat a la platja Llarga i, per contra, naturalitzar el seu paisatge tot restaurant els hàbitats naturals, tant de duna com de reraduna i d’aiguamolls -muntanyans, savinars i jonqueres-, tot arranjant els accessos i les zones d’aparcament precises: la Platja Llarga de Tarrgona doncs, encara manté la seva idiosincràsia com a espai natural, i cal conservar-lo coherentment tal i com es reclama, desclassificant els Plans Parcials annexos per tal d’assegurar-ne la seva pervivència com a tal.
VEURE: www.moviments.net/platjallarga
Ni formigó ni pedra ni fusta, cap passera de cap tipus de forma paral·lela a la línia de mar, o sigui, CAP PASSEIG al llarg de la costa, ja que JA ESTÀ FET: és la pròpia sorra prop de l'aigua per on ja passeja la gent, cercant, per lògica, el microclima que hi confereix la brisa marina a primera línia de mar!¡!
Cal deslliurar la zona d'aparcament prevista sobre el reducte de la rara "jonquera amb cesquera" situs rera les dunes de la platja Llarga, entre el Iot i el Mirall d'Estiu, i, entre d’altres zones tipificades com a inundables de Tarragona segons l’INUNCAT, hi caldrà recuperar coherentment com a tals els aiguamolls inundables temporalment.
Cal traslladar l’aparcament previst a la Llarga a la part interior, entre el FFCC i la N340 on certament hi ha prou espai per gran nombre de vehicles (tot conservant l'arbrat prexistent per ombra, ensems algunes illes de vegetació natural és clar), reservant però sí unes poques places en la part sud d'ús per a minusvàlids, serveis públics d'urgències, i de possible ús minoritari durant els mesos d'hivern.
No s’ha de possibilitar l'accés ni amb cotxe, NI AMB "SABATES", ni a la platja Llarga, ni al Bosc de la Marquesa; per anar a qualsevol espai natural cal caminar sobre el terra natural, i cal poder gaudir de trepitjar directament el sòl... Tot i que sí que cal arranjar urgentment els accessos al Bosc de la Marquesa, però de manera molt minimalista i integrada.
Sí que fóra encertat però d’arranjar un, o dos, itineraris naturalístics, localitzats vora les zones principals d'accés a la Platja Llarga, entornant els hàbitats naturals recuperats, amb retolació educativa i sensibilitzadora, amb passeres de fusta i/o encordats delimitants, petits recorreguts de disseny sinusoïdal i molt localitzats, etc.
Calen suficients accessos dignes a la platja Llarga, des de les zones d'aparcament i d'arribada a la platja, de forma sempre perpendicular a la línia de costa, amb encordats i/o passeres amb parts elevades sobre les dunes, delimitades per evitar la dispersió de la gent sobre els ecosistemes dunars, etc.
Cal compatibiltzar la conservació de l'entorn natural del morrot de la Rabassada-Savinosa-Cala Romana amb un ús social, ordenant i recuperant ambientalment i paisatgística tot l’espai, preservant com a àrea de serveis alguna de lers edificacions de la part més interior, arranjant dignament les zones d’aparcament...
(...)
SOBRE LA CONTINUÏTAT DE LA CORONA VERDA A LA ZONA DE PONENT
(...)
Cal preservar i recuperar els màxims corredors biològics possibles, restablint els passos de fauna necessaris a través de les nombroses infrastructures lineals que fragmenten i aïllen les poblacions animals (AP7, N340, FFCC...); és especialment preocupant en aquest sentit l’aïllament del Bosc de la Marquesa i la Platja Llarga, on caldria adaptar diversos drenatges i construir falsos túnels o ecoductes.
(...)
Cal endegar Plans Tècnics de Gestió de Fauna de les espècies exigües, en especial conills i llebres, perdius i guatlles, rapinyaires, mamífers carnívors i rats-penats, amfibis i rèptils, etc.
Cal endegar urgentment Plans de Conservació del Patrimoni Històric Agrícola i Antropològic; barraques de pedra seca, marges, cucons i aljubs, masos...
Cal arranjar convenientment el conjunt de pintures rupestres localitzades en l’entorn del Mèdol, equipat amb un tancat restrictiu, rètols interpretatius...
Cal recuperar basses i crear-ne de noves, que naturalitzades poden oferir múltiples objectius: servei contra incendis, pel reg de goteig i l’abeurada de bestiar, pels amfibis -amenaçats a escala mundial- i la fauna en general.
Pel cas fóra estratègic de crear un estany de recollida d’aigües pluvials al Mur Verd, constituint aquesta una interessant actuació d'implementació de la diversitat ecològica de la zona.
Cal ordenar i potenciar el lleure arreu de les zones forestals de la Corona Verda, amb arranjament d’itineraris de BTT, treeking, footing i altres usos no motoritzats, amb programes específics d’educació ambiental dirigits a les escoles i a la població en general, amb personal especialitzat, restaurant els masos –molts protegits ja en l’actualitat- com a equipaments d’ús públic divers... I, d’aquesta manera, descongestionar altres zones més sensibles ecològicament de les Terres del Gaià.
Cal sistematitzar la vigilància dels espais lliures, tant els jardins com els espais naturals, amb Consergeria de Camp, personal amb perfil adequat per a desenvolupar ensems les funcions de vigilants i educadors ambientals, i de realitzar tanmateix el precís seguiment naturalístic dels nostres espais naturals.
Cal adquirir com a patrimoni públic del Bosc de la Marquesa i el Mas Grimau, amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l’Ajuntament, ensems de fundacions...
D’aquesta forma es podria, factiblement, reconstruir i rehabilitar el Mas Grimau com a equipament públic de referència per a l'espai protegit del Bosc de la Marquesa, esdevenint un immillorable ecomuseu i centre d'interpretació, equipat amb un jardí botànic situs a la nau adjunta –on s’hi conserva la savina litoral més gran de Catalunya, catalogada a tal efecte com a monumental per la Generalitat-, recuperant la torre de defensa annexa com a mirador paisatgístic i punt de guaita contra incendis, podent acollir tanmateix l’oficina de gestió de l'espai, i una estació biològica...
Cal impulsar l’endegament del Tramcamp i/o la promoció clara d’altres sistemes col·lectius alternatius de transport, com la creació d’una moderna xarxa de carrils-bici... Establiment tanmateix d’un servei de transport públic mancomunat per a tots pobles del Baix Gaià i rodalies, estudiant-se les possibilitats d’un mitjà tipus Tramcamp, autobús ecològic...
Cal promocionar la recuperació de l’antic FFCC de Roda-Reus com a via verda, esdevenint una nova eina d’unió i promoció per tal de vitalitzar socialment i turística la zona del Baix Gaià-Baix Francolí, conferint-li una marca significativa de qualitat de vida i mediambiental.
Cal restringir les activitats extractives arreu del terme municipal, i/o prohibir-ne obrir de noves; pel cas, Reus i altres municipis ja ho contemplen.
Cal encara connectar de TOTA la xarxa aigües residuals vers les pertinents depuradores, i creació si cal, de noves per tal de possibilitar el seu sanejament en origen i la seva reutilització. És realment patètic comprovar com en ple s.XXI, a Europa, la Riera de la Boella, pel cas, resta com una simple claveguera a l’aire lliure que, travessant impunement la N340 i el Complex Educatiu de la Universitat Laboral, desemboca a la mar Mediterrània; paradoxalment, increïblement, la platja de la Pineda de Vila-seca recull guardons i mèrits, i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada