7.3.07

BAIX GAIÀ ÉS COMARCA

Seguim oferint fragments del treball "Baix Gaià és comarca" editat per l'Alternativa. El podeu trobar en paper al Cafè.
6.14.- Agricultura

Els pagesos abandonen el camp. Es venen els terrenys que durant generacions han cultivat les seves famílies. El paisatge es deteriora. Els especuladors compren barat i venen car. S’amplien les hectàrees urbanitzables. El sòl rústic s’omple de malesa i es produeixen incendis com el de Vespella. Qui ha de gestionar el paisatge? Mai havia hagut un problema així perquè del defora s’aprofitava tot. Però com ho farem ara?

Nosaltres creiem que cal incentivar que les noves generacions també es puguin dedicar a viure de la terra. Seran un incentiu per a frenar la construcció massiva i aprofitaran els recursos que ens dóna el nostre entorn. En el context del desenvolupament sostenible, es podria impulsar de manera conjunta l’agricultura ecològica i respectuosa amb el medi, cosa que repercutiria amb l’entorn i beneficiaria el projecte de comarca saludable i de qualitat.

6.15.- Medi ambient

Aquest punt creiem que hauria de ser un dels pilars bàsics del tarannà i de la identitat de la nostra comarca. N’hem parlat una mica més amunt, a l’apartat de turisme i el de residus. A continuació veurem algunes de les oportunitats que tindríem si ajuntéssim esforços.
En aquest sentit veiem bàsic la preservació dels espais d’interès natural (PEINs) però també la seva connexió entre si a través de zones boscoses, rústiques o de conreu. Si aïllem aquests espais estem sentenciant la seva vida a pocs anys vista.

Una de les propostes que hi ha sobre la taula ens servirà per concretar força termes. Es tracta de la “Proposta de LIC per a la regió mediterrània – El riu Gaià i el litoral associat” coordinat per Toni Bara amb la col·laboració d’una colla de gent.
Aquest document, lliurat a la Generalitat el mes de juliol, és una proposta per integrar l’espai a Xarxa Natura 2000, que promou la Unió Europea.

La idea força és promoure el riu Gaià com un connector biològic entre la costa tarragonina i la serralada prelitoral, amb una gestió global del patrimoni natural, històric i social. Les potencialitats són moltes. Diguem-ne algunes:

· Protecció de les grans unitats biogeogràfiques.
· Establiment del cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià, respectant els drets adquirits pels regants.
· Promoció de pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
· Introducció d’espècies autòctones: flora i fauna que no tingui un comportament invasor
· Planificació per aturar l’aparició d’urbanitzacions disperses que progressivament van acabant amb el territori.
· Preservació de les hortes de Tamarit.
· Desaparició dels abocadors incontrolats d’escombreries.
· Instal·lació de depuradores urbanes a tots els municipis.
· Control de les explotacions sobredimensionades de pedreres
· Protecció de l’espai agrari,
· Promoció d’alternatives als camps de golf en matèria de lleure i d’urbanisme.
· Promoció de parcs naturals locals, parcs agraris, parcs eco-històrics, parcs arqueològics, etc.
· Establiment del Parc Natural del Massís i Corredor del Baix Gaià.
La potencialitat d’una gestió del territori diferent a la que s’imposa és immensa. No parlem només d’aspectes ambientals sinó també dels turístics i econòmics.

Finalment cal parlar de l’abastiment d’aigua. Actualment s’està combinant l’ús de l’aigua dels nostres propis pous amb l’aigua provinent de l’Ebre. Actualment estem tocant el límit de les dues fonts i la perspectiva és seguir creixent en nombre d’habitants. Com ens ho fem? Caldrà en un futur proper buscar solucions conjuntes per aquest territori que històricament havia gaudit d’uns aqüífers subterranis importants. Cal no oblidar que la problemàtica de l’aigua és històrica i font de conflictes entre territoris. Es podrien utilitzar dessaladores i plantes potabilitzadores, per exemple. Malgrat tot, sembla que una mesura urgent és la d’implantar l’esmentada “nova cultura de l’aigua” que minimitzi el seu ús abusiu. Cal tenir en compte la contaminació dels aqüífers i de l’aigua del mar per la manca d’una xarxa de plantes depuradores d’aigües residuals. Actualment només hi ha una planta, al “fondo del Pujol”, al terme municipal de Torredembarra, en mig del curs del Torrent del Gibert, que dóna servei als pobles de Torredembarra, La Pobla de Montornès, Creixell i Roda de Berà.