ACTIVITATS NATURALISTES
10/03/2007 "VISITA GUIADA A L'EIN DE LA PUNTA DE LA MÓRA".
Durada: 2h
Lloc i hora: Aparcament de la Platja Llarga 10.00 h.
Destinataris: Aquesta activitat està oberta a tothom que estigui interessat en conèixer l’espai natural de la punta de la Móra.
Activitat : L’activitat es realitzarà a llarg de tot l’espai natural. Es donarà informació sobre les seves característiques, la seva riquesa biològica, la seva historia, etc. Així com la gestió que DEPANA-Tarragona desenvolupa a l’espai natural.
Observacions: Portar roba i calçat còmode. L’activitat és gratuïta.
Responsable: Blanca López
25/03/2007 "SEGUIM ELS MAMÍFERS DE L'EIN DE LA PUNTA DE LA MÓRA".
Durada: 2h
Lloc i hora: Aparcament de la Platja Llarga 10.00 h.
Destinataris: Aquesta activitat està oberta a tothom que estigui interessat en conèixer als mamífers presents als voltants de l’espai natural, així com diferents característiques d’aquests animals i una metodologia d’estudi de mamífers.
Material: Guia de mamífers Fitxes de camp i material per a recollir mostres.
Observacions: Portar roba i calçat còmode. L’activitat és gratuïta.
Responsable: Susanna Esteller
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Projecte de gestió sostenible de la punta de la MóraC/Salines, 6, Baixos.
NOTÍCIES AMBIENTALS
Una delegació de membres de la Comissió Europea visitarà l'espai natural de la punta de la Móra.- El passat dissabte dia 3 de març, una delegació de membres de la Comissió Europea va dur a terme una visita guiada a l'Espai natural de la punta de la Móra. Els participants van rebre informació sobre el Projecte de gestió sostenible de la punta de la Móra, que DEPANA desenvolupa amb èxit, així com de les línies estratègiques i futurs projectes que pretén implementar per a fer més efectiva la seva gestió i conservació.
En el marc del Seminari Tècnic internacional DEDUCE “Using indicators to measure the sustainable development of the European coast” que es va portar a terme el divendres 2 de març al Palau de Congressos de Tarragona, els assistents (científics, tècnics, polítics, etc.) van debatre els desafiaments que suposa el context de desenvolupament socio-econòmic en el qual estan immerses les zones costaneres i litorals d’Europa i, la preservació dels ecosistemes que alberguen.
El programa de treball va incloure una visita a l'Espai natural de la punta de la Móra com a exemple d’espai natural litoral, així com el coneixement in situ de les bones pràctiques de gestió que DEPANA hi porta a terme des de 1998. En aquest sentit, destacar la inclusió del Espai d’interès natural de la punta de la Móra a la Xarxa Natura 2000 i, els múltiples projectes desenvolupats que pretenen compaginar l'ús públic de l'espai amb la seva conservació; un model de gestió totalment oposat al d'altres espais litorals de la Costa Daurada. DEPANA Tarragona va informar als assistents dels projectes executats, dirigits a implementar a mig termini una reserva marina al litoral de l'EIN punta de la Móra – Tamarit que garanteixi la conservació de la biodiversitat existent i restauri els fons marins degradats; així com les línies estratègiques del Projecte de gestió sostenible de la punta de la Móra que cobreixen àrees d'educació ambiental, participació, gestió i estudis de biodiversitat.
Milions de tones de peixos es llencen per la borda cada any en el món (Internacional) .- Un de cada 6 quilos de peix capturat a Europa mai arriba al mercat perquè és llençat al mar, aquesta xifra en alguns casos es veu incrementada fins arribar a rebutjar 5 de cada 6 quilos capturats, els quals es llancen per la borda. La paradoxa recau en el fet que gran part dels integrants del sector pesquer han estat objecte d'increments de les quotes de pesca previstes pel 2007, fruit de la gran pressió que han exercit en les negociacions.
El rebuig de part de les captures és una pràctica definida per l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) com ‘aquella part de les captures que es retorna al mar per qualsevol motiu’. Està àmpliament estesa a nivell mundial i té la seva major incidència en les captures d’arrossegament d’espècies demersals (del fons marí, donat que el percentatge de rebuig efectuat pot arribar a arribar a el 90 per cent del pes total de les captures. Tenint en compte que aquestes estimacions es realitzen en relació a les captures declarades, les xifres poden ser molt més alarmants. Altres estimacions han arribat a donar xifres de més de 20 milions de tones de rebuig a l'any en el món.
Aquesta activitat no només sobreexplota els caladors de forma absurda, sinó que a més interfereix significativament en l'equilibri de la cadena tròfica al fomentar el desenvolupament d'espècies oportunistes que es nodreixen del peix rebutjat. Tant l'Assemblea General de Nacions Unides a través de diverses Resolucions, com la FAO a través del Codi de Conducta per a la Pesca Responsable, han reiterat la necessitat global de minimitzar aquesta pràctica. Les causes que motiven que una embarcació descarti un percentatge de les seves captures són variades, però en la majoria dels casos deriven d'estratègies comercials o dels sistemes de gestió que hi ha actualment en funcionament.
Segons organitzacions conservacionistes, les aigües atlàntiques europees constitueixen un dels punts calents d'aquesta activitat, i conjuntament amb les pesqueres del Pacífic Nord-oest, suposen un 40 per cent del rebuig global. Tan sols a l'àrea de l'Atlàntic Nord -est es calcula que el rebuig ascendeix a més de 1.300.000 tones de peix. Aquest fet resulta més preocupant si tenim en compte que la legislació comunitària actualment en vigor obliga a descartar la pesca en cas que s’infringeixin, per exemple, el Total Admissible de Captures (TAC) o les mides mínimes de desembarcament. Ambdues tècniques es duen a terme sobre el peix desembarcat a port, no sobre el total de les captures efectuades al mar, que són les que realment tenen impacte sobre els estocs pesquers i els ecosistemes marins. En aquest sentit, les entitats ecologistes sol·liciten que les TAC que estableixen cada any els països de la UE siguin realment sobre captures i no sobre el desembarcament, ja que el sistema actual no reflecteix el volum real de captures i incentiva el desaprofitament. Segons declaracions del Comissari Europeu de pesca Joe Borg al diari Financial Times: ‘És immoral llençar literalment el peix al mar. Estem malbaratant un recurs preciós’. Font: Ecoestrategia.com
La llei de Biodiversitat anteposa la protecció ambiental a l'urbanisme.- En un moment en què l'urbanisme avança de manera imparable, amenaçant fins i tot a parcs nacionals existents i altres que estan per venir, la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat que està preparant el Ministeri de Medi ambient anteposa la protecció ambiental a l'ordenació territorial i urbanística. Aquest és un dels «principis inspiradors» que es recullen en el preàmbul de l’últim esborrany de l'avantprojecte. No obstant això, el fet que ambdues matèries siguin competència de les administracions autonòmiques i els ajuntaments, pot deixar aquesta «prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística» en un simple enunciat teòric. Coincideixen en aquesta apreciació les fonts consultades, properes a la fase d'elaboració d'aquest document, que consideren que es tracta de «d’una llei feble i amb mancances», tot i l'esperit conservacionista de l’enunciat.
Aquesta llei, que el Ministeri de Medi ambient va presentar el dilluns a les comunitats autònomes i que després de valorar les aportacions que aquestes han fet pretén dur a Consell de Ministres en unes setmanes, ve a derogar la llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. En aquest sentit, subratlla la falta alguns mecanismes de compliment que, per exemple, estiguessin lligats a les subvencions que reben les autonomies. I és que sense aquestes limitacions, algunes de les novetats presents en aquest text poden ser difícils de portar a terme, com va ocórrer en la llei 4/89 amb els plans de recuperació.
No obstant això, la llei crea el Consell Nacional per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, per a potenciar la participació pública, i la Comissió Nacional com òrgan consultiu en aquesta matèria. El primer que cal fer és conèixer l’estat del nostre patrimoni natural. Per això el Ministeri de Medi ambient elaborarà, amb la col·laboració de les comunitats autònomes i de les institucions i organitzacions de caràcter científic, l'Inventari del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, on es recollirà «la distribució, abundància, estat de conservació i la utilització d'aquest patrimoni natural». El Ministeri es compromet a actualitzar-lo cada any.
I per a passar de la teoria a la pràctica és necessària l’engegada del Pla Estratègic Nacional del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, ja que en ell s’hi establiran «les accions que promoguin la conservació». A més, la llei crea un fons especial que actuarà com instrument de cofinançament per a assegurar la cohesió territorial. Quant a les infraccions, les sancions van des dels 500 euros a un milió. Aquesta última sanció correspondria a una infracció molt greu, com introduir espècies al·lòctones sense autorització.
Novetats a la web del Projecte de gestió sostenible punta de la Móra.-
Amb motiu de la finalització del Projecte d'implementació d'una zona cosanera integrada marítimo - terrestre amb possibilitat d'esdevenir reserva a Tamarit-punta de la Móra, ja estan disponibles a la plana web els materials editats i elaborats en el marc d'aquest projecte. Tan sols heu de clicar:
www.depana.org/puntadelamora
10/03/2007 "VISITA GUIADA A L'EIN DE LA PUNTA DE LA MÓRA".
Durada: 2h
Lloc i hora: Aparcament de la Platja Llarga 10.00 h.
Destinataris: Aquesta activitat està oberta a tothom que estigui interessat en conèixer l’espai natural de la punta de la Móra.
Activitat : L’activitat es realitzarà a llarg de tot l’espai natural. Es donarà informació sobre les seves característiques, la seva riquesa biològica, la seva historia, etc. Així com la gestió que DEPANA-Tarragona desenvolupa a l’espai natural.
Observacions: Portar roba i calçat còmode. L’activitat és gratuïta.
Responsable: Blanca López
25/03/2007 "SEGUIM ELS MAMÍFERS DE L'EIN DE LA PUNTA DE LA MÓRA".
Durada: 2h
Lloc i hora: Aparcament de la Platja Llarga 10.00 h.
Destinataris: Aquesta activitat està oberta a tothom que estigui interessat en conèixer als mamífers presents als voltants de l’espai natural, així com diferents característiques d’aquests animals i una metodologia d’estudi de mamífers.
Material: Guia de mamífers Fitxes de camp i material per a recollir mostres.
Observacions: Portar roba i calçat còmode. L’activitat és gratuïta.
Responsable: Susanna Esteller
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Projecte de gestió sostenible de la punta de la MóraC/Salines, 6, Baixos.
NOTÍCIES AMBIENTALS
Una delegació de membres de la Comissió Europea visitarà l'espai natural de la punta de la Móra.- El passat dissabte dia 3 de març, una delegació de membres de la Comissió Europea va dur a terme una visita guiada a l'Espai natural de la punta de la Móra. Els participants van rebre informació sobre el Projecte de gestió sostenible de la punta de la Móra, que DEPANA desenvolupa amb èxit, així com de les línies estratègiques i futurs projectes que pretén implementar per a fer més efectiva la seva gestió i conservació.
En el marc del Seminari Tècnic internacional DEDUCE “Using indicators to measure the sustainable development of the European coast” que es va portar a terme el divendres 2 de març al Palau de Congressos de Tarragona, els assistents (científics, tècnics, polítics, etc.) van debatre els desafiaments que suposa el context de desenvolupament socio-econòmic en el qual estan immerses les zones costaneres i litorals d’Europa i, la preservació dels ecosistemes que alberguen.
El programa de treball va incloure una visita a l'Espai natural de la punta de la Móra com a exemple d’espai natural litoral, així com el coneixement in situ de les bones pràctiques de gestió que DEPANA hi porta a terme des de 1998. En aquest sentit, destacar la inclusió del Espai d’interès natural de la punta de la Móra a la Xarxa Natura 2000 i, els múltiples projectes desenvolupats que pretenen compaginar l'ús públic de l'espai amb la seva conservació; un model de gestió totalment oposat al d'altres espais litorals de la Costa Daurada. DEPANA Tarragona va informar als assistents dels projectes executats, dirigits a implementar a mig termini una reserva marina al litoral de l'EIN punta de la Móra – Tamarit que garanteixi la conservació de la biodiversitat existent i restauri els fons marins degradats; així com les línies estratègiques del Projecte de gestió sostenible de la punta de la Móra que cobreixen àrees d'educació ambiental, participació, gestió i estudis de biodiversitat.
Milions de tones de peixos es llencen per la borda cada any en el món (Internacional) .- Un de cada 6 quilos de peix capturat a Europa mai arriba al mercat perquè és llençat al mar, aquesta xifra en alguns casos es veu incrementada fins arribar a rebutjar 5 de cada 6 quilos capturats, els quals es llancen per la borda. La paradoxa recau en el fet que gran part dels integrants del sector pesquer han estat objecte d'increments de les quotes de pesca previstes pel 2007, fruit de la gran pressió que han exercit en les negociacions.
El rebuig de part de les captures és una pràctica definida per l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) com ‘aquella part de les captures que es retorna al mar per qualsevol motiu’. Està àmpliament estesa a nivell mundial i té la seva major incidència en les captures d’arrossegament d’espècies demersals (del fons marí, donat que el percentatge de rebuig efectuat pot arribar a arribar a el 90 per cent del pes total de les captures. Tenint en compte que aquestes estimacions es realitzen en relació a les captures declarades, les xifres poden ser molt més alarmants. Altres estimacions han arribat a donar xifres de més de 20 milions de tones de rebuig a l'any en el món.
Aquesta activitat no només sobreexplota els caladors de forma absurda, sinó que a més interfereix significativament en l'equilibri de la cadena tròfica al fomentar el desenvolupament d'espècies oportunistes que es nodreixen del peix rebutjat. Tant l'Assemblea General de Nacions Unides a través de diverses Resolucions, com la FAO a través del Codi de Conducta per a la Pesca Responsable, han reiterat la necessitat global de minimitzar aquesta pràctica. Les causes que motiven que una embarcació descarti un percentatge de les seves captures són variades, però en la majoria dels casos deriven d'estratègies comercials o dels sistemes de gestió que hi ha actualment en funcionament.
Segons organitzacions conservacionistes, les aigües atlàntiques europees constitueixen un dels punts calents d'aquesta activitat, i conjuntament amb les pesqueres del Pacífic Nord-oest, suposen un 40 per cent del rebuig global. Tan sols a l'àrea de l'Atlàntic Nord -est es calcula que el rebuig ascendeix a més de 1.300.000 tones de peix. Aquest fet resulta més preocupant si tenim en compte que la legislació comunitària actualment en vigor obliga a descartar la pesca en cas que s’infringeixin, per exemple, el Total Admissible de Captures (TAC) o les mides mínimes de desembarcament. Ambdues tècniques es duen a terme sobre el peix desembarcat a port, no sobre el total de les captures efectuades al mar, que són les que realment tenen impacte sobre els estocs pesquers i els ecosistemes marins. En aquest sentit, les entitats ecologistes sol·liciten que les TAC que estableixen cada any els països de la UE siguin realment sobre captures i no sobre el desembarcament, ja que el sistema actual no reflecteix el volum real de captures i incentiva el desaprofitament. Segons declaracions del Comissari Europeu de pesca Joe Borg al diari Financial Times: ‘És immoral llençar literalment el peix al mar. Estem malbaratant un recurs preciós’. Font: Ecoestrategia.com
La llei de Biodiversitat anteposa la protecció ambiental a l'urbanisme.- En un moment en què l'urbanisme avança de manera imparable, amenaçant fins i tot a parcs nacionals existents i altres que estan per venir, la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat que està preparant el Ministeri de Medi ambient anteposa la protecció ambiental a l'ordenació territorial i urbanística. Aquest és un dels «principis inspiradors» que es recullen en el preàmbul de l’últim esborrany de l'avantprojecte. No obstant això, el fet que ambdues matèries siguin competència de les administracions autonòmiques i els ajuntaments, pot deixar aquesta «prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística» en un simple enunciat teòric. Coincideixen en aquesta apreciació les fonts consultades, properes a la fase d'elaboració d'aquest document, que consideren que es tracta de «d’una llei feble i amb mancances», tot i l'esperit conservacionista de l’enunciat.
Aquesta llei, que el Ministeri de Medi ambient va presentar el dilluns a les comunitats autònomes i que després de valorar les aportacions que aquestes han fet pretén dur a Consell de Ministres en unes setmanes, ve a derogar la llei 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. En aquest sentit, subratlla la falta alguns mecanismes de compliment que, per exemple, estiguessin lligats a les subvencions que reben les autonomies. I és que sense aquestes limitacions, algunes de les novetats presents en aquest text poden ser difícils de portar a terme, com va ocórrer en la llei 4/89 amb els plans de recuperació.
No obstant això, la llei crea el Consell Nacional per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, per a potenciar la participació pública, i la Comissió Nacional com òrgan consultiu en aquesta matèria. El primer que cal fer és conèixer l’estat del nostre patrimoni natural. Per això el Ministeri de Medi ambient elaborarà, amb la col·laboració de les comunitats autònomes i de les institucions i organitzacions de caràcter científic, l'Inventari del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, on es recollirà «la distribució, abundància, estat de conservació i la utilització d'aquest patrimoni natural». El Ministeri es compromet a actualitzar-lo cada any.
I per a passar de la teoria a la pràctica és necessària l’engegada del Pla Estratègic Nacional del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, ja que en ell s’hi establiran «les accions que promoguin la conservació». A més, la llei crea un fons especial que actuarà com instrument de cofinançament per a assegurar la cohesió territorial. Quant a les infraccions, les sancions van des dels 500 euros a un milió. Aquesta última sanció correspondria a una infracció molt greu, com introduir espècies al·lòctones sense autorització.
Novetats a la web del Projecte de gestió sostenible punta de la Móra.-
Amb motiu de la finalització del Projecte d'implementació d'una zona cosanera integrada marítimo - terrestre amb possibilitat d'esdevenir reserva a Tamarit-punta de la Móra, ja estan disponibles a la plana web els materials editats i elaborats en el marc d'aquest projecte. Tan sols heu de clicar:
www.depana.org/puntadelamora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada