6.3.07

BAIX GAIÀ ÉS COMARCA


Seguim oferint fragments del treball "Baix Gaià és comarca" editat per l'Alternativa. El podeu trobar en paper al Cafè.
6.8.- Ocupació, Treball

A nivell de treball, les borses que gestionen empreses i aturats a nivell municipal es podrien ajuntar i serien molt més útils i àmplies. A partir d’aquí les possibilitats que s’obren són moltes: crear un viver d’empreses, un ens d’assessorament, etc. D’altra banda es podrien coordinar i planificar millor les zones industrials, impulsar la projecció exterior de les nostres empreses, ampliar i consolidar els circuits comercials i constituir una mena de consell econòmic-social que repensés les polítiques en aquest camp.

En cas d’impulsar una etiqueta turística pròpia, hi hauria una revitalització del sector, creant-se noves empreses i nous llocs de treball. Aquest moviment també beneficiaria al petit comerç i la resta d’empreses existents. Cal preparar-se tant a nivell de coordinació com a nivell de formació.

Cal un esforç per diversificar l’oferta de treball. És molt perillós dedicar-se majoritàriament a la construcció. Cal tenir en compte les dades que apunten cap una possible bombolla immobiliària. En aquest sentit s’ha publicat un estudi de la Caixa de Catalunya on es demostra que a Catalunya la construcció d’habitatges supera un 61% la demanda. Per això caldrà atreure indústria no contaminant a les zones industrials i diversificar els serveis.

6.9.- Urbanisme i habitatge

La tendència a créixer de l’àrea de Barcelona està reproduint un model anomenat pels geògrafs com ciutat difusa (fuzzy city). Les seves característiques són la fugida de la ciutat estricta d’un gran nombre de població però que s’estableix en punts propers i ben comunicats. També cal destacar les dificultats d’un bon finançament, la poca sostenibilitat ecològica i els problemes per a que hi hagi una bona eficiència de l’administració. És un urbanisme que ocupa molt de territori i que exigeix una mobilitat constant de les persones, ja que les « xarxes de relació abasten ja la totalitat del territori, i fan possible que tot aquest territori pugui esdevenir ciutat ».

Davant d’aquesta situació el Baix Gaià es veu afectat de ple. El creixement s’està fent de pressa i massa sovint sense comptar amb els serveis bàsics per donar cabuda a les noves demandes. De retruc el preu de l’habitatge s’ha disparat per la creixent demanda. Mentre el creixement de la població està estancat, els habitants del Baix Gaià no paren d’augmentar.

D’altra banda la mitjana de persones que viuen en un habitatge al Baix Gaià és de 0,87 persones, mentre que a la resta de Catalunya és de 2,1. Malgrat això, el ritme de construcció de nous habitatges (augment del 9,55% en el període 1991-1996) supera la mitja catalana (6,73%).

Cal tenir en compte l’”exemple” donat per Torredembarra : mentre que la densitat d’habitants per km² a Catalunya és de 192, a Torredembarra és de 1430. També és paradigmàtic esmentar els casos de Creixell i de Roda de Berà pel que fa a l’ús extensiu del territori per urbanitzar. Cal tenir present que Roda no va tenir un marc normatiu fins el 1988, després d’haver iniciat el procés urbanitzador l’any 1962.

Aquesta situació demana un projecte de comarca, uns governs forts i una societat civil mobilitzada. Cal estudiar i fiscalitzar molt bé el territori, establir prioritats i dirigir el creixement.

6.10.- Joventut

Des de la perspectiva de la joventut es podrien impulsar multitud de cursos de formació, projectes de lleure, processos de participació per impulsar habitatges socials, xarxes d’intercanvis, coordinació dels punts d’informació juvenil, intercanvis entre grups musicals, etc.
Davant l’actual situació de l’impuls del lleure consumista per part de les grans empreses transnacionals i de les administracions es podria apostar fort per la promoció de creació d’esplais, agrupaments escoltes, camps de treball i tot allò que té a veure amb un lleure constructiu i alternatiu.

6.11.- Cultura

De la mateixa manera, amb els aspectes culturals hi hauria molta feina a fer. Apuntem algunes possibilitats:
Coordinar els espais, fent un inventari del que tenim a nivell comarcal. Apuntar-ne les adreces, telèfons, mides, característiques, etc. i fer-ne una classificació segons el seu possible ús. Es podria editar la guia o penjar a internet, per exemple.
Crear un espai virtual a internet com a punt de trobada i d’agenda de les activitats
Coordinar agendes d’activitats.
Impulsar una xarxa de biblioteques a nivell de comarca.
Restaurar patrimoni i fer activitats per difondre’l.

6.12.- Esports

A nivell d’esports es podrien compartir i impulsar infraestructures. Pel que fa a campionats cal tenir com a referent el que ja s’està fent de futbol, cada pretemporada.
Un impuls a les infraestructures, als campionats i a les trobades esportives serien un revulsiu en camp del lleure i l’esport.

6.13.- Educació

Davant la notícia de la futura creació de districtes escolars a tota Catalunya per potenciar la cooperació entre els municipis, creiem que val la pena plantejar la possibilitat que el Baix Gaià es constituís en un districte. D’aquesta manera es podrien engegar plans conjunts per lluitar contra el fracàs escolar o l’absentisme, per planificar, per gestionar l’educació infantil, etc.

Cal pensar en serveis educatius com centre de recursos pedagògics, formació permanent, cursos ocupacionals, sobre noves tecnologies, idiomes i d’altres destinats a garantir una integració social adequada.

Per damunt de tot s’ha d’imposar la planificació, tenint en compte el creixement real dels pobles. ......La imatge és el que queda de l'Hort de l'Oca.................