El futur Parc Agrari de les Terres del Gaià
El municipi de Tarragona ha de liderar sense cap mena de dubte la preservació del territori litoral i de la tant anomenada Anella Verda que l’envolta. Un dels extrems de l’Anella Verda és la desembocadura del riu Gaià i els fèrtils camps de conreu adjacents. Aquests camps de conreu tenen un substrat molt ric de llims i sediments arrossegats i dipositats al llarg dels anys pel riu Gaià. És malbaratar els nostres recursos naturals permetre convertir els esmentats camps de conreu en terrenys urbanitzables, o autoritzar la instal·lació d’altres activitats del sector serveis.
Prenent com a referent iniciatives existents i que funcionen força bé com és el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat i el del Vallès, és lògic i raonable pensar que en el Baix Gaià la creació consensuada del futur Parc Agrari de les Terres del Gaià (dins del Parc Natural de les Terres del Gaià) entre tots els agents de la societat, suposarà una important embranzida econòmica i una bona oportunitat de mercat per tal de rellançar l’activitat agrícola de la zona.
Si paral·lelament s’aconsegueix fidelitzar a tota una sèrie de consumidors que viuen a la zona d’influència de la vall del riu Gaià, es permetrà que les cooperatives de pagesos que treballin en el futur Parc Agrari creïn una xarxa interactiva entre consumidors i productors tal com s’esdevé en les cooperatives agrícoles “Biocop” de la Catalunya del Nord.
Apostar per una agricultura ecològica menys agressiva amb el territori, per la creació d’una marca de qualitat dels productes del camp produïts, i fins i tot per una denominació d’origen “Terres del Gaià”, ajudaria als nostres agents econòmics a veure amb bons ulls aquesta ambiciosa proposta. Seria molt interessant establir programes de col·laboració i recerca amb l’IRTA i la Universitat Rovira i Virgili per fomentar l’agricultura ecològica i estratègies per tal de recuperar espècies agrícoles mediterrànies locals i comarcals que es troben en desús. Al mateix temps s’haurien de crear itineraris naturalístics dintre del Parc Agrari, per involucrar també al sistema educatiu d’infantil, primària i secundària. Tampoc ens hauríem d’oblidar de la possibilitat del lloguer d’horts (tal com passa a la Catalunya del Nord), tant per persones jubilades com pels més joves.
Però, perquè tiri endavant aquest projecte es necessita també la complicitat dels respectius consistoris i de les diferents administracions públiques, en forma del foment de polítiques incentives i actives perquè el jovent i no tant jovent torni a conrear el camp i segueixi essent un agent preservador del territori.
Exposats tots aquests raonaments ens manca si més no un element essencial de la pòcima màgica: l’aigua. L’aigua necessària per reomplenar els aqüífers del Baix Gaià, l’aigua necessària perquè el futur Parc Agrari de les Terres del Gaià sigui productiu i sostenible, l’aigua dolça que eviti la intrusió salina provinent del mar, l’aigua imprescindible perquè el bosc de ribera o de galeria esdevingui frondós i formós,...
És per tot això que el restabliment del cabal ecològic o cabal de manteniment del riu Gaià és una oportunitat històrica per a tothom, tant pel futur Parc Agrari de les Terres del Gaià, com per les Comunitats de Regants, com pels ecosistemes de ribera, per la marca i segell de qualitat dels productes conreats, per la denominació d’origen “Terres del Gaià”, i pel rellançament econòmic de la comarca del Baix Gaià, però mai s’ha d’interpretar intencionadament com una amenaça ni com una pèrdua de cap tipus de concessió hidràulica de ningú.
Modernitzar i optimitzar els recs, crear una xarxa potent entre consumidors i productors en cada municipi, fomentar la instal·lació d’agrotendes acomplint d’aquesta manera la fidelització dels seus habitants amb la seva terra, hauria d’ésser l’objectiu prioritari del futur Parc Agrari de les Terres del Gaià.
Per acabar és cabdal destacar que tots els objectius descrits haurien de quedar reflectits i consolidats dins del futur Pla Territorial del Camp de Tarragona i dels respectius Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM’s) de tots els diferents consistoris de les Terres del Gaià, que al mateix temps haurien de dependre del futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Terres del Gaià, a 15 d’Octubre de 2007
Lluís E. (Salvem el Gaià)
El municipi de Tarragona ha de liderar sense cap mena de dubte la preservació del territori litoral i de la tant anomenada Anella Verda que l’envolta. Un dels extrems de l’Anella Verda és la desembocadura del riu Gaià i els fèrtils camps de conreu adjacents. Aquests camps de conreu tenen un substrat molt ric de llims i sediments arrossegats i dipositats al llarg dels anys pel riu Gaià. És malbaratar els nostres recursos naturals permetre convertir els esmentats camps de conreu en terrenys urbanitzables, o autoritzar la instal·lació d’altres activitats del sector serveis.
Prenent com a referent iniciatives existents i que funcionen força bé com és el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat i el del Vallès, és lògic i raonable pensar que en el Baix Gaià la creació consensuada del futur Parc Agrari de les Terres del Gaià (dins del Parc Natural de les Terres del Gaià) entre tots els agents de la societat, suposarà una important embranzida econòmica i una bona oportunitat de mercat per tal de rellançar l’activitat agrícola de la zona.
Si paral·lelament s’aconsegueix fidelitzar a tota una sèrie de consumidors que viuen a la zona d’influència de la vall del riu Gaià, es permetrà que les cooperatives de pagesos que treballin en el futur Parc Agrari creïn una xarxa interactiva entre consumidors i productors tal com s’esdevé en les cooperatives agrícoles “Biocop” de la Catalunya del Nord.
Apostar per una agricultura ecològica menys agressiva amb el territori, per la creació d’una marca de qualitat dels productes del camp produïts, i fins i tot per una denominació d’origen “Terres del Gaià”, ajudaria als nostres agents econòmics a veure amb bons ulls aquesta ambiciosa proposta. Seria molt interessant establir programes de col·laboració i recerca amb l’IRTA i la Universitat Rovira i Virgili per fomentar l’agricultura ecològica i estratègies per tal de recuperar espècies agrícoles mediterrànies locals i comarcals que es troben en desús. Al mateix temps s’haurien de crear itineraris naturalístics dintre del Parc Agrari, per involucrar també al sistema educatiu d’infantil, primària i secundària. Tampoc ens hauríem d’oblidar de la possibilitat del lloguer d’horts (tal com passa a la Catalunya del Nord), tant per persones jubilades com pels més joves.
Però, perquè tiri endavant aquest projecte es necessita també la complicitat dels respectius consistoris i de les diferents administracions públiques, en forma del foment de polítiques incentives i actives perquè el jovent i no tant jovent torni a conrear el camp i segueixi essent un agent preservador del territori.
Exposats tots aquests raonaments ens manca si més no un element essencial de la pòcima màgica: l’aigua. L’aigua necessària per reomplenar els aqüífers del Baix Gaià, l’aigua necessària perquè el futur Parc Agrari de les Terres del Gaià sigui productiu i sostenible, l’aigua dolça que eviti la intrusió salina provinent del mar, l’aigua imprescindible perquè el bosc de ribera o de galeria esdevingui frondós i formós,...
És per tot això que el restabliment del cabal ecològic o cabal de manteniment del riu Gaià és una oportunitat històrica per a tothom, tant pel futur Parc Agrari de les Terres del Gaià, com per les Comunitats de Regants, com pels ecosistemes de ribera, per la marca i segell de qualitat dels productes conreats, per la denominació d’origen “Terres del Gaià”, i pel rellançament econòmic de la comarca del Baix Gaià, però mai s’ha d’interpretar intencionadament com una amenaça ni com una pèrdua de cap tipus de concessió hidràulica de ningú.
Modernitzar i optimitzar els recs, crear una xarxa potent entre consumidors i productors en cada municipi, fomentar la instal·lació d’agrotendes acomplint d’aquesta manera la fidelització dels seus habitants amb la seva terra, hauria d’ésser l’objectiu prioritari del futur Parc Agrari de les Terres del Gaià.
Per acabar és cabdal destacar que tots els objectius descrits haurien de quedar reflectits i consolidats dins del futur Pla Territorial del Camp de Tarragona i dels respectius Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM’s) de tots els diferents consistoris de les Terres del Gaià, que al mateix temps haurien de dependre del futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Terres del Gaià, a 15 d’Octubre de 2007
Lluís E. (Salvem el Gaià)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada