8.2.07

PEL CONSORCI DELS MUNTANYANS




El Punt, 05-02-07

Un consorci per tot l'EIN

El Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra ha fet arribar al Departament de Medi Ambient de la Generalitat una proposta per crear un consorci que gestioni conjuntament tot l'EIN Muntanyans, que des que la Generalitat va decidir protegir el Gorg l'abril del 2005 inclou també la zona humida del terme municipal de Creixell. Segons el regidor de Medi Ambient de Torredembarra i membre del Consell, Lluís Suñé, la proposta permetria «tenir un interlocutor únic per tot l'EIN, i fins i tot crear un centre d'interpretació comú». L'associació El Gorg de Creixell, que ha mantingut contactes amb el Gepec, també veu de bon ull la proposta i s'ha afegit a la demanda. L'Ajuntament de Creixell, però, encara no té notícies d'aquest hipotètic consorci, tot i que el regidor d'Urbanisme s'hi va mostrar a favor.
L'alcalde, per la seva banda, va manifestar que la seva prioritat era, un cop resolts els tràmits urbanístics, recuperar l'espai, on històricament s'hi han abocat tones de sorra de les obres dels càmpings propers.

L'EIN Muntanyans, inclòs el Gorg, té una extensió de 62,03 hectàrees.



> Creixell encara no ha resolt els drets d'edificació al Gorg

Proposen que es creï un consorci de gestió conjunta de l'espai amb Muntanyans

AZAHARA PALOMARES. Creixell
Més de vint mesos després que el Departament de Medi Ambient decidís protegir els terrenys del Gorg de Creixell i incloure'ls en l'espai d'interès natural (EIN) Muntanyans, els drets d'edificació en aquesta àrea d'aiguamolls continuen sense estar resolts. L'Ajuntament confia que en els pròxims mesos pugui tancar un acord entre les promotores amb plans tramitats a la zona i Urbanisme. Mentrestant, l'associació el Gorg de Creixell reivindica un moviment immediat del consistori.


+ Més de 150 firmes per protegir Creixell. Foto: EL PUNT

El juny del 2005 l'Ajuntament va aprovar inicialment una modificació puntual del POUM que preveia el trasllat als terrenys compresos entre la via del tren, l'N-340 i els càmpings La Sirena i Creixell dels drets de construcció als plans parcials de la Gavina (aprovat inicialment el 2002) i la Marinada (pendent d'execució en el moment de la paralització), que preveien 465 habitatges a la zona ara protegida del Gorg. La proposta per resoldre el futur d'aquests drets, però, es va paralitzar en el consistori i no va arribar a passar a la Comissió Territorial d'Urbanisme, i llavors va començar una altra tanda de contactes.

«Aquella modificació la vaig aprovar mig forçat, perquè suposava la creació d'un mur de ciment entre el poble i el mar», assegura l'actual alcalde i llavors regidor d'Urbanisme de Creixell, Juan José Conesa. Segons l'alcalde, els propietaris dels terrenys afectats per l'ampliació de l'EIN han arribat a «un principi d'acord» que preveu traslladar part dels drets d'edificació al solar del costat del càmping La Plana. Aquest principi d'acord ha permès, segons Conesa, que els recursos que els propietaris havien interposat contra la paralització dels plans parcials hagin quedat també aturats. El regidor d'Urbanisme, Teodor Fuster, ha iniciat contactes amb la Generalitat per consensuar la proposta.



TEMORS DELS ECOLOGISTES
L'associació El Gorg de Creixell, una de les que més van reivindicar la protecció de la zona humida, es mostra insatisfeta per l'actitud de l'Ajuntament. «L'Ajuntament hauria de ratificar ja la prohibició de construir a l'àrea, però no ho fa per temor d'haver d'afrontar les indemnitzacions», explica el president de l'entitat, Víctor Sentís. L'associació ecologista creu que aquesta actitud obre les portes als propietaris afectats a «tirar endavant un contenciós per indefensió, ja que no tenen una administració a qui reclamar una compensació», segons Sentís.

L'alcalde de Creixell, per la seva banda, va descartar que el consistori hagi d'assumir una indemnització, en cas que s'hagués de satisfer. «No tenim els mitjans per fer-ho», assegura.


El Gorg de Creixell i Merlets de Creixell (que vol la preservació del nucli antic) van fer ahir una recollida de signatures al mercat. Més de cent cinquanta persones van sumar-se a la demanda de protecció del Gorg i dels edificis històrics.