SALVEM EL GAIÀ

Per una nova cultura de l’aigua,
cabal ecològic per al riu Gaià

L'aigua del riu Gaià, al Gaià!

Baix Gaià, agost de 2007

Revifar la lluita pel Gaià

A mitjans de la dècada de 1990 es van unir les diferents entitats que estaven treballant al tram final del riu Gaià demanant el cabal ecològic. Aquesta iniciativa es va batejar amb el nom de Salvem el Gaià. Va ser una etapa plena d’il·lusió on es van desenvolupar actes informatius, reivindicatius i desenes de reunions per tal de cercar una solució al per al riu. Sens dubte, el fet que des de 1975 hi hagi una presa que deixi sense cabal el tram del Catllar fins a Tamarit és el principal escull per tal de tenir un riu viu. No cal dir que l’actual situació vulnera totes les normatives europees referents als rius. No cal dir que el Parlament de Catalunya ha aprovat el cabal ecològic. No cal dir que el Síndic de Greuges ha reclamat l’aplicació d’aquest cabal.

La lluita pel riu mai s’ha deixat ni mai s’ha donat per perduda. És per això, i després d’haver assistit al procés participatiu promogut per la Unitat de Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, després de veure el perill que el riu torni a ser oblidat i després de l’experiència del Big Jump, que diversos representants d’entitats ens vam trobar dissabte 4 d’agost per a revifar la lluita pel Gaià. Hi van ser presents persones de Renau, Altafulla, La Riera de Gaià, La Pobla de Montornès, Torredembarra, etc. Les entitats van ser diverses: Ecologistes en Acció, Iniciativa Rierenca, Alternativa Baix Gaià, Grup d’Amics Toni Achón, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, etc. Tenim damunt la taula els futurs consells de conca i la proposta de la Xarxa de crear un fòrum participatiu permanent. Tenim la possibilitat de tirar endavant nous estudis que permetin conèixer la situació del riu. Tenim la marxa per les Terres del Gaià de cara al 29/30 de setembre. Tenim moltes idees més al cap que durant aquest curs desenvoluparem a fi i efecte que les diverses parts implicades seguin a negociar. Per tot això convoquem una primera activitat de cara al 8 de setembre per tal de presentar la nova etapa de Salvem el Gaià, demanar el cabal ecològic i convocar a tothom la Marxa del 29/30 de setembre a la presa del Catllar.
Baix Gaià, 7 d’agost de 2007


Què necessitem de cara a l’acte del 8 de setembre de 2007?

✔ El 8 de setembre demanarem el cabal ecològic en un acte simbòlic a la desembocadura.
✔ Cal comptar amb la presència de representants polítics de la zona.
✔ Cal preparar una performance o acció.
✔ Cal convocar als mitjans de comunicació.
✔ Cal cercar el màxim de suports per tal de revifar la lluita pel Gaià.


Escrit de l’any 2000 penjat a l’espai web: http://www.pangea.org/cepa/trobades/salvemgaia.html

“Salvem el Gaià”
Coordinadora Salvem el Gaià
L'any 1975 es va inaugurar l'embassament del Gaià situat entre els termes d'El Catllar i Vespella de Gaià, amb la finalitat de subministrar aigua al complex petro-químic del Camp de Tarragona. Des de llavors el cabal natural del tram baix del riu és inexistent. Aquest fet a provocat:
La degradació dels valors naturals del riu (flora, fauna, la funció de corredor biològic....).
La interrupció de les aportacions de sediments a la platja de Tamarit i Altafulla, la qual cosa provoca uns elevats costos en la regeneració artificial de les platges.
La salinització dels freàtics del tram final de la conca, amb l'obligació de comprar els pobles afectats l'aigua del transvassament de l'Ebre, amb un cost global de més de 20.000.000 pts. anuals.
La salinització i abandó parcial de les hortes o dels cultius hortícoles.
L'abocament de deixalles al llit del riu.......
Des de sempre el GEPEC ha vetllat per aquest espai realitzant diversos estudis referents als valors naturals del tram baix del riu detectant la presència de més de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià (SOLÈ, J, 1992), realitzant un projecte pel restabliment del cabal ecològic a petició del Consell Comarcal del Tarragonès, programant cada any una visita a l'espai dins del programa "anem d'excursió", tenint reunions periòdiques amb les diferents administracions i Repsol, propietaris de l'embassament...... però fins l'any 1999 no s'havia avançat massa en les problemàtiques que l'afecten.
A principis de 1999, amb l'objectiu d'implicar al màxim les persones i entitats dels pobles del Baix Gaià, es va crear la Coordinadora Salvem el Gaià per tal de vetllar per la protecció i recuperació del tram sec del riu. Les principals reivindicacions són el restabliment del cabal-règim ecològic del riu, l'execució del pla especial de delimitació i protecció de la reserva natural de fauna del Gaià, l'ampliació d'aquesta, així com d'altres problemàtiques que puguin afectar l'espai.
Durant tots els mesos de l'any 1999, s'han realitzat les següents activitats:
XERRADES:
L'Auca. Torredembarra. (febrer).
Biblioteca. Altafulla. (març).
Casal. La Riera de Gaià. (abril).
Centre Cultural. El Catllar. (maig).
Mostra de Natura. Altafulla (juliol).
Centre Cultural. Ferran. (novembre).
Ajuntament. Altafulla. (novembre).
ACCIONS:
Dia mundial de l'aigua. A l'embassament del Gaià conjuntament amb el grup de Defensa dels Rius. L'acte va consistir en agafar aigua, sediments i nutrients i portar-los per dins del tram sec del riu 11 km avall, fins la desembocadura del Gaià, on els vam dipositar. Prèviament, a l'embassament, membres del centre de recuperació de fauna de Vall calent havien alliberat un aligot, un xoriguer, una òliba i dues fagines. (març).
Repoblació d'un tram de 500 metres del riu a l'alçada d'Ardenya, amb més de 140 plançons de baladres procedents de llavor dels que viuen al Gaià. (abril ).
Descoberta de l'entorn natural de Tamarit i la Reserva Natural de Fauna del Gaià. A continuació vam arrancar les plantes invasores conegudes com a ungles de gat o dits de bruixa (Carpobrotus edulis), que colonitzen part de la roca de Gaià. Vam acabar amb un vermut popular. (maig).
Acte festiu a l'embassament amb la participació de diversos representats de les entitats que donen suport a la Coordinadora. Castellers, grallers, gegants, nans i diables de la Riera de Gaià i d'Altafulla. Aquesta acció ha estat fins ara la més participativa amb més de 300 persones. (juny).
Bar ecològic de la mostra "El Món de la Natura" d'Altafulla, amb l'objectiu de recaudar diners per finançar la campanya. (juliol).
Cadena humana a la platja de Tamarit unint de manera simbòlica la desembocadura i el mar per tal d'exigir el cabal-règim ecològic del Gaià. (juliol).
Acció reivindicativa a la platja de Tamarit per demanar la delimitació definitiva del PEIN de la desembocadura del Gaià repartint butlletes informatives als usuaris de la platja. (agost).
Col·laboració en l'organització de les jornades tècniques referents a ordenació del territori al Baix Gaià. Mostra "El Món de la Natura". (juliol).
Durant tots els diumenges de juliol i agost a la platja de Tamarit, estesa de pancartes reivindicatives i recollida de signatures.
Participació en el "Projecte Rius". Estudi i apadrinament del tram baix del riu Gaià.
*També hem demanat al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i al Consell Comarcal del Tarragonès, la protecció de la comunitat de baladres per la seva singularitat.
*Durant tot l'any, hem realitzat tres sopars pro-Coordinadora per tal d'explicar als representants de les entitats com anava la campanya i recaptar diners per la campanya.
DENÚNCIES:
Per l'abocament d'aigües residuals del càmping dins la Reserva.
Pel tancament de l'accés a la platja de Tamarit pel marge dret del riu i l'ocupació d'un camí de servitud per part del càmping.
Per l'autorització per part de l'Ajuntament de Tarragona i la Direcció General de Costes d'un punt de lloguer de motos d'aigua dins del PEIN a la platja de Tamarit.
Per la manca del Pla Especial de delimitació i gestió de la Reserva.....
MATERIAL DIVULGATIU:
Enganxines de la Coordinadora Salvem el Gaià.
Postals de la platja de Tamarit amb el riu Gaià desembocant al mar dels anys 60.
Exposició del tram baix del riu Gaià que consta de 6 plafons amb un total de 12 cares, on es descriuen els valors naturals, culturals i històrics, així com la problemàtica que afecta al Gaià i les activitats realitzades fins ara per la Coordinadora.
Aquesta exposició la portarem a locals de tots els pobles del Baix Gaià i a les escoles, fent activitats d'educació ambiental amb els nens d'aquestes.
REPERCUSSIÓ:
Implicació de la majoria de les entitats locals dels pobles del Baix Gaià. (més de 50).
Recollida de més de 1500 signatures.
Presència a tots els mitjans de comunicació provincials i nacionals. (premsa, radio i televisió).
Programa de TV-3. El Medi Ambient. Nou pla de gestió pel Baix Gaià.
Estudi avantprojecte de reutilització de les aigües residuals de l'EDAR del Baix Gaià.
Redacció del Pla Especial de delimitació de la Reserva per part del Departament de Medi Ambient.
Taula d'alcaldes, Consell Comarcal i Departament de Medi Ambient per demanar a REPSOL el cabal-règim ecològic del riu Gaià.
L'estudi per part de l'Ajuntament de Tarragona de la proposta de protecció de sòl agrícola per impulsar un Parc Agrari al costat de la Reserva Natural del riu Gaià.
Presentació al Parlament de Catalunya d'una proposició no de llei per part del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya.”


La Coordinadora Salvem el Gaià. Cinquè aniversari.
Hèctor Hernàndez Socias
Article publicat als Estudis Altafullencs nº28. Centre d'Estudis d'Altafulla 2004

1. Un riu sense aigua

Els darrers anys, el Baix Gaià (subcomarca dins del tarragonès que agrupa tots els municipis situats al tram final del riu Gaià) ha viscut diverses reivindicacions socials promogudes per grups de persones de diverses viles baix gaianenques. Tots recordareu les accions de protesta en favor del Roquer de Torredembarra, la demanda popular per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla prop de la Reserva de Fauna Salvatge de la desembocadura del Gaià, els famosos talls de carretera per reclamar la gratuïtat de l’autopista A-7 i més recentment, les mobilitzacions per aturar la construcció dels enllaços del tren d’alta velocitat. Entre aquestes, també va sorgir ara fa cinc anys, un moviment a favor de la recuperació del riu que dóna nom a la comarca. És precisament per aquest motiu, la celebració del cinquè aniversari de la seva creació, que hem cregut necessari fer un cop d’ull als inicis d’aquesta plataforma cívica, com ha evolucionat en el temps, quina és la situació actual i plantejar la possible estratègia de futur.

El nom escollit d’aquesta plataforma social és el de Coordinadora Salvem el Gaià (CSG), encara que als mitjans de comunicació molts cops ha quedat reduït simplement als mots Salvem el Gaià. De fet, aquest eslògan amb la paraula “Salvem” ha estat l’escollit en moltes de les reivindicacions ecologistes i socials del nostre país, tan pel nom de l’entitat com per la pròpia campanya reivindicativa. Alguna de les més conegudes són Salvem Castell, Salvem l’Empordà o Salvem la Timoneda d’Alfés. La CSG està formada per representants de les diverses entitats que el formen i persones a títol personal. El principal objectiu de la CSG ha estat difondre quina és la situació del Gaià, un riu mediterrani d’uns 85 quilòmetres que pateix una de les situacions més injustes a les que es pot fer front aquest ecosistema. Aquest petit riu mediterrani, que neix a la Depressió Central, a la comarca de la Conca de Barberà i desemboca a peus del castell de Tamarit al Baix Gaià, des de l’any 1975, el seu cabal està interromput totalment per la construcció de l’embassament del Gaià, onze quilòmetres abans d’arribar a mar. Aquesta situació inacceptable està creada per la multinacional Repsol-YPF, propietària de l’embassament, una empresa sense escrúpols que deixa un riu sense aigua. Repsol té una concessió des de l’any 1975 que s’allarga fins l’any 2050. Aquesta manca de cabal d’aigua ha provocat la degradació dels valors naturals del riu, com són la flora, la fauna, la funció de corredor biològic, etc., la salinització del freàtic del tram final de la conca, la interrupció de les aportacions de sediments a la platja de Tamarit, l’abocament de deixalles i la pèrdua del valor social del riu entre d’altres.
Fotografia cedida per Joan Carnicer
Aquesta fotografia de principis dels anys 60, cedida pel Joan Carnicer, apareixia en un catàleg turístic suís on es feia publicitat de la Costa Daurada i una de les imatges que recollia aquest prospecte era una fotografia d’aquest racó del litoral Baix Gaià. Per la seva bellesa i sobretot pel fet que s’observa com el Gaià desemboca al mar, els membres de la CSG vam escollir aquesta imatge per fer una postal i així s’ha convertit en una de les imatges de la nostra reivindicació.


2. Antecedents

Vull centrar aquest apartat a finals dels anys 90, quan observem com diverses veus, moltes vegades sense connexió entre elles, comencen a qüestionar la necessitat que el Gaià recuperi allò que es propi dels rius, un cabal natural d’aigua. Diferents entitats de caire ecologista i social, són les encarregades de promoure diverses accions encaminades a difondre la situació del tram final del riu. En són uns bon exemples una caminada pel tram sec organitzada pel Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla, la pressió popular d’associacions com ara l’ADENTAM (Associació de defensa dels espais naturals de Tamarit) o el GEPEC per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla prop de la desembocadura, una cadena humana d’un centenar de persones portant l’aigua de la desembocadura fins al mar aprofitant la celebració de les XIV Trobades ecologistes i naturalistes a Torredembarra o diverses accions de l’Associació Mediambiental la Sínia, denúncies del GEPEC per tal de preservar la pineda de la desembocadura, activitats dins de les diferents edicions de la Mostra de Natura i una primera recollida de signatures organitzada pel grup de Joves de la Riera de Gaià, un 14 de setembre de l’any 1998. Concretament en aquest acte, ja apareix el mot Salvem el Gaià com eslògan. Aquell dia ja es van recollir uns 250 signatures que després es sumarien a les quasi 2000 que es van arribar a recollir, per part de la CSG.

A més d’aquestes accions puntuals, potser hi ha dos fets que marquen d’una manera clara la tendència reivindicativa d’aquest període: Per un costat, l’aprovació per part del Parlament de Catalunya, d’una proposició no de llei que recull per primer cop que el Gaià s’ha de dotar d’un cabal ecològic. Aquesta proposició no de llei va ser presentada pel parlamentari torrenc d’ERC, Josep Bargalló. Malauradament, aquesta primera aprovació no té cap repercussió evident i prova d’això es que quatre anys després, el mateix parlamentari, amb la creixent demanda social d’un cabal pel Gaià, torna a presentar una segona proposició no de llei al parlament, aprovada per tots els grups parlamentaris amb dues esmenes presentades per CiU.

En segon lloc, a mitjans de l’any 1997, l’inici de la construcció del col·lector de les aigües residuals del pobles del Catllar i de la Riera de Gaià pel mig de la llera del riu, que provoca la ruptura de la silueta natural del riu i la pèrdua de valors naturals com ara la desaparició d’un nombre elevat de baladres. Aquest última posa en alerta ecologistes i vilatans/es dels pobles veïns i es potser l’espurna que, ara sí, fa que es comenci a parlar d’una manera més àmplia de la problemàtica del riu.


Resum dels antecedents:

Any 1995:
· Denúncies del GEPEC i ADENTAM per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla en uns terrenys propers a la desembocadura del Gaià. Recollida de més de 500 signatures.

Any 1996:
· Excursió del Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla pel tram sec del riu.
· Aprovació del Parlament de Catalunya d’una proposició no de llei que establia un cabal mínim pel Gaià.

Any 1997:
· Denúncies del GEPEC contra la construcció del col·lector de les aigües residuals del Catllar i la Riera de Gaià pel mig del llit del riu.

Any 1998:
· Conveni per la gestió de l’Espai Natural de la desembocadura del Gaià entre l’Associació Mediambiental la Sínia i l’Ajuntament de Tarragona.
· El GEPEC demana la protecció de la pineda de la desembocadura que compra el càmping Tamarit Park.
· Una cadena humana d’un centenar de persones reclamen més protecció pel Gaià, portant l’aigua de la desembocadura fins al mar. Aquesta acció es realitza aprofitant la celebració a Torredembarra de les XIV Trobades ecologistes i naturalistes.
· Recollida d’unes 250 signatures a la Riera de Gaià, organitzada pel Grup de Joves d’aquesta vila, per reclamar el cabal ecològic del Gaià
· Mocions presentades pel GEPEC a diversos municipis del Baix Gaià. Ajuntaments com els d’Altafulla i la Riera de Gaià aproven aquestes mocions que reclamen un cabal ecològic pel Gaià.

Any 1999:
· Neix la Coordinadora Salvem el Gaià. La primera acció té lloc el 21 de Març.

Aquestes accions van ser notícia i van sortir publicades en diverses edicions del Diari de Tarragona i el Punt entre d’altres mitjans de comunicació.


3. Inicis i primeres accions

Després de diverses xerrades de cafè, el 22 de gener de 1999 té lloc al casal de la Riera de Gaià la primera reunió entre membres de diverses entitats ecologistes i socials de Baix Gaià. Una setmana més tard, el 29 de gener al casal la Violeta d’Altafulla i el 5 de febrer al cafè-bar l’Auca de Torredembarra, conformen les tres primeres reunions on es forja les bases de la Coordinadora i on s’organitzen les primeres activitats.

Vam pensar que segurament una de les primeres accions que calia era la difusió situació del riu entre els veïns i veïnes de les viles del Baix Gaià. Per aquest motiu, durant el mes de març i abril es fan diverses presentacions als pobles de la Riera de Gaià (12 de març), Altafulla (19 de març), Torredembarra (26 de març) i el Catllar (5 d’abril). Més tard també vam anar a Ferran (1 de novembre) i la Nou de Gaià (29 de març de 2000). El principal objectiu era engegar una campanya que expliqués a tothom quina era la situació del riu Gaià. D’aquest treball en va néixer la Coordinadora Salvem el Gaià, una associació que ha rebut el recolzament d’unes 50 entitats del Baix Gaià i de tots els Ajuntaments de la comarca que han donat el seu suport, si més no per escrit. Igualment durant els dos primers anys es van recollir més de dues mil signatures de persones de les diverses viles. Per primera vegada, i després de dur a terme les primeres accions, la problemàtica del Gaià arriba als mitjans de comunicació i alhora, es converteix en un tema de conversa dels propis vilatans/es de la comarca. Cal destacar que tan en totes les presentacions de la CSG com en els diversos manifestos que s’han elaborat per cada acció, sempre hem deixat molt clara la voluntat de respectar la concessió d’aigua de la comunitat de regants del Catllar i la Riera de Gaià. Pensem que s’ha de negociar la recessió de la concessió de la multinacional Repsol, vàlida fins al 2050.


Logotip de la CSG dissenyats per l’Àngel S

El següent pas, com tota bona reivindicació social, va ser un calendari d’activitats per fer arribar aquesta problemàtica als mitjans de comunicació i alhora implicar en aquestes mobilitzacions als veïns/es de la comarca. La primera d’aquestes accions va ser la celebració del dia mundial de l’aigua (21/03/99), tot fent una excursió a peu, des del pantà fins a la desembocadura del Gaià. Van participar més d’un centenar de persones i va servir de presentació de la CSG. Després d’aquesta acció, un cop cada mes hi havia quelcom programat. A l’abril una plantada de baladres a Ardenya (18/04/99), el maig una excursió per la desembocadura (16/05/99) i el 6 de juny, l’acte que potser ha concentrat més gent. Unes 300 persones es van donar cita a l’embassament del Gaià amb la participació dels gegants els Manotes de la Riera, nans, grallers i diables de la Riera i els grallers i castellers d’Altafulla. Aquests van aixecar un pilar de quatre. Va ser tota una festa que ens va servir a tots i totes per agafar forces i seguir amb les nostres demandes.

Després d’aquest primer mig any intens, es van anar succeint diverses activitats com ara una bicicletada popular (23/01/00) pels pobles de la comarca, una calçotada a l’hort de la Sínia (20/02/00), una neteja a la platja de Tamarit (27/05/01) i diverses trobades a la desembocadura del Gaià, com ara la del 20 de Març de l’any 2000, on es van aplegar més de dues centes persones i van participar el gegants Manotes de la Riera de Gaià i el gegants d’Altafulla. De fet, el dia mundial de l’aigua (22 de març) s’ha convertit en la data on la CSG celebra el seu aniversari. Quasi coincidint amb la publicació d’aquest article, haurem celebrat els cinquè aniversari. Per últim, també vull destacar l’elaboració d’una modesta exposició, que va recórrer casals municipals, locals socials i alguna biblioteca del Baix Gaià. En aquesta exposició vam recollir material divers com ara imatges d’aquestes primeres accions, les problemàtiques del riu, objectius de la CSG, etc.


Els gegants de la Riera de Gaià i d’Altafulla han col·laborat en diverses accions de la CSG. Fotografia: Jordi S

Com veieu, els membres de la Coordinadora vam emprar el nostre enginy alhora de transmetre allò que pensem. Segurament la durada de la reivindicació ha fet minvar la capacitat de resposta de les persones que organitzàvem aquests actes com la dels propis assistents. Això s’ha fet palès durant els mesos finals de l’any 2002 i bona part del 2003, on hem disminuït el nombre d’accions, encara que la roda no ha deixat mai de moure’s.

Un altre fet destacable d’aquests moments, es l’aprovació d’una segona proposició no de llei per part del Parlament de Catalunya (28/02/00), on es torna aprovar l’assignació d’un cabal mínim per al tram final del riu Gaià. Aquesta proposició, que torna a impulsar en Josep Bargalló, ara segurament com a conseqüència del caliu social que hi havia al voltant d’aquesta qüestió, té altre cop esmenes presentades per CiU, on s’indica com a requeriment previ a l’aprovació d’aquesta assignació, la redacció del Pla de cabal mínim definit al Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. Evidentment, aquest estudi encara no ha finalitzat i per tant aquesta assignació de cabal pel Gaià està aturada.

4. Situació actual

Els darrers mesos de l’any 2003 han estat els de la revifada de la CSG. Encara que l’acció reivindicativa no s’ha atura’t mai durant aquest cinc anys, s’ha notat força la dificultat que suposa mantenir en el temps una reivindicació com aquesta. Segurament, el fet que no hi hagi una data límit per trobar una solució, sinó tot al contrari, ha provocat el defalliment d’una part important de les persones que van participar activament al començament. Potser per aquest motiu, vam començar l’any 2003 amb un canvi d’estratègia: abocar més esforços en la via diguem-ne “diplomàtica” . Es van iniciar una sèrie de reunions amb la delegada de Tarragona del Departament de Medi Ambient, amb tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el Conseller de Medi Ambient (Ramon Espadaler) i a finals d’any amb el Síndic de Greuges. Dels representants polítics, l’únic que hem tret en clar es que s’estan duent a terme uns estudis sobre els cabals de manteniment dels rius catalans i les seves conques. Pel que fa al Gaià, apuntaven a que a finals d’any o principis de 2004 ja estarien enllestits els estudis i per tant, es pot seguir parlant del tema del Gaià, ara amb dades damunt de la taula.

Per altra banda, vam fer arribar una carta al Síndic de Greuges explicant-li la situació del Gaià. Després d’estudiar el nostre cas, va acceptar la queixa i després de documentar-se sobre el tema, va escriure un document de 5 fulls adreçat al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Aquesta via, encara que no es vinculant, té un cert interès perquè com a mínim, la problemàtica arribarà fins a la Conselleria de Medi Ambient.

Els darrers mesos de l’any 2003, han suposat un canvi pel que fa a la posició reivindicativa. Amb l’objectiu de sumar esforços, el dia 1 de desembre de 2003, es va presentar al col·legi de periodistes de Tarragona la campanya “Salvem les zones humides”, promoguda pel GEPEC, l’Associació el Gorg de Creixell, el GEVEN i la CSG. Cadascuna d’aquestes entitats treballa per la preservació de diversos espais naturals i tots ells tenen en comú que es troben al litoral del Baix Gaià i del Baix Penedès. De ben segur en els propers mesos, sorgiran noves accions i propostes.

Mentre estem acabant aquest article, hem obert una altra via de treball mitjançant la formalització d’una queixa al parlament europeu. Esperem no trigar cinc anys més, per veure baixar aigua pel Gaià. Vull acabar aquest recull, agraint el treball de totes les persones que d’una manera o altra s’han vinculat en aquesta mobilització i donant-nos ànims a tots nosaltres a seguir, perquè el resultat de tot plegat, serà ni més ni menys que un riu carregat de nova vida.

“L’aigua ha de retornar la vida al riu i el seu entorn. És un patrimoni que no ens podem deixar perdre”. Coordinadora Salvem el Gaià


5. Bibliografia

A sac amb el Timbal nº19. Fanzine bimestral del CITB. Torredembarra, 1997.

A sac amb el Timbal nº27. Fanzine bimestral del CITB. Torredembarra, 1999.

Bara, Toni; “Possibilitats de gestió sostenible al Baix Gaià”. El Món de la Natura. Recull de ponències de les I Jornades tècniques d’ordenació del territori. Altafulla, 2000.

Hernàndez Socias, Hèctor i Vives Garcia, Joan; “Itinerari per la Reserva natural de fauna salvatge de la desembocadura del riu Gaià”. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 2003.

Hernàndez Socias, Hèctor i Vives Garcia, Joan; “El tram final del riu Gaià”. La Resclosa 5. Centre d’Estudis del Gaià. Vila-rodona, 2001.

La Riera dia a dia, nº7. Ajuntament de la Riera de Gaià, Regidoria de Cultura. La Riera de Gaià, 1998.


Manifest de la celebració del cinquè aniversari:
Salvem les zones humides del litoral:
Manifest pel cabal ecològic del riu Gaià

5è aniversari de la Coordinadora Salvem el Gaià

Avui estem de celebració. Per un costat, volem recordar que és el dia mundial de l’aigua. Cal seguir demanant que les administracions vetllin per aquest recurs tan preuat i alhora els ecosistemes als quals donen vida, com ara, les zones humides del litoral. Bons exemples d’aquesta necessitat de preservació són el Gorg de Creixell o el delta de l’Ebre. Per altra banda, avui fa cinc anys, va néixer la Coordinadora Salvem el Gaià, una entitat que ha rebut el recolzament d’unes 50 entitats del Baix Gaià, que han donat suport a la recuperació del riu. Fins ara, el treball de la Coordinadora ha estat difondre quina és la situació del Gaià, un riu que pateix una de les situacions més injustes a les que es pot fer front aquest ecosistema. Des de fa més de 25 anys, el seu cabal està interromput totalment per la construcció de l’embassament del Gaià. Una situació inacceptable creada per la multinacional REPSOL. Des d’aquí, volem recordar que el Parlament de Catalunya ha mostrat la seva posició favorable a la dotació d’un cabal pel riu Gaià en dues ocasions. La gent del Baix Gaià, creiem que ja arribat el moment que les administracions plantegin d’una manera, clara i decidida, una solució a la manca de cabal del tram final. Per aquest motiu, demanem que s’estableixin converses amb els responsables de la multinacional Repsol-YPF, propietària de l’embassament del Gaià, per a buscar solucions que permetin rescatar la concessió d’aigua d’ús industrial d’aquest embassament i es destinin íntegrament als usos que indica com a prioritaris la llei d’aigües del 1985, com són la recuperació del cabal natural del riu i garantir la concessió de la comunitat de regants.

L’aigua ha de retornar la vida al Gaià i el seu entorn. És un patrimoni que no ens podem deixar perdre.

Dia Mundial de l’aigua
20 de Març de 2004

Últimes notícies des del riu Gaià

El passat dissabte, 20 de Març, vam celebrar el dia mundial de l’aigua i alhora, el cinquè aniversari de la Coordinadora Salvem el Gaià. Aquesta diada reivindicativa es va celebrar a la desembocadura del Gaià, a la platja de Tamarit. L’objectiu una vegada més, seguir reivindicant un cabal ecològic per al riu Gaià. Hem de recordar que des de l’any 1975, als últims 11 quilòmetres del riu, el cabal natural està totalment interromput per l’embassament del Gaià, propietat de la multinacional Repsol.

Diverses entitats van participar en els actes. En concret, el Grup d’Amics del Toni Achón (GATA) i voluntaris de la Creu Roja, van ser els responsables de la plantada de 100 plançons de màrsega, un jonc molt característic de les zones humides però que actualment es troba en petites poblacions aïllades, i una cinquantena de tamarius, un arbust que segurament en altres temps va poblar la plana de Tamarit. Tot seguit, els nois i noies de l’agrupament escolta “els Salats” de Torredembarra, van elaborar una pancarta amb el lema de la diada: “Volem l’aigua del riu Gaià , ja!” i que també em deixat plasmada en una enganxina dissenyada pel Joan Carles Blanch. La cirereta de l’acte, la va posar l’Olga Xirinacs, amb la lectura del manifest i un pica-pica per a tots els participants. Després d’aquesta celebració, ens vam plantejar la necessitat de copsar l’opinió dels veïns i veïnes dels municipis directament afectats. Per això, el 25 d’Abril vam convocar una consulta popular a les viles d’Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar i la pregunta que vam fer va ser la següent: “Vols que torni a baixar aigua pel riu Gaià, respectant l’actual concessió dels regants?”. Més d’un miler de persones es van aproximar fins una de les diverses urnes i van donar la seva opinió. Els resultats? Doncs bé, unanimitat absoluta. Un 99% estan a favor d’aquesta reivindicació.

Les últimes notícies són força esperançadores. La Coordinadora i els representants dels quatre municipis van sol·licitar que reobrissin les negociacions entre el Departament de Medi Ambient i la multinacional REPSOL-YPF. Ja s’ha fet la primera reunió

20 de Març de 2004
Cinquè aniversari


Consulta Popular al Baix Gaià sobre el cabal ecològic del riu Gaià:

Consulta popular

Altafulla, Ferran, La Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar

25 d’Abril 2004


Ara és la teva oportunitat:

El dia 25 d’Abril de 2004 hi ha convocada una consulta popular perquè tots/es expressem quina és la nostra voluntat vers el cabal ecològic del nostre riu. Només cal que us aproximeu a una de les taules que hi haurà instal·lades als pobles d’Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar i responguis la següent qüestió:


Vols que torni a baixar aigua pel riu Gaià, respectant l’actual concessió dels regants?



Breu resum de la situació actual del tram final del riu Gaià:


El Gaià és un petit riu mediterrani que neix a la Depressió Central, a la comarca de la Conca de Barberà i desemboca a peus del castell de Tamarit al Baix Gaià. L'any 1975 es va inaugurar l'embassament del Gaià, situat als termes de Vespella de Gaià i del Catllar, amb la finalitat de subministrar aigua al complex petroquímic del camp de Tarragona i concretament a la multinacional REPSOL. Des de la seva construcció, el cabal natura del Gaià és inexistent. Aquesta manca d’aigua als onze quilòmetres finals del riu han provocat la degradació dels valors naturals propis d’aquests ecosistemes fluvials com són la flora i la fauna, la funció de corredor biològic, etc. També s’ha constatat la salinització dels pous del tram final de la conca, la degradació de la desembocadura declarada espai natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge, la interrupció de les aportacions de sediments a la platja de Tamarit, l’abocament de deixalles i la pèrdua del valor social del riu entre d’altres.

El Parlament de Catalunya ha mostrat la seva posició favorable a la dotació d’un cabal pel riu Gaià en dues vegades. Per un costat, l’aprovació l’any 1996 d’una proposició no de llei que recull per primer cop que el Gaià s’ha de dotar d’un cabal ecològic. Malauradament, aquesta primera aprovació no té cap repercussió evident i prova d’això es que quatre anys després s’aprova una segona proposició no de llei, recolzada per tots els grups parlamentaris amb dues esmenes presentades per CiU, on s’indica com a requeriment previ a l’aprovació d’aquesta assignació, la redacció del Pla de cabal mínim definit al Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

Per altra banda, l’any 2000 es van realitzar diverses converses entre les administracions i l’Empresa Repsol-YPF. Aquestes van finalitzar el mateix any, concretament el mes de juny amb un informe que Repsol va presentar al Conseller de Medi Ambient on justificava les dificultats que suposa tornar el cabal d’aigua al Gaià. Més recentment, una queixa presentada al Síndic de Greuges durant l’any 2003, ha provocat la resposta del conseller de Medi Ambient i ha inclòs en el seu programa d’actuació dels propers quatre anys, estudiar i buscar possibles solucions a la manca d’un cabal mínim de molts rius catalans. Per últim, diversos Ajuntaments del Baix Gaià començant per Altafulla, estant aprovant noves resolucions favorables a recuperar el cabal ecològic del Gaià.

La Coordinadora Salvem el Gaià:

Els darrers anys, el Baix Gaià (subcomarca dins del tarragonès que agrupa tots els municipis situats al tram final del riu Gaià) ha viscut diverses reivindicacions socials promogudes per grups de persones de diverses viles baix gaianenques. Tots recordareu les accions de protesta en favor del Roquer de Torredembarra, la demanda popular per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla prop de la Reserva de Fauna Salvatge de la desembocadura del Gaià, els famosos talls de carretera per reclamar la gratuïtat de l’autopista A-7 i més recentment, les mobilitzacions per aturar la construcció dels enllaços del tren d’alta velocitat. Entre aquestes, també va sorgir ara fa cinc anys, un moviment a favor de la recuperació del riu que dóna nom a la comarca. El nom escollit d’aquesta plataforma social és el de Coordinadora Salvem el Gaià (CSG), encara que als mitjans de comunicació molts cops ha quedat reduït simplement als mots Salvem el Gaià. De fet, aquest eslògan amb la paraula “Salvem” ha estat l’escollit en moltes de les reivindicacions ecologistes i socials del nostre país, tan pel nom de l’entitat com per la pròpia campanya reivindicativa. Alguna de les més conegudes són Salvem Castell o Salvem l’Empordà.

La CSG està formada per representants de les diverses entitats que el formen i persones a títol personal. El principal objectiu de la CSG ha estat difondre quina és la situació del Gaià. Cal destacar que tan en totes les presentacions de la CSG com en els diversos manifestos que s’han elaborat per cada acció, sempre hem deixat molt clara la voluntat de respectar la concessió d’aigua de la comunitat de regants del Catllar i la Riera de Gaià. Pensem que s’ha de negociar la recessió de la concessió de la multinacional Repsol, vàlida fins al 2050.

Resultats de la Consulta Popular:

El 99 % de 1.183 votants diu sí en la consulta popular per protegir el cabal mínim del riu Gaià El director general de Medi Ambient, Ramon Luque, se suma a la causa C. OLIVAN . Altafulla Els pobles del Baix Gaià han fet un pas més per protegir el riu que dóna nom a aquesta subcomarca. Ahir vilatans i visitants d'Altafulla, Ferran, la Riera, Ardenya i el Catllar van expressar la seva voluntat de preservar el riu, a través d'una consulta popular, que va rebre el suport del govern català. El director general de Medi Ambient, Ramon Luque, va visitar totes les meses i va afirmar que protegir els cabals mínims dels rius és prioritari i que «ningú tocarà el PEIN del Gaià».
A la pregunta: «Vols que torni a baixar aigua pel riu Gaià, respectant l'actual concessió dels regants?» 1.169 persones (d'un total de 1.183 participants) que ahir es trobaven pels carrers d'Altafulla (655 vots, 651 a favor), Ferran (61 vots, tots a favor), la Riera de Gaià (213 vots, 204 positius), Ardenya (70 vots a favor) i el Catllar (254 vots, 252 de positius) han respost amb un «sí», que servirà de suport a les negociacions que aquests ajuntaments han de tenir amb Repsol YPF -concessionària del pantà que impedeix que el riu arribi a la desembocadura- perquè permeti el cabal mínim.El director general de Medi Ambient de la Generalitat va voler mostrar el suport a la iniciativa i va visitar totes les meses de la consulta. Luque va explicar que els cabals mínims són prioritaris en la política del govern i va ser molt contundent amb la polèmica encetada per la intenció de l'Ajuntament de Tarragona d'urbanitzar La Cabana: «El PEIN del Gaià no es podrà tocar, és més, la nostra política tendirà a ampliar les zones protegides», va afirmar i va lamentar que «algunes autoritats locals aprofitin per crear enfrontaments entre municipis». Luque va afirmar que és «absolutament legítim» que el consistori tarragoní vulgui traslladar els dipòsits de CLH i que es trobarà una alternativa. També va apuntar la necessitat de canviar el model de creixement, sobretot en casos límits on hi ha «una política urbanística depredadora», en referència al Gorg de Creixell. El regidor de Medi Ambient d'Altafulla, Pep Montadas, va valorar molt positivament la consulta i la trobada amb Luque i va afirmar que està convençut que les al·legacions de l'alcalde de Tarragona no prosperaran.

COMARCAS El catllarEls veïns del Baix Gaià a favor de recuperar el tram final del riuPoc més de mil votants van participar ahir en la consultaJoan Boronat mailto:comarques@diaridetarragona.comPel que fa als pobles, partint des de l'embassament del Gaià fins a la desembocadura a la platja de Tamarit, al Catllar van participar-hi 254 ve•ns i només es van obtenir dos vots en contra. A la Riera i al barri d'Ardenya es van recollir 204 butlletes afirmatives i 9 en contra. A Ferran van acudir a la taula instalálada un total de 61 ve•ns, i tots van votar a favor del restabliment del cabal. Finalment a Altafulla van ser 655 ve•ns els qui es van pronunciar a la convocatòria, 652 dels quals es van manifestar d'acord, un en contra, un vot nul i un en blanc.El portaveu de la coordinadora Salvem el Gaià, Hèctor Hernández, a l'hora del recompte de vots es va manifestar molt satisfet per la participació ciutadana de la zona del Baix Gaià al voltant de la problemàtica plantejada. Hernández va comentar que el plec de vots serà inclòs dins d'un dossier, per ser presentat en la reunió que tindrà lloc properament entre els ajuntaments representats, l'Agència Catalana de l'Aigua, el Consell Comarcal del Tarragonès, Repsol que és la propietària de l'embassament, les comunitats de regants i els membres de la coordinadora.Suport de la GeneralitatEntre els participants a la convocatòria al Catllar es va expressar el desig que es procedeixi a la neteja de la llera del riu en el cas d'aconseguir que es derivi aigua de l'embassament, donat que amb el temps s'ha anat estrenyent el llit del riu i en alguns punts gairebé ha desaparegut.Per la seva banda, els ve•ns de Ferran que van acudir a la taula electoral van matisar que és necessari el respecte del pas que travessa el llit del riu en el trajecte del camí que connecta Ferran amb Altafulla.Val a dir que a Altafulla, s'hi va personar Ramon Luque, director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per donar suport a aquest moviment popular que demana el restabliment d'un cabal mínim ecològic al riu Gaià. La coordinadora va néixer ara fa cinc anys per sensibilitzar la zona del Baix Gaià de la necessitat que es recuperi la vida al tram final del riu. Cal recordar que el curs de l'aigua es va interrompre l'any 1975 quan l'empresa Repsol va inaugurar l'embassament situat al terme municipal del Catllar per emmagatzemar aigua destinada als usos industrials de la companyia.


Marxa pel cabal ecològic del riu Gaià
12 de març de 2006

Participació de més de 200 persones de diverses entitats de la comarca.

Més de 200 persones participen a la Marxa per reivindicar que Repsol permeti que el Gaià recuperi el seu cabal d'aigua

Avui ens hem de felicitar tots i totes, per l'èxit de participació d'aquesta jornada reivindicativa i cal agrair sobretot, l'esforç de tota la gent que des de molts punts de la comarca del Baix Gaià i diferents punt del Camp de Tarragona, hi han participat activament. Des de Montferri i Renau, passant per Vespella, la Pobla de Montornés, Tarragona, Reus, la Pobla de Mafumet i els municipis del Catllar, Altafulla, Torredembarra, La Riera de Gaià i Ardenya (perdó per si ens deixem algú). Menció especial a totes les entitats, més de 20, que han donat suport i que amb els seus membres han fet possible l'acte d'avui. I també gràcies als regidors d'Altafulla, la Riera, la Pobla, el Catllar i Torredembarra i l'alcalde del Catllar que avui han fet acte de presència.


Vídeo de la marxa pel Gaià de l’any 2006:
http://es.youtube.com/watch?v=h9NZFFalpRo



Manifest de la Marxa llegit a l'embassament
Redacció: Toni B

PER UN RIU DE VERITAT
........................................... COM A UN SISTEMA NATURAL CERTAMENT NATURAL!¡!
.............................................. COM A UN CONECTOR BIOLÒGIC DE PRIMER ORDRE!¡!..................................................................................... PEL SEU PAISATGE PRIVILEGIAT!¡!............................. COM A UNA RENOVADA FRONTERA DE LA MARCA HISPANICA!¡!
¯

Actualment a la Conca del Gaià hi esdevenen destacables noves pressions urbanístiques i industrials: -Pel sud-est: noves urbanitzacions al llevant tarragoní, i creixements accelerats a Altafulla, la Riera...-Pel sud-oest: amb l'AVE a Perafort, la Secuita...-Per l'est: des del Coll de Sta. Cristina, l’expansió metropolitana de Barcelona a Rodonyà, Montferri..-Per l'oest: un macro-polígon industrial en projecte al Pla de Sta. Maria...-Pel nord-oest: una central eòlica projectada a la Serra Voltorera...-Pel nord: des de l'eix transversal, l’expansió de la regió metropolitana de Barcelona a Igualada...-I intersticialment: nous creixements a: Querol, Aiguamúrcia, Vilarodona, Renau...




¯

A la Conca del Gaià tanmateix es conserven una munió d’espècies protegides
de flora i fauna, raó per la qual, i gràcies a la compareixença d’una vintena d’entitats ecologistes i naturalistes d’estudi i defensa de la natura, grups excursionistes, i des dels caçadors fins la universitat, una part considerable de les zones més forestals han estat incloses en la candidatura de la futura XARXA NATURA 2000 europea;
malauradament, l’objectiu primordial de preservar la connectivitat de tota la Conca,
entre el litoral i l’interior del país, ha quedat desvirtuada, fragmentada.

¯

CALDRÀ, DONCS REINVENTAR LA CONCA DEL GAIÀ
I ENTENDRE-LA COM A MODERNA FRONTERA D’UNA NOVA MARCA HISPÀNICA PEL S.XXI:
EL PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA MAR!¡!

¯

L’any 1973, però, la construcció sobredimensionada de l’embassament d’el Catllar va interrompre totalment el curs de l’aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura.
Si la multinacional REPSOL-YPF, propietària de l’embassament, utilitzés la seva concessió d’aigua,
podria deixar quasi sec l’embassament!!!

Cal replantejar els privilegis de repsol-ypf,
una multinacional conqueridora dels recursos naturals arreu del planeta!¡!
..a Catalunya durant més de 30 anys ens ha segrestat un riu,
el gaià!!!

Cal rescatar la concessió d’aigua d’ús industrial d’aquest embassament
i que es destinin íntegrament als usos que indica com a prioritaris
la llei d’aigües del 1985,
com són la recuperació del cabal natural del riu
i el garantir la concessió a la comunitat de regants.

¯
¯
Actualment, també, des del CAT - Consorci d'aigües de Tarragona
s'està planificant una xarxa secundària on un dels ramals serviria per
portar aigua de l’Ebre al pantà del Gaià, dotant-lo de nova operativitat!!!

? Ê Per a reposar-hi els volums d’aigua extreta-subministrada...
? Ê Per assegurar l'abastament d’aigua als municipis consorciats del CAT en moments de restriccions...
? Ê Per assegurar el subministrament d’aigua a una població creixent, acumulant-hi les concessions no distribuïdes a l’hivern...
? Ê Per tal d'assegurar l'aigua a la petroquímica...
? Ê O, cap a Barcelona! ..aquesta, la "lletra petita" del projecte d'embassament als anys '70!

AQUESTA OSCIL·LACIÓ IMPLÍCITA DEL NIVELL DE L’AIGUA I AQUESTA VERITABLE INTERCONEXIÓ DE CONQUES SUPOSA ELS SEGÜENTS IMPACTES:

„ El propi transvàs de cabals d'aigües pertanyents a un altre riu, l’Ebre.

„ Increment dels episodis d’inundació/negament periòdic de l'espai natural que conformen actualment les ribes de l'embassament per l’oscil·lació del nivell de l’aigua: centenars d’hectàrees de bosc naixent.

„ Desaparició o degradació de diversos paratges de bellesa singulars: la Goleta, els caus de Cordelló, les Coves Roges...

„ Afectació a l’àrea de nidificació i el territori de l’única parella d’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que queda a la comarca; una espècie altament protegida per tota la normativa ambiental actual, i que sobreviu en un hàbitat ja molt alterat.

„ L'alteració de les característiques pròpies de l'aigua del Gaià, per la barreja amb una altra aigua de propietats fisico-químiques diferents.

„ Greu perill d'arribada d'organismes aliens, molts microscòpics i imperceptibles però que alteren radicalment les dinàmiques ecològiques pròpies.

Contradient:

„ els principis de la Nova Cultura de l'Aigua
„ la futura Xarxa Natura 2000 de l'entorn de l'embassament
„ el futur de l’anhelat Parc Natural del Gaià

¯
FER ARRIBAR AIGUA DE L’EBRE A LA CONCA DEL GAIÀ
ESDEVINDRIA UNA ACTUACIÓ AMBIENTALMENT INVIABLE,
I, EN MOLTS ASPECTES,
UN GREU ATEMPTAT ECOLÒGIC!!!
”desvestint un sant -l’Ebre- per vestir un altre -el Gaià-“

¯

TOT PLEGAT UNA INVOLUCIÓ!

¯
Sortosament, les grans dificultats tècniques i l’alt cost per a impermeabilitzar el vas de l’embassament
impossibiliten acomplir el seu reompliment, però, ja se sap,
“..el món dóna tombs...”
i d’aquesta manera quedaria la porta oberta a futurs transvassos...
De fet,
cap polític profundament honest pot garantir res en cap sentit!

¯
CAL, PERÒ ALLUNYAR D'UNA VEGADA I PER TOTES EL FANTASMA
D'EMMAGATZEMAR AIGUA "ALIENA" DE L'EBRE AL PANTÀ
DEL CATLLAR-VESPELLA-VILABELLA-RENAU-ARGILAGA/SECUITA
A LA CONCA DEL RIU GAIÀ!!!
..QUAN S’ACABARAN DONCS ELS EPISODIS PERIODICS D’OFEGAMENT I MORT D’HECTÀREES DE BOSC
PER LA PUJADA TEMPORAL DEL NIVELL DE L’AIGUA DEL PANTÀ?!

..QUANTS ANYS MÉS CALDRAN PER ACONSEGUIR
UN NIVELL PROU ESTABLE DE L’AIGUA DE L’EMBASSAMENT PER A PERMETRE L’ESTABLIMENT
DE VEGETACIÓ MARJALENCA RIBERAL A LES SEVES VORES?!

¯
LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA,
amb postulats assumits per l’actual Govern tripartit, ens diu que
l'AIGUA D'ÚS EN UNA CONCA HA DE SER LA DE LA PRÒPIA CONCA,
que és la qual es podrà disposar allí on s'hi localitza el seu cicle natural de evaporació-precipitació-transport-desembocament al mar,
sosteniblement, sense esgotar-la ni contaminar-la...

Llavors:
¯ Podrem anar disposant, progressivament, bàsicament, de l'aigua de les pròpies conques, SI o NO ?¿
¯ Deixarem de dependre de l'aigua forana de l'Ebre, SI o NO ?¿
¯ Retornaran les concessions del minitransvassament de l'Ebre, a l'Ebre, i la del Siurana-Riudecanyes al Siurana-Priorat, SI o NO ?¿
¯ Es promocionarà ja d'una vegada coherentement el desenvolupament, sostenible, evidentment, allí on justament estan els recursos;
l'aigua, pel cas, a les Terres de l'Ebre... que, clar, ON NO N'HI HA, NO EN RAJA!¡!
¯
l’aigua del Gaià, al Gaià!¡!
¯
PER A QUÈ LA SEVA CONCA SEGUEIXI SENT UN ESPAI NATURAL,
UN VERITABLE CONECTOR BIOLÒGIC,
PER A QUÈ EL RIU CONTINUI SENT RIU,
PER A UN RIU NO ARTIFICIALITZAT, NATURALMENT!¡!
¯
Ni bombar-hi aigua del subsòl, ni derivar-hi les aigües sortints de depuradores són solucions prou sèries que puguin arreglar veritablement el problema. Cal recuperar el cabal i el règim ecològic del riu Gaià, coherentement, tot deslliurant els espais de la riba de l’embassament de la seva inundabilitat; un procés el qual requereix globalment d’un protocol indeslligable:

(text refós de la Proposta de LIC per a la regió mediterrània de la Conca del riu Gaià i el Litoral Associat)*

· La principal actuació ha de ser evidentment el rebaix de les comportes a la presa de formigó, per tal de dotar-les d’una mínima operativitat i així controlar les grans avingudes –Gaianades-.

· És clar també l'interès ambiental de procurar una cota d’anegament el menor elevada possible, per a poder assolir així un nivell de l’aigua el màxim d’estable, fet que evitaria la desaparició innecessària dels boscos de les ribes de l’embassament, salvaguardant-se també llavors paratges de singular bellesa com la Goleta, els Caus de Cordelló, les Coves Roges...

· És imprescindible també la disposició col·lateral de rampes esglaonades amb bassals o escales salmoneres, que permetessin el flux altre cop de la fauna aquàtica i amfíbia amunt i avall de la presa.
· Cal aforestar la presa de gravetat tant per qüestions d'integració paisatgística com ambientals i socials. Amb aport de terra i substractes específics, i mitjançant vegetació de màquia la cara sud i d'alzinar la cara nord; prioritzant-hi estratègicament el pi blanc i les espècies més rarificades a la contrada, com: la murtra, la savina, el càdec, el margalló, l’aladern de fulla estreta, el gessamí, i, els roures, les serveres, els aurons, l’arboç, la noguerola, el marfull, el matapoll, etc.

· Cal la reconfiguració, amb l'heterogeneïtat pròpia dels rius mediterranis, de la llera seca del riu, amb gorgs i raconades, platgetes, codolars, sinuositats…; paral·lelament a aquesta actuació caldrà endegar el desplaçament dels col·lectors d’aigües residuals que discorren actualment sota la llera.

· Cal, en el marc d’un necessari Pla d’Espais Fluvials per a tota la Conca del Gaià, l’establiment prioritari d’Espais de Llibertat Fluvial aigües avall de la presa entorn “el nou riu”, ampliant-se el corredor riberal per tal de minimitzar riscos; caldria molt possiblement a tal efecte redelimitar l’abast dels conreus que han envaït les riberes...

· Cal garantir uns cabals mínims ecològics al riu -aforament de sortida equivalent al d’entrada-, ensems un règim ecològic adequat.

· Caldrà realitzar petites crescudes controlades del riu per a recuperar els processos naturals ecològics dels rius mediterranis, permetent l’aportació necessària de sediments a les platges adjacents…

· Cal, un cop establert un nivell estable de l’aigua, afavorir l’establiment i reforestació d’un cinyell de vegetació marjalenca entorn la futura làmina d’aigua del “nou embassament”, i arreu de les riberes afluents del Torrent de Renau, la Rassota, el Fondo Estret, i, el riu Gaià, tot introduint-hi lògicament les espècies autòctones més rarificades: oms, àlbers, freixes, gatells, salzes, sargues, saulics, saüc, sanguinyol, arç blanc…

· La restauració extensiva del bosc de ribera aigües avall de la presa, estructurat bàsicament amb les comunitats vegetals pròpies de: salzeda de sarga, albereda, baladrar i tamarigar.
¯
Tot i que complex, rebaixar el tram de la presa d’obra de formigó és tècnicament factible,
per la qual cosa es proposa la convocatòria d’un
concurs públic d’idees d’enginyeria
que integrés tots els condicionants suara plantejats.
Caldria que el nivell d’inundabilitat fos per sota on es troba la falla geològica de la cua
–situs a les Coves Roges- que actua de facto com a principal sobreeixidor;
la cota màxima desitjable ecològicament doncs,
per a restar sense inundar una proporció important de ribera,
i evitar l’anegament de paratges singulars –Coves Roges, la Goleta, Caus de Cordelló...-
seria, pel cas, la que mantenia el 28/12/05
(fins al peu de les balmes localitzades aigües avall de la Goleta, a la riba esquerra del Torrent de Renau).
No es pot seguir jugant amb un espai natural,
cal una gestió seriosa del medi ambient i els recursos naturals!
õ

Ja fa molts anys es va acordar per primera vegada
al Parlament de Catalunya,
i recordat insistentment pel Síndic de Greuges,
i reclamat per LA COORDINADORA SALVEM EL GAIÀ,
la preceptibilitat del cabal ecològic del riu Gaià:
sobren “compromisos”, calen garanties i fets!!!

õ
Fins que una llavor de salze
pugui arribar des del naixement del riu
fins a la seva desembocadura,
fins que les anguiles
puguin remuntar el riu fins a Santa Coloma de Queralt,
fins que les llúdrigues
puguin poblar el riu i les seves riberes,
fins que els sediments del riu
formin les sorres de les seves platges...

õ

CAL BLINDAR URGENTMENT LA CONCA DEL GAIÀ CONTRA PREVISIBLES AGRESSIONS:
urbanitzacions o altres creixements insostenibles , polígons industrials i centrals eòliques, noves carreteres i línies d’electricitat, transvassaments...
EL GAIÀ RECLAMA EL SEU CABAL I RÈGIM ECOLÒGIC
de manteniment de tot l’ecosistema de la seva conca!¡!

volem el
“PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA MAR”!¡!


Ho PROCLAMEM
COORDINADORA SALVEM EL GAIÀ
GEPEC – Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp / Ecologistes de Catalunya
ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL LA SÍNIA
GEVEN / Ecologistes de Catalunya
CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ
KALEIDOSCOPI – Asssociació de Veïns de Vespella de Gaià
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE QUEROL
PLATAFORMA SALVEM LA PLATJA LLARGA
PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE
CASAL POPULAR PANXAMPLA –Tortosa/Terres de l'Ebre
SALVEM LA MAR DE L'EBRE - Montsià
SEO BirdLife – Sociedad Española de Ornitología
ABG - Alternativa Baix Gaià
CGT – Confederació General del Treball
Col·lectiu ali supay
GATA – Grup d’Amics Toni Atxon

* http://www.gepec.org/
* http://www.siniadelgaia.com/


Mulla’t pels rius

MANIFEST


Avui a tota Europa, milers de persones s’estan banyant als rius. En molts llocs ho poden fer perquè els seus rius tenen una bona qualitat ambiental, i banyar-se és un plaer.

A Catalunya, avui és difícil trobar un riu a on poder banyar-se. Aquest diumenge la XNCA ha organitzat una jornada, amb el títol “Mulla’t pels rius”, per tal de reivindicar que banyar-nos al riu no sigui una excepció, sinó la regla.

A 13 diferents llocs de Catalunya, des de l’Ebre al Ter, i des de el Segre al Besòs, diferents col·lectius intenten banyar-se en els rius; però només uns pocs ho aconseguiran, els altres no ens podrem banyar perquè el riu està sec per culpa de derivacions de minicentrals o de grans preses, o contaminat per manca de depuració o mala depuració de les aigües, o per la destrucció de les nostres riberes.

Reivindiquem avui el nostre dret de banyar-nos als rius, que hi circuli l’aigua i que aquesta sigui de bona qualitat. Això és el que exigim en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua. Demanem que s’apliquin de forma ràpida les mesures necessàries per a garantir el cabal ambiental als nostres rius, i que aquest sigui de bona qualitat, que serveixi per a banyar-nos amb tranquil·litat i seguretat.


Comunicat de premsa
EL BIG JUMP AL RIU GAIÀGrups que han participat: Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, Ecologistes en Acció de Catalunya, Alternativa Baix Gaià, Grup d'Amics de Toni Achón, Associació Mediambiental la Sínia, GEPEC, Iniciativa Rierenca, Assemblea de Joves del Baix Gaià i Kaleidoscopio.Participants acció: 50 personesCoordinador: Hèctor Hernàndez Móvil: 655486116e-mail: sinia@siniadelgaia.comLloc Big Jump: Tram baix del riu Gaià. Punt del riu Gaià on es creua amb el camí d'Altafulla a Ferran.Tipus d'Acció: Denúncia de la manca total de cabal al riu des de l'any 1975 per la construcció d'un embassament propietat de REPSOL. Pancartes de "Salvem el Gaià" i "Aigua pel riu Gaià". L'alcalde d'Altafulla, el senyor Francesc Farré, ha llegit el manifest. S'ha fet una performance on han actuat tots els assistents. S'ha representat la construcció de l'embassament i el seu futur allberament.Dia: 15 de juliolHora: 12 hores. L'acte ha acabat a les 13h.Comentari: El Big Jump s'ha celebrat a tota Europa i per primera vegada a 15 diferents rius de Catalunya. El Big Jump és un acte festiu que consta en banyar-se a tots els rius d'Europa. Per informació general de l'esdeveniment podeu consultar: http://www.rivernet.org/bigjump/welcome.htmEl Big Jump de Catalunya 2007 ha estat coordinat per la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua http://www.xnca-cat.org/. Aquesta moguda forma part de la campanya Water Our Common Future - Euro-Med Big Jump que per primera vegada involucrarà a entitats de països diferents de la regió Euro-Mediterrània sota el lema del diàleg intercultural sobre els temes d'aigua i desenvolupament sostenible. La iniciativa, impulsada per la Fundació euro-mediterrània Anna Lindh pel diàleg entre cultures, recull sis experiències pilot de Big Jump que tindran una especifitat pròpia.
Més informació: http://www.euromedalex.org/Networks/en/Water.htmA Catalunya, però, aquest acte festiu també és converteix en reivindicatiu. Només en 5 punts dels 15 on s'ha celebrat el Big Jump ha estat possible el bany. A Europa milers de persones han pogut gaudir d'un bany festiu i a Catalunya només ho han pogut fer uns pocs a les capçaleres dels rius.El principal objectiu del Big Jump a Catalunya és sensibilitzar a la població del deteriorat estat de les aigües o el poc cabal de la gran majoria de trams dels nostres rius. Instem al Govern de la Generalitat de Catalunya a què compleixi els seus compromisos envers la Nova Cultura de l'Aigua a Catalunya i vetlli pel bon estat ecològic dels nostres rius tal com fixa la Comissió Europea mitjançant la Directiva Marc de l'Aigua.


Video del Big Jump al riu Gaià, editat pel Jordi S i la Violeta

http://www.youtube.com/watch?v=5Nwh7d8HaPc
Banyant-se en la sequera per reivindicar un Gaià amb vida
Només hi ha aigua en 3 dels 13 rius on se celebra el Big Jump

MIREIA L. Altafulla
El tram baix del riu Gaià va viure, ahir, un matí reivindicatiu. De fet, a tot Europa, i concretament a 13 conques catalanes, es va celebrar el Big Jump, una banyada popular als rius per reclamar-ne una bona qualitat ambiental. En el cas del Gaià, com 10 rius més de tot Catalunya, el bany va ser tota una metàfora, ja que l'aigua brillava per la seva absència.
Banyar-se en un riu a Catalunya s'està convertint gairebé en un sacrilegi, no perquè les autoritats ho prohibeixin, sinó perquè la majoria de conques estan quedant absolutament seques «gràcies» a la mà de l'home. Ahir, amb la festivitat del Big Jump arreu d'Europa, Catalunya va poder comprovar fins a quin punt els seus rius estan morint en la sequera. Dels tretze punts on estava prevista la remullada, només a tres aquesta va ser real i no pas una metàfora reivindicativa.

El cas del Gaià és força alarmant. Per una llei de la dictadura de fa 32 anys, el riu no té cap tipus de cabal i sobreviu només gràcies a les riuades que s'hi formen quan plou. La sequera però no prové del canvi climàtic, sinó de l'embassament que té Repsol per refrigerar la seva petroquímica. Els 50 assistents al Big Jump del Gaià, dels quals la majoria formaven part de les 10 organitzacions que defensen el riu, van representar tota una performance per conscienciar els veïns de la importància de no viure d'esquena al riu. Així, la conca per on hauria de passar el riu va ser ocupada per un cilindre que representava l'embassament de Repsol i unes regadores que simulaven els diferents afluents del riu. Una vegada llegit el manifest per l'alcalde d'ABG d'Altafulla, Francesc Farré, l'embassament fictici va ser tirat a terra i se'n va alliberar aigua, així van simular que la pressió ciutadana havia retornat la vida al riu.

Procés participatiu de les conques del Gaià i Francolí impulsades per l'Agència Catalana de l'Aigua
El procés participatiu de les conques del Gaià i Francolí respon a un d’aquests dos processos pilot per elaborar els futurs plans de gestió de conca dels dos rius. Els objectius principals del procés són la validació, amb la implicació de tots els actors dels rius, del document de diagnosi d'impactes i pressions (IMPRESS) de les dues conques que ha elaborat l’ACA i treballar en l’elaboració de les mesures del futurs plans de gestió de conca del Gaià i Francolí. Alhora, el procés servirà per la creació del futur Consell de Conca, espai de trobada de tots els agents i actors que estan directa o indirectament vinculats amb el territori per opinar, debatre i fer consultes sobre el seguiment del pla de Gestió de Conca del Gaià-Francolí.
Més informació i tota la documentació la podeu trobar a:
http://www.participacio-conquesgaiafrancoli.net/intro


ANNEX:
Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Gaià
“El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus i desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès.
El pantà de Gaià, inaugurat el 1975, permet aprofitar les aigües per al regadiu, la indústria i el consum humà.
La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.”


Llargada
79 km
Altitud del naixement
750 m
Cabal mitjà
0,57 m³/s
Àrea conca
423,8 km²
Naixement
Santa Coloma de Queralt
Desembocadura
Mediterrani al peu del castell de Tamarit (Tarragonès)
Territoris de la conca
Anoia, Conca de Barberà, Alt Camp i Tarragonès


-Estudi tècnic justificatiu de l’ordenació dels usos recreatius a l’embassament del Gaià, ACA, Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 2004:
http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_gaia.pdf
Documents de la Coordinadora Salvem el Gaià dels anys 2002 i 2003:
http://www.tinet.org/~csgaia/

Més informació a: http://www.quelcom.net/terresdelgaia/