Nou govern: Participació ciutadana o pancartes
Cada matí, anant a buscar el diari, aixeco el cap i veig les pancartes penjades finestres del carrer Nou. Fa mesos que hi són…he perdut el compte. Hi ha eslògans enginyosos, breus, concisos i que donen una imatge trista del que ha estat el procés de transformació d’aquest carrer. Potser, fins i tot, ens hem acostumat a veure-les i ja no tenen la força del primer dia. La visita d’un amic suís que regularment ve a la Torre m’ha obert la porta del dubte. Hi han eslògans que ens parlen de les qüestions econòmiques, d’altres reclamen diàleg i, fins i tot, n’hi ha que qualifiquen els nostres representants amb paraules que no cal reproduir.
El que està clar és que alguna cosa no s’ha fet bé. El fet que aquestes pancartes, un cop sembla que s’estan finalitzant les obres, encara hi són, així ho demostra. De l’aspecte econòmic, sembla que les diverses ajudes i subvencions, van fer que el preu a pagar es reduís en part… De l’aspecte que demana més diàleg i el dret a opinar dubto que s’hagin apropat posicions. Les eleccions han parlat i han parlat força clar, encara que alguns mirin cap a un altre costat. Hem perduts tots plegats. L’abstenció s’ha fet notar i no hi ha dubte, ací i arreu, que el descrèdit de la classe política va en augment. Vull pensar que els que és dediquen a la política vocacionalment i estant complimentant pactes és un aspecte que els preocupa, donat que d’aquí a quatre anys hi tornarem a ser.
L’amic suís de qui us parlava al principi em va demanar el per què de les pancartes. Li vaig resumir tant bé com sabia el procés que havia fet que els veïns explotessin i es manifestessin al carrer i pengessin “provisionalment” les pancartes a casa seva. Li vaig explicar diverses vegades… però no ho entenia. Al seu país la participació ciutadana és el mètode i la norma perquè els polítics puguin gestionar millor. Les consultes populars sovintegen, per aspectes que aquí ens podrien semblar ridículs, però que demostren la salut de la gestió democràtica i del sistema. No podria entendre que les “autoritats” no haguessin negociat, consultat i decidit amb el poble implicat abans de començar. El cas del carrer Nou és un paradigma del que pot ser el Nou Ajuntament. Seguirem sent un poble que es ven per un vot a l’any o un poble que ja ha madurat i vol donar la seva opinió per tot allò que li afecta? Els mecanismes de participació que s’han creat seran decoratius o se’ls farà partícips de les decisions importants que poden afectar la vida de tots plegats?
Em sembla correcte que el “representants” vagin a trucar portes dues setmanes abans de les eleccions per a guanyar vots. Però em semblaria molt millor que la porta de l’Ajuntament fos oberta permanent per tal de consensuar disposicions que ens afecten a tots. El ple aturat per un jutge... En cap moment se’ns ha donat la informació dels estudis que s’haurien hagut de realitzar per decidir si el que li interessa al poble és una empresa privada, mixta o pública... Venen anys de decidir com gestionar els serveis municipals i els polítics es van comprometre a que fossin sostenibles… Vull pensar que el possible govern té la voluntat política per fer que la transparència i la participació no siguin un maquillatge per fer callar les veus del poble, sinó les eines perquè aquest poble avanci i decideixi el dia a dia.
Acabo amb una anècdota. Si algun cop visiteu Sabadell, comprovareu que la illa peatonal del nucli antic és immensa. Ho va fer el partit polític del mateix color que aquí s’ha encarregat d’endegar-ho. Ho va fer per fases. En la primera fase van negociar el què, el com, el quan, quant… S’hi van estar tot el temps que va caldre per consensuar i convèncer parlant porta per porta amb els implicats.
Això és el que demanem des de l’ABG. Tant de bo els partits que ens governin trobin les persones que entenguin que governar al segle XXI és més complex que “ordeno y mando” heretat. Temps tindran de demostrar-ho…i tan debò que els que encara no han fet autocrítica ho assumeixin, perquè tots/es sortirem guanyant. I si el poble és escoltat tornarà a votar.
Jordi j r
Cada matí, anant a buscar el diari, aixeco el cap i veig les pancartes penjades finestres del carrer Nou. Fa mesos que hi són…he perdut el compte. Hi ha eslògans enginyosos, breus, concisos i que donen una imatge trista del que ha estat el procés de transformació d’aquest carrer. Potser, fins i tot, ens hem acostumat a veure-les i ja no tenen la força del primer dia. La visita d’un amic suís que regularment ve a la Torre m’ha obert la porta del dubte. Hi han eslògans que ens parlen de les qüestions econòmiques, d’altres reclamen diàleg i, fins i tot, n’hi ha que qualifiquen els nostres representants amb paraules que no cal reproduir.
El que està clar és que alguna cosa no s’ha fet bé. El fet que aquestes pancartes, un cop sembla que s’estan finalitzant les obres, encara hi són, així ho demostra. De l’aspecte econòmic, sembla que les diverses ajudes i subvencions, van fer que el preu a pagar es reduís en part… De l’aspecte que demana més diàleg i el dret a opinar dubto que s’hagin apropat posicions. Les eleccions han parlat i han parlat força clar, encara que alguns mirin cap a un altre costat. Hem perduts tots plegats. L’abstenció s’ha fet notar i no hi ha dubte, ací i arreu, que el descrèdit de la classe política va en augment. Vull pensar que els que és dediquen a la política vocacionalment i estant complimentant pactes és un aspecte que els preocupa, donat que d’aquí a quatre anys hi tornarem a ser.
L’amic suís de qui us parlava al principi em va demanar el per què de les pancartes. Li vaig resumir tant bé com sabia el procés que havia fet que els veïns explotessin i es manifestessin al carrer i pengessin “provisionalment” les pancartes a casa seva. Li vaig explicar diverses vegades… però no ho entenia. Al seu país la participació ciutadana és el mètode i la norma perquè els polítics puguin gestionar millor. Les consultes populars sovintegen, per aspectes que aquí ens podrien semblar ridículs, però que demostren la salut de la gestió democràtica i del sistema. No podria entendre que les “autoritats” no haguessin negociat, consultat i decidit amb el poble implicat abans de començar. El cas del carrer Nou és un paradigma del que pot ser el Nou Ajuntament. Seguirem sent un poble que es ven per un vot a l’any o un poble que ja ha madurat i vol donar la seva opinió per tot allò que li afecta? Els mecanismes de participació que s’han creat seran decoratius o se’ls farà partícips de les decisions importants que poden afectar la vida de tots plegats?
Em sembla correcte que el “representants” vagin a trucar portes dues setmanes abans de les eleccions per a guanyar vots. Però em semblaria molt millor que la porta de l’Ajuntament fos oberta permanent per tal de consensuar disposicions que ens afecten a tots. El ple aturat per un jutge... En cap moment se’ns ha donat la informació dels estudis que s’haurien hagut de realitzar per decidir si el que li interessa al poble és una empresa privada, mixta o pública... Venen anys de decidir com gestionar els serveis municipals i els polítics es van comprometre a que fossin sostenibles… Vull pensar que el possible govern té la voluntat política per fer que la transparència i la participació no siguin un maquillatge per fer callar les veus del poble, sinó les eines perquè aquest poble avanci i decideixi el dia a dia.
Acabo amb una anècdota. Si algun cop visiteu Sabadell, comprovareu que la illa peatonal del nucli antic és immensa. Ho va fer el partit polític del mateix color que aquí s’ha encarregat d’endegar-ho. Ho va fer per fases. En la primera fase van negociar el què, el com, el quan, quant… S’hi van estar tot el temps que va caldre per consensuar i convèncer parlant porta per porta amb els implicats.
Això és el que demanem des de l’ABG. Tant de bo els partits que ens governin trobin les persones que entenguin que governar al segle XXI és més complex que “ordeno y mando” heretat. Temps tindran de demostrar-ho…i tan debò que els que encara no han fet autocrítica ho assumeixin, perquè tots/es sortirem guanyant. I si el poble és escoltat tornarà a votar.
Jordi j r
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada