SOBRE EL POUM DE TGN
Penso en relacions. En relacions humanes. Relacions de les que tenen lloc entre persones. Una mena de relacions fan que em siguin comprensibles un altre tipus de relacions; que també, en un cert sentit, haurien de ser relacions personals. La relació d'amistat és la que em serveix d'exemple per entendre aquesta altra relació. En la relació d'amistat un nota la qualitat d'amic quan passant tu per un moment difícil de la teva vida, l'amic et continua fent costat.
Vet aquí l'altre relació. De caràcter ben distint, però amb trets comuns compartits en profunditat. La relació entre governants (si es que aquesta paraula encara és vàlida) i governats. Indiferència i abismal distanciament, mai formen part de cap mena de relació humana de caire positiu. Aquests són, per tant els trets compartits entre aquestes dues menes de relacions, per altra banda tant distintes: apropament i interès real, és a dir l'interès que únicament pot ocórrer entre les persones en la mena de relació que es vulgui considerar.
L'anterior govern municipal de Tarragona va crear un grau molt alt de inseguretat ciutadana. Van firmar cuit i corrent, sense que els tremoles el pols, un pla urbanístic que afecta dramàticament la vida de més de 4.000 persones. No tenen de que avergonyir-se, diuen. Hi ha, per tant una paraula que sense ser cap mena d'insult els defineix, paraula que ni tan sols cal escriure.
L'actual govern municipal de Tarragona va nodrir la seva campanya electoral amb les paraules d'una política de i per les persones. Ara, en aquests moments, les més de 4.000 persones de Tarragona afectades pel POUM som com un sol accent diacrític.
Recordo amb molta claredat, naturalment, al senyor Navarro en una primera concentració d'afectats -tot donant la cara (ell i, com a mínim companys segurament que també amics, donant-li suport) -dient: "No nos confundan, no nos confundan" (amb l'anterior govern). Internament vaig pensar en aquells moments: "distingiu-vos, distingiu-vos i en bona mesura no sereu confosos".
Som com una mena d'accent diacrític on el patiment i repercussions negatives en més de 4.000 persones poden fer que l'actual govern d'aquesta ciutat demostri una veritable distinció fent costat a les persones. No de paraula ni simbòlicament sinó de fet. A les persones, a cada persona. A cada, que no som pas, ningú, moneda de canvi. Ni moneda. No ho som!! La persona no és això.
Vet aquí l'altre relació. De caràcter ben distint, però amb trets comuns compartits en profunditat. La relació entre governants (si es que aquesta paraula encara és vàlida) i governats. Indiferència i abismal distanciament, mai formen part de cap mena de relació humana de caire positiu. Aquests són, per tant els trets compartits entre aquestes dues menes de relacions, per altra banda tant distintes: apropament i interès real, és a dir l'interès que únicament pot ocórrer entre les persones en la mena de relació que es vulgui considerar.
L'anterior govern municipal de Tarragona va crear un grau molt alt de inseguretat ciutadana. Van firmar cuit i corrent, sense que els tremoles el pols, un pla urbanístic que afecta dramàticament la vida de més de 4.000 persones. No tenen de que avergonyir-se, diuen. Hi ha, per tant una paraula que sense ser cap mena d'insult els defineix, paraula que ni tan sols cal escriure.
L'actual govern municipal de Tarragona va nodrir la seva campanya electoral amb les paraules d'una política de i per les persones. Ara, en aquests moments, les més de 4.000 persones de Tarragona afectades pel POUM som com un sol accent diacrític.
Recordo amb molta claredat, naturalment, al senyor Navarro en una primera concentració d'afectats -tot donant la cara (ell i, com a mínim companys segurament que també amics, donant-li suport) -dient: "No nos confundan, no nos confundan" (amb l'anterior govern). Internament vaig pensar en aquells moments: "distingiu-vos, distingiu-vos i en bona mesura no sereu confosos".
Som com una mena d'accent diacrític on el patiment i repercussions negatives en més de 4.000 persones poden fer que l'actual govern d'aquesta ciutat demostri una veritable distinció fent costat a les persones. No de paraula ni simbòlicament sinó de fet. A les persones, a cada persona. A cada, que no som pas, ningú, moneda de canvi. Ni moneda. No ho som!! La persona no és això.
L'ADREÇA DEL BLOG: http://aleteo21.spaces.live.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada