alternativa baix gaià Torredembarra: LA POBLA DE MONTORNÈS

EL CONTRACTE DE L'AIGUA, PER QUÈ NO.

El mes de novembre de 2006 es va engegar el procés per actualitzar el contracte amb la companyia que gestiona l'aigua i el clavegueram. L'Ajuntament va optar per un concurs públic entre diverses empreses privades per fer una concessió del servei. El plec de condicions que han regit el concurs, així com la valoració i l'informe final han estat tècnicament impecables però políticament insostenibles:

En primer lloc, pensem que el termini de 25 anys de concessió és molt llarg i impedeix la intervenció de l'Ajuntament en el sistema fins que s'acabi la concessió. Fins i tot a nivell d'inversions no cal un termini tan ampli, ja que qualsevol empresa pot amortitzar-les en 10-12 anys.

En segon lloc, el model de gestió que es desprèn és el d'un creixement urbanistic desmesurat. Segons les projeccions de facturació, en 25 anys es dobla la població de Torredembarra, cosa que el PGOU permet, però no cal que sigui en 25 anys, sinó d'una manera més lenta i progressiva, per tal d'evitar fractura social i afavorir la integració dels nouvinguts.

En tercer lloc, la projecció a 25 anys dels volums facturats que es recull en l'informe de valoració d'ofertes no té res a veure amb la previsió que fa l'Agència Catalana de l'Aigua per Torredembarra fins l'any 2025. Per exemple, la disponibilitat d'aigua en alta per l'any 2007 és de 1.719.682 m3 (segons l'ACA) i en canvi es preveuen facturar 2.613.363 m3 el primer any de contracte (que pot coincidir amb l'any 2007). Això vol dir que, o bé el consum d'aigua es dispara de manera insostenible, o bé el 42% del volum que es factura no és consum real. Aquesta política de facturacions només es pot sustentar establint uns mínims en la factura iguals o superiors als 36 m3 actuals i per tant no hi ha possibilitat de reajustar el rebut de l'aigua als consums reals de la població, una demanda històrica dels ciutadans. En els successius anys de concessió aquesta diferència encara s'accentua més.

Finalment, si l'increment d'aigua facturada fos per un consum més elevat, ens trobaríem davant d'un panorama pitjor. Els recursos propis són els que són i la concessió d'aigua de l'Ebre és limitada i no hi ha perspectives d'ampliar-la. Ni en les clàusules del concurs ni en les ofertes presentades no s'indica altra font d'aigua que les que existeixen actualment. No cal dir que en aquest context és impossible estalviar d'aigua.

Respecte la millora econòmica que representa aquesta concessió hem de reconèixer un estalvi de 58.020,06 € el primer any, però es redueix ràpidament i a partir del tercer any el cost del servei és superior a l'actual, en part per l'augment de volum d'aigua facturada, i en part per l'increment del 2'5% anual de la tarifa de servei. És enganyós creure que les inversions en xarxa de clavagueram que ha de fer l'empresa adjudicatària siguin gratuïtes per als usuaris, ja que amb l'increment d'ingressos dels anys successius l'empresa de seguida recupera la inversió.

Per nosaltres és més encertat crear una empresa pública, ja que es pot gestionar directament el recurs i es pot reinvertir la totalitat del benefici directament en el servei. Les empreses públiques de serveis són força freqüents i presenten l'avantatge que són econòmicament independents de l'Ajuntament, gestionades per tècnics, poden invertir i endeutar-se sense les limitacions del pressupost municipal. Però en canvi estan controlades pels representants polítics que poden aplicar amb immediatesa les polítiques que creguin més oportunes com l'estalvi d'aigua i la tarifació segons el consum. Les inversions que es preveuen en les clàusules del concurs també les pot fer l'empresa pública i així es tanca el cicle on els beneficiats són els ciutadans.

Iris G., regidora del grup municipal ABG

Moció per les terres del Gaià

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE L’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ-ENTESA PEL PROGRÉS MUNICIPAL (ABG-EPM) per la creació del Parc Natural de les Terres del Gaià

Nosaltres, dones i homes que vivim, treballem i gaudim de la Conca del riu Gaià

manifestem que:

· Reconeixem la capacitat vertebradora del nostre riu. El Gaià ens interrelaciona tant hidrogeològicament, com florística, faunística, històrica, paisatgística i, socialment.
· És palès el valor especialment transcendent del riu Gaià encara en l’actualitat com a connector biològic de primer ordre de les comarques de Tarragona amb les terres de l’Urgell, Segarra, Anoia i Solsonès, permetent per tant el desplaçament de la fauna més septentrional del país vers la baixa muntanya mediterrània i el seu litoral.
· La protecció del riu s’ha d’estendre més enllà dels límits marcats per la pròpia Conca hidrogràfica. Una connexió àmplia amb els sistemes naturals adjacents és el que confereix al Gaià la seva funció de connector biològic i paisatgístic. Tanmateix aquest territori es dibuixa com a una estructura frontera en l’espai altament eficaç com a ordenant dels diferents usos perimetrals.
· Una gestió planificada i sostenible d’aquest territori pot afavorir el seu desenvolupament i la diversificació de la seva economia.
· El moment en què ens trobem és decisiu. El Camp de Tarragona reclama des de fa temps un Pla Territorial, document que ha de marcar el desenvolupament dels diferents Plans d’Ordenació Urbana Municipal de cada poble i de cada ciutat.

DEMANEM:
1. Una vegada més, el retorn de l’aigua al riu avall de l’embassament de Repsol, tal i com ho va acordar ja fa temps el Parlament de Catalunya i com ho ha recordat reiteradament el Síndic de Greuges.

2. La definició d’una figura legal de protecció per la Conca del riu Gaià i els espais naturals que s’hi interrelacionen, ensems els seus valors ecològics, històrics i paisatgístics. És també acord nostre protegir aquest territori sota la denominació de Parc Natural de les Terres del Gaià; els límits del marc físic del qual es documenta en la planigrafia adjunta. CALDRÀ ADJUNTAR-HO, DONCS.

3. Incloure el Parc Natural de les Terres del Gaià en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, així com en el Pla de Connexions Biològiques en curs i a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

4. Que el Consell d’alcaldes del Camp de Tarragona es sumi a aquesta proposta o a una altra amb aquest esperit.

5. Traslladar aquesta decisió al Departament d’Obres Publiques i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Alternativa Baix Gaià-EPM

QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS UN PLA DE MANDAT

Quan l'equip de govern va anunciar que havia preparat un pla de mandat pel termini 2007-2011 ens en vam alegrar perquè s'estava fent un esforç de planificació. Analitzant el document presentat i la proposta de pla quadriennal d'inversions podem veure que només és això: un pla d'inversions a quatre anys. Per començar no està malament, però necessita millorar.

Un pla estratègic, o pla de mandat, és una visió a mig i llarg termini del que volem que sigui el nostre poble. Partim de la situació present i volem arribar a una situació ideal, per això cal analitzar la situació actual sospesant els punts forts i els punts febles, les oportunitats i les amenaces, els aspectes positius i els negatius de la nostra realitat, en definitiva, allò que tenim i allò que ens falta com a poble. També cal tenir molt clar on volem arribar, el nostre poble ideal, sense oblidar que s'han de cobrir les necessitats de la població. Un cop feta aquesta anàlisi cal marcar-se uns objectius generals que s'han de concretar en diversos projectes.

Durant els mesos previs a les eleccions municipals cada partit i cada agrupació d'electors ha fet aquest treball de reflexió i anàlisi, (o almenys l'hauria d'haver fet) i l'ha concretat en un programa electoral. Però, i l'equip de govern? Si l'equip està format per tres grups, quin és el programa que han consensuat? Encara que la reflexió s'hagi fet per separat cal que hi hagi una anàlisi comuna per tal de perseguir un mateix futur per la Torre. Aquesta anàlisi és la que ha de definir els objectius del mandat, i quan hi hagi els objectius clars es podrà parlar de projectes concrets. A més, aquests objectius i aquests projectes els ha de compartir amb la resta de forces de l'ajuntament; sinó, com tindrà el recolzament necessari per dur-los a terme un govern que està en minoria?

Tots els projectes necessiten un finançament i cal fer un pla d'inversions. Això és fer un pla financer amb una política impositiva i una política d'endeutament que constitueixen els pressupostos anuals del període en qüestió. Evidentment dins del marc legal que regeix l'economia municipal. També és important la participació ciutadana en els diferents moments del procés: des de la definició dels objectius en projectes fins a l'elaboració del pressupost anual. A més, com en qualsevol gestió, hem de tenir indicadors de seguiment per comprovar que s'estan complint els objectius i els projectes seguint el pla financer en els terminis temporals previstos.

Als regidors de l'oposició se'ns demana ara que aprovem un pla financer per a quatre anys basat en uns projectes que no estan lligats a cap objectiu general i amb poques garanties de què siguin aquests i no uns altres els projectes que es duguin a terme. Els regidors de l'Alternativa Baix Gaià trobem a faltar tot el treball previ que ens porta a aquesta política impositiva i d'endeutament, allò que justifica aquesta recaptació de diners. Trobem a faltar uns objectius clars pel futur pròxim de la Torre. Sense aquests objectius, el pla financer és un xec en blanc que no estem disposats a signar.

De tota manera el temps encara no s'ha acabat. El pla de mandat necessita millorar i esperem que l'equip de govern el puleixi prou com per poder-li donar suport des de l'Alternativa.

Iris G.
Regidora de l'ABG

Nou govern - velles maneres

El dia 11 de juliol es va viure una experiència comunicativa fins ara inimaginable: El Sr. Ripoll, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Torredembarra, va convocar una reunió informativa oberta al poble per explicar tres modificacions puntuals del Pla General vigent que volen impulsar.

És evident que s’ha d’aplaudir la iniciativa. Suposo que l’esforç mental que ha hagut de fer, per arribar a donar aquest pas, ha superat la tensió que deu passar conduint la seva màquina de tren per aquestes vies del nostre territori. Suposo que els moments previs a la trobada amb la gent, amb “el poble”, li hauran portat records desagradables, provocats per la mateixa suor freda que va passar, no fa gaire, en les reunions amb els veïns del Carrer Nou. Però un cop trencat el gel, amb la breu intervenció de l’arquitecte municipal, i amb la inestimable presència de la regidora Montse Gassull donant-li suport moral, i quasi al final de la reunió, es va mostrar relaxat i segur de les propostes que defensava.

Amb la situació controlada i responent les preguntes dels presents, en un atac de sinceritat, va cridar l’atenció tot justificant la trobada informativa pel fet d’estar en minoria al consistori...???

Què devia voler dir ?... Els que el coneixem una mica, i sabem quin és el seu concepte de la informació/participació, la perplexitat del moment no ens va impedir fer l’anàlisi: Com ell té clar que la potestat de decidir els destins de la vila és del polític, del “professional”, del regidor electe, no tant del poble pla i ras, que ja va fer la seva feina elegint al polític per aquests afers, la informació és un tràngol que s’ha de passar, com una malaltia que un cop superada enforteix l’organisme. Com que està governant en minoria, es veu obligat a completar la quota de poder de l’electe amb l’elector. No vull ni pensar que farien si el PSC tingués majoria absoluta...

Però vull ser optimista i voldria creure que aquests banys de masses que està provocant, no són fruit només de les crítiques rebudes i de veure qüestionada la seva forma de fer dins l’àrea on és responsable, si no que són un primer pas per arribar a comprendre que la sobirania està en el poble i que aquest ha de participar, sense limitacions ni en els temes a decidir ni en el temps per fer-ho. Que és responsabilitat de l’Ajuntament el motivar al ciutadà a participar i no permetre que la democràcia anul·li la participació política de la gent del carrer.

També m’agradaria pensar que la representativitat que, segons ell, li dóna dret a fer i desfer com ha regidor electe del partit guanyador l’hauria de compartir, com a mínim, amb els socis del seu equip de govern, també electes com ell i que, en el cas concret de les modificacions puntuals del Pla General, no han estat informats de res. Fins fa quatre dies no s’ha disposat de la informació dels treballs previs al PEMU encarregats no sé ben bé quan, al mateix professional a qui ara s’han adjudicat els PEMUs. I dic informació, ja que la documentació que es va presentar la van passar als nostres regidors de l’ABG el dia 12 de Juliol del 2007.

S’ha esgotat el temps d’un any de suspensió de llicències i ara vénen les preses. Necessiten aprovar, al menys inicialment, les modificacions proposades o s’haurà perdut el temps i els diners que ha costat l’estudi i el projecte. I el que és pitjor, l’oportunitat, potser única, de realitzar modificacions que poden ser interessants per millorar el centre històric i la seva àrea d’influència.

Diuen que porten un any parlant amb els veïns afectats. Per què no s’ha compartit la informació i s’ha treballat conjuntament amb tots els grups de l’equip de govern contant amb la col·laboració estreta de la comissió de Medi Urbà del Consell Municipal de Sostenibilitat?

Deixo la pregunta a l’aire, sense esperar resposta, ja que només soc un ciutadà. Només desitjo provocar la reflexió del representant electe, sobre si no serà per tot això que es troba en un govern en minoria.

Enric B.

Muntanyans, Zona Humida. I ara què?

L’any 1994 un informe conservat a l’Ajuntament de Torredembarra especificava que els Muntanyans, a una i altra banda de la via, és una zona humida.

L’any 2001, el “Proyecto de recuperación del espacio comprendido entre la playa de Torredembarra y els Muntanyans” encomanat pel Ministerio de Medio Ambiente definia l’espai, a una i altra banda de la via, com una zona humida.

Tot plegat no aportaria res al debat sobre Muntanyans II si no fos perquè la llei 12/85 d’espai naturals protegeix les zones humides...

És evident que en el seu moment aquests estudis es van obviar.

Però ara aquests estudis estan damunt la taula i el ple municipal de Torredembarra ha aprovat encarregar un nou estudi que corrobori o no que Muntanyans II és una zona humida.

Al finalitzar l’estudi tornarem a estar en una mena de carreró sense sortida on el procés ha estat ple d’errors i les obres de la urbanització de la desembocadura del Torrent del Gibert no s’aturen.

Si és una zona humida i a les zones humides no es pot construir... perquè l’autoritat no atura les obres?

Jordi S.

Pressupostos Municipals

La tardor és temporada de pressupostos. Els de l'Ajuntament també comencen a estar sobre la taula. L'equip de govern municipal ja ha començat a fer els comptes, l'oposició tindrà l'oportunitat de replicar properament i la ciutadania té ocasió de dir-hi la seva amb els pressupostos participatius. Al final ha de sortir una declaració d'intencions, econòmicament parlant, que respongui al model de poble que volem ser.
Enguany es vol anar una mica més lluny i es proposa un "pla de mandat", que és una cosa així com una previsió de pressupost a quatre anys vista. Això està bé. És força assenyat planificar les actuacions, sobretot si parlem d'inversions municipals. La segona part és pactar (consensuar, acordar...) aquest pla amb la majoria de la població, tant amb els representants de l'oposició com amb altres entitats del poble. I la tercera part serà la més complicada: aplicar el pla i procurar no desviar-se'n gaire.
En un pla d'aquest tipus el més bonic és triar en què es faran les inversions: un mercat o un tanatori o una plaça o una sala de concerts... Però el que ja no agrada tant és d'on sortiran els diners: augment dels impostos, contribucions especials... Hauríem de ser una mica més imaginatius i buscar subvencions i altres recursos econòmics que no repercuteixin només en la butxaca dels contribuents.
Estem davant l'oportunitat de dibuixar el model de poble pels propers anys. És important participar-hi. Estic segura que si les coses s'expliquen bé i abastament la major part de la població portarem idees i acceptarem l'aportació econòmica que ens correspongui.
Iris G.

Carta oberta a l'Enric Grangel, del PSC-PSOE de Torredembarra

Amic Grangel. Fa uns dies teníem un petit debat en el bloc de l'amic Jordi Salvat. Tu em responies que tot i estar d'acord amb nosaltres, no acceptàveu tancar el pacte de govern a l'Ajuntament de Torredembarra amb l’Alternativa Baix Gaià. El motiu que exposaves era la nostra ingerència en els afers interns del PSC-PSOE local. Et vaig respondre. Però des de llavors no em dius res més, per aquell mitjà. Com que últimament em faig un fart de repetir el mateix missatge a tothom que em pregunta pels pactes a Torredembarra, crec interessant deixar escrit, ara que tenim l'oportunitat, tot allò que ha estat objecte de debat aquests últims dies. Ho exposo públicament, ja que, qui sap, si d'això en pot sortir una futura reconducció del tema. Com a mínim pretenc aclarir posicions.
Mira, tal com ja saps, volíem proposar unes reformes en profunditat en determinades àrees de l'Ajuntament en les que hi estàvem tots d'acord, com per exemple la d'Urbanisme. Calia que el gestor (regidora o regidor) que portés les àrees a reformar, sigués l'impulsor de la reforma. Que qui hauria de proposar noms de nous gestors és el mateix alcalde del PSC-PSOE, i, entre els quatre partits, consensuar. Vosaltres hi estàveu a favor d'aquest punt. Si a la reunió del dia 19 de juny haguéssiu mantingut els mateixos negociadors, el pacte estaria tancat a hores d'ara, de ben segur. Nosaltres fins aquell dia no havíem parlat de res més que de donar un nou impuls a la gestió municipal, obrint-la a la participació ciutadana i creant consens en tots els grans projectes que afectessin a la Vila.
Malgrat aquest esforç per preparar un pacte de progrés fort per a la present legislatura, el vostre partit a volgut reduir el nostre diàleg a una pretesa petició de canvi de titular a la regidoria d’urbanisme. Heu comentat que les desavinences comencen amb la intervenció de Ramon Ripoll en el procés negociador. En això hi estem d'acord. Va ser el 19 de juny quan es va trencar la negociació unilateralment per part del PSC-PSOE a l'estrenar-se com a negociador el mateix Ripoll.
Al llarg d’aquest procés negociador la nostra tasca ha estat molt transparent i s’ha basat amb el respecte de les diferents candidatures i dels resultats electorals del 27 de maig. No he detectat cap desavinença entre les parts, al marge és clar de les discussions habituals derivades de l'acció política normal. Celebro, a més, company Grangel, que coincidim en el redactat de proposta de pacte.
En resum, ara potser sí que és la figura política de Ramon Ripoll la que obstaculitza un pacte d’esquerres i catalanista a Torredembarra. No entenc tampoc que ERC no comprengui res de res i digui erròniament que això és una discussió entre ABG i PSOE. Però ara ja hem pres una decisió en assemblea i ens mantindrem al marge del govern, col·laborant i fiscalitzant. Mentre estem a l’espera que el PSC-PSOE resolgui les seves pròpies contradiccions.

Francesc M.

30.4.07

LA POBLA DE MONTORNÈS

Cap comentari:

alternativa baix gaià Torredembarra

ALTERNATIVA - TORREDEMBARRA

APARTAT DE CORREUS

OFICINA DE PREMSA

Arxiu del blog

ENLLAÇOS

Anuncis gratuïts d'amics/gues