.png)
Us oferim un nou fragement del treball "Baix Gaià és comarca" editat per l'Alternativa. El podeu trobar al Cafè.
1) Marc físic i geogràfic
El Baix Gaià està ubicat al tram final del Gaià, aproximadament a partir del massís (Renau-Salomó), que apareix després de la plana del Mig Gaià (Vilardida), fins a la costa. El pic més alt és la Mola (317 m) de la Pobla de Montornès. Altres punts alts són Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre.
Tal com indica Diego López, “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”
El riu Gaià uneix aquests pobles, els aproxima i els dóna la identitat. Neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca al costat de Tamarit.
La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.
Toni Bara explica la importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià en aquests termes: “Destaca en aquesta zona l’elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats o que encara conserven prou capacitat de regeneració, molts dels quals protegits per la normativa comunitària. Hi caldrà esmentar doncs: el riu pròpiament amb les comunitats de ribera associades (salzedes, alberedes, canyissars…), que encara es mostren vigoroses en diferents sectors situats entre Montferri i el pantà d’El Catllar, quan el riu ja deixa de ser riu, penya-segats amb les seves corresponents comunitats rupícoles vegetals i animals, màquies i alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Querco-lentiscetum) en procés de maduració -amb la presència destacable d’alguns alzinars que sorgeixen molt vigorosament i associats amb roures en els terrenys abandonats més fèrtils, resseguint comellars i vores de torrents-, amplis murtars amb margalló (Querco-lentiscetum), els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) més septentrionals d’Europa –determinats entre Ardenya i Altafulla-, i, conreus de secà i regadiu amb el seu ric patrimoni antropològic associat.”
Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a La Pobla de Montornès, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó i El Catllar.
L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià. Aquests darrers 15 anys, però, s’han abandonat molts camps. Una dada força il·lustradora és el canvi produït a Torredembarra. L’any 1982 tenia més de 400 hectàrees llaurades i l’any 1999 amb prou feines passava de les 100. Segurament si tinguéssim dades del 2005 encara s’haurien reduït més.
De la mateixa manera, la ramaderia i la pesca també han vist reduïdes les seves activitats.
Pel que fa a la indústria, han anat desapareixent les mitjanes empreses (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, etc.) que feien que el sector hagués estat molt important. És un procés que té el seu paral·lelisme amb la resta de Catalunya on, percentualment, la mitjana de treballadors per empresa ha disminuït considerablement els darrers anys. Aquest fenomen ha arribat acompanyat d’una precarització d’una part important dels contractes de treball. Actualment hi ha tres zones industrials: una a Torredembarra, una a La Riera de Gaià i l’altra a Roda de Berà. Sembla ser que a Altafulla n’hi ha una altra en projecte.
El sector serveis és força important, reproduint-se l’estructura actual dels pobles de la costa catalana. Aquest sector també ha guanyat importància a arreu de Catalunya, seguint el model que s’imposa a Europa.
Actualment el sector que té més força és el de l’habitatge, amb una gran implantació d’immobiliàries. El procés de creixement urbanístic afecta no només a la línia de pobles costaners, sinó també els pobles d’interior. Malgrat la major oferta d’habitatge el creixement dels preus sembla imparable. El preu per metre quadrat d’un pis d’obra nova a Torredembarra supera els 2200 euros de mitjana. Aquesta xifra supera la mitjana de les comarques de Tarragona (1888 €/m²) i de ciutats com Salou, El Vendrell, Vilaseca, Alcanar, Reus o Tarragona.
El creixement demogràfic es deu bàsicament a dos motius: l’immigració, magrebina i sud-americana principalment, i l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’augment de població a nivell comarcal en el període 1991-1996 va ser d’un 35%. També disposem dades de Torredembarra que indiquen que entre el 1979 i el 2003 la seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment va ser d’un 9,2%.
No són fets aïllats dels nostres pobles sinó que afecta també a la zona del Penedès. A Vilafranca, per exemple, “bona part de les noves promocions d’habitatges no són adquirides per vilafranquins ni penedesencs, sinó per veïns del Baix Llobregat i el Barcelonès.” Aquest fet és tant estès que es promocionen els nous habitatges a l’àrea de Barcelona. Allí els preus del metre quadrat són molt més cars. La conseqüència és prou coneguda: una gran quantitat de famílies fugen de Barcelona per viure a zones relativament properes com Igualada, el Penedès o el Baix Gaià.
Sembla ser que la qüestió no rau únicament en el creixement de la població. Caldria afegir-hi un altre tema. Més enllà de les inversions que puguin fer les famílies, hi ha un fenomen important d’especulació i de blanqueig de diner negre a través de la compra de propietats. Tot plegat se’ns presenta com un espectacle galdós amb ferum a desordre, manca d’autoritat política i connivència amb la il·legalitat.
El Baix Gaià està ubicat al tram final del Gaià, aproximadament a partir del massís (Renau-Salomó), que apareix després de la plana del Mig Gaià (Vilardida), fins a la costa. El pic més alt és la Mola (317 m) de la Pobla de Montornès. Altres punts alts són Mas d’en Blanc (254 m) a Vespella i la Plana del Xim (271 m) entre Roda de Berà i Bonastre.
Tal com indica Diego López, “els límits del Baix Gaià són discutibles, cosa bastant freqüent quan es tracta de delimitar territoris que ocupen una posició fronterera entre dues comarques.”
El riu Gaià uneix aquests pobles, els aproxima i els dóna la identitat. Neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca al costat de Tamarit.
La franja costanera és molt important i va des de la Punta de la Móra fins a la platja de Roda de Berà, passant per Tamarit, la desembocadura del Gaià, la platja del Canyadell i els Muntanyans de Torredembarra-Creixell-Roda.
Toni Bara explica la importància dels ecosistemes que hi ha al Baix Gaià en aquests termes: “Destaca en aquesta zona l’elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats o que encara conserven prou capacitat de regeneració, molts dels quals protegits per la normativa comunitària. Hi caldrà esmentar doncs: el riu pròpiament amb les comunitats de ribera associades (salzedes, alberedes, canyissars…), que encara es mostren vigoroses en diferents sectors situats entre Montferri i el pantà d’El Catllar, quan el riu ja deixa de ser riu, penya-segats amb les seves corresponents comunitats rupícoles vegetals i animals, màquies i alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Querco-lentiscetum) en procés de maduració -amb la presència destacable d’alguns alzinars que sorgeixen molt vigorosament i associats amb roures en els terrenys abandonats més fèrtils, resseguint comellars i vores de torrents-, amplis murtars amb margalló (Querco-lentiscetum), els baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri) més septentrionals d’Europa –determinats entre Ardenya i Altafulla-, i, conreus de secà i regadiu amb el seu ric patrimoni antropològic associat.”
Es tracta, doncs, d’una zona de clima mediterrani, que encara conserva espais oberts que no han estat construïts. Això també ha permès l’existència d’un petit percentatge de pagesos, molts dels quals a temps parcial, que treballen la terra de secà i també l’horta. Hi ha cooperatives agrícoles a La Pobla de Montornès, La Nou de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó i El Catllar.
L’any 1989, encara es conreava el 33% de la superfície del Baix Gaià. Aquests darrers 15 anys, però, s’han abandonat molts camps. Una dada força il·lustradora és el canvi produït a Torredembarra. L’any 1982 tenia més de 400 hectàrees llaurades i l’any 1999 amb prou feines passava de les 100. Segurament si tinguéssim dades del 2005 encara s’haurien reduït més.
De la mateixa manera, la ramaderia i la pesca també han vist reduïdes les seves activitats.
Pel que fa a la indústria, han anat desapareixent les mitjanes empreses (CEMSA, PIRELLI, LLOVET, CORTASA, etc.) que feien que el sector hagués estat molt important. És un procés que té el seu paral·lelisme amb la resta de Catalunya on, percentualment, la mitjana de treballadors per empresa ha disminuït considerablement els darrers anys. Aquest fenomen ha arribat acompanyat d’una precarització d’una part important dels contractes de treball. Actualment hi ha tres zones industrials: una a Torredembarra, una a La Riera de Gaià i l’altra a Roda de Berà. Sembla ser que a Altafulla n’hi ha una altra en projecte.
El sector serveis és força important, reproduint-se l’estructura actual dels pobles de la costa catalana. Aquest sector també ha guanyat importància a arreu de Catalunya, seguint el model que s’imposa a Europa.
Actualment el sector que té més força és el de l’habitatge, amb una gran implantació d’immobiliàries. El procés de creixement urbanístic afecta no només a la línia de pobles costaners, sinó també els pobles d’interior. Malgrat la major oferta d’habitatge el creixement dels preus sembla imparable. El preu per metre quadrat d’un pis d’obra nova a Torredembarra supera els 2200 euros de mitjana. Aquesta xifra supera la mitjana de les comarques de Tarragona (1888 €/m²) i de ciutats com Salou, El Vendrell, Vilaseca, Alcanar, Reus o Tarragona.
El creixement demogràfic es deu bàsicament a dos motius: l’immigració, magrebina i sud-americana principalment, i l’arribada de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’augment de població a nivell comarcal en el període 1991-1996 va ser d’un 35%. També disposem dades de Torredembarra que indiquen que entre el 1979 i el 2003 la seva població va augmentar un 125,6%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment va ser d’un 9,2%.
No són fets aïllats dels nostres pobles sinó que afecta també a la zona del Penedès. A Vilafranca, per exemple, “bona part de les noves promocions d’habitatges no són adquirides per vilafranquins ni penedesencs, sinó per veïns del Baix Llobregat i el Barcelonès.” Aquest fet és tant estès que es promocionen els nous habitatges a l’àrea de Barcelona. Allí els preus del metre quadrat són molt més cars. La conseqüència és prou coneguda: una gran quantitat de famílies fugen de Barcelona per viure a zones relativament properes com Igualada, el Penedès o el Baix Gaià.
Sembla ser que la qüestió no rau únicament en el creixement de la població. Caldria afegir-hi un altre tema. Més enllà de les inversions que puguin fer les famílies, hi ha un fenomen important d’especulació i de blanqueig de diner negre a través de la compra de propietats. Tot plegat se’ns presenta com un espectacle galdós amb ferum a desordre, manca d’autoritat política i connivència amb la il·legalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada