3.3.07

BAIX GAIÀ ÉS COMARCA


6.4.- Comunicacions

Els dèficits en la xarxa de comunicacions són evidents. Necessitem transport públic i una racionalització de les carreteres. S’ha badat massa i tenim una variant absurda i mal pensada. A més, les comunicacions estan pensades per desplaçar-se a Barcelona i, en canvi, s’estan produint molts desplaçaments cap a l’interior (zona de Lleida).

L’autopista AP-7 ha de ser gratuïta des del Vendrell fins a l’Hospitalet, com a mínim, sense haver de recollir tiquet. Si no, continuaran les situacions de perill dels conductors que fan la picaresca de sortir, girar en llocs il·legals i tornar a entrar per agafar el tiquet. I l’antiga N-340 (Altafulla-Torredembarra) ha de ser una gran Rambla amb aparcaments, zones arbrades, etc.

La xarxa de carreteres interiors és obsoleta. Les carreteres de La Riera a El Catllar i de La Riera a Salomó estan en mal estat i sovint ens hem preguntat si s’han d’arreglar i com: s’han proposat dues alternatives, la primera és reparar l’asfalt danyat conservant la carretera original, i l’altre es fer una nova carretera que sigui més recta. Però aquesta opció, que sembla llaminera a primera vista, presenta greus problemes al nostre entendre. Torredembarra, especialment, ha estat un niu d’especuladors, arribats o apareguts els darrers 10 anys, que ara busquen fortuna als pobles del voltant. Fer la carretera nova podria atreure de forma massiva els especuladors cap aquestes poblacions, afavorint encara més el creixement descontrolat d’urbanitzacions. El que potser ens hauríem de plantejar és si podem assumir el ritme en què ho estem fent. Per altra banda, aquest tipus de carretera seria molt menys respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, està clar que s’ha d’aplicar alguna d’aquestes solucions però tenint en compte la voluntat i l’interès dels ciutadants dels pobles afectats. Cal planificació i debat “mancomunat” per arribar a la millor solució.

El ferrocarril és un mitjà que ha esdevingut primordial. Només cal tenir en compte dades com aquesta: En el període 1986-1996 els fluxos de desplaçaments cap a Barcelona des del Baix Gaià han augmentat, amb tendència a accelerar-se, un 731,6%. L’estació de Torredembarra va acollir 349.000 passatgers durant el primer semestre de 2005, la qual cosa suposa un increment d’un 11,15% respecte del mateix període de l’any anterior. L’any 2004 aquesta estació ja va tenir un augment d’un 5% respecte el 2003. En canvi, la situació actual és ben curiosa. Fa uns anys els nou municipis tenien estació de ferrocarril i avui ja només funcionen les de la línia València-Barcelona i les de Salomó i Roda. Alguna cosa s’hauria de fer amb les estacions i amb les línies abandonades.

Cal arranjar les estacions, integrant-les als pobles, amb aparcaments i arbrat. I amb les estacions abandonades cal arribar a acords per a trobar-ne un bon us. No creiem que sigui una bona solució tirar-les a terra com va passar amb la del Catllar. Plegats podrem pressionar amb més força perquè RENFE garanteixi els serveis que ens pertoca.

Pel que fa a l’autobús hem d’esmentar les necessitats creades amb el creixement. Com hem dit, la evolució demogràfica del Baix Gaià està condemnada a un gran creixement en poc temps, degut també als Plans Generals que hem heretat dels anteriors governs i que, alguns d’ells, no es podran revisar per llei fins d’aquí uns anys. Això ens obliga a oferir un transport públic que garanteixi la fàcil circulació per la comarca, a través de les seves poblacions. La relació que els ciutadans han tingut i tenen entre ells, tot i ser de diferents pobles, crea la necessitat social d’aquest tipus de transport, que haurà de ser garantida, especialment aconseguint interconnectar els serveis bàsics i altres punts d’especial interès per als ciutadans com: el CAP, el mercadet ambulant, col·legis i instituts, estacions de tren i urbanitzacions.

Algunes possibles solucions podrien ser:
Que l’actual línia del Penedès que passa per la costa garanteixi les parades que siguin necessàries.
Que les línies locals que ja existeixen i les que es volen crear es converteixin en una Xarxa que tingui parada a tots els pobles del Baix Gaià: Torredembarra, Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, Roda de Berà, Bonastre, Creixell, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornés, Ferran, Ardenya, La Móra i els Molnars.
Negociar descomptes i abonaments. Bitllet únic.

La xarxa de camins garanteix l’arribada als llocs de treball dels pagesos, però també són emprats per passejar, com alternativa a alguna carretera embossada, etc. És a dir, que ens trobem davant uns espais multiusos i una sèrie de desperfectes que cal arreglar. Però com els arreglem? Ens trobem altre cop davant contradiccions de necessitats, ja que els pagesos necessiten tenir els camins asfaltats per tal d’evitar accidents mortals però per altra banda pretendre un turisme més sostenible i de més qualitat, faria necessaria la preservació de camins per tal de crear les rutes i excursions necessàries. La solució, sembla que passa, per analitzar quins camins necessiten ser asfaltats degut a la activitat agrícola, sense oblidar que s’ha de preservar una altra part que estigui lliure de tal activitat per al gaudi i el foment d’un turisme que no sigui agressiu per al entorn en els que vivim totes i tots: els boscos del Baix Gaià. I una altra vegada arribem al mateix punt: El debat i la planificació “mancomunada” poden ser una bona sortida.

La imatge és un cartell històric dels dies que ens van tirar el Cap Gros a terra